Category Archives: General Català

Experiència pedagògica: terrorisme, religió i educació a debat

Alain Blomart, professor a la FPCEE Blanquerna-URL

Fa tres dies (el 13 i el 14 de maig), quatre atemptats van ser perpetrats a la ciutat de Surabaya, a Indonèsia, per una família musulmana, contra esglésies cristianes; va deixar un balanç de vint-i-cinc morts i més de cinquanta ferits. És només un exemple dels casos recents  que sembla que estan relacionats amb el terrorisme i la religió i que ens fan reflexionar sobre el paper que l’educació ha de jugar per prevenir aquest radicalisme.

A Barcelona, tothom encara té presents els atemptats sagnants que van tenir lloc el 17 d’agost del 2017, ara fa just nou mesos, i que també estaven relacionats amb Estat Islàmic. Tres setmanes després, arrencava el nou curs universitari i els professors de l’Àrea d’Humanitats del grau de Magisteri de la Facultat Blanquerna vam pensar que havíem de tractar aquest tema en la nostra assignatura  Cristianisme i Cultura, que analitza el fet religiós i les religions. D’aquí, la idea de crear un debat a classe sobre terrorisme, religió i educació en el qual els estudiants adoptessin la iniciativa, ja que ells mateixos haurien de buscar els articles que van ser publicats arran dels atemptats en els diaris més rellevants 다운로드.

Maria Romero Medinilla. “Atemptat a Barcelona: última hora sobre els terroristes, en directe”, La Vanguardia, 23/08/2017.

Ens proposem fer un balanç dels principals temes que van seleccionar els estudiants i d’algunes reflexions que van generar debat; bàsicament tenien a veure amb la violència i el seu intent d’explicació, i amb el paper de la religió, les propostes de solució des de l’educació i el diàleg interreligiós. Totes aquests reflexions són les que ens proposem analitzar ara de manera detallada.

En primer lloc, va sorgir la incomprensió davant de tanta violència. Com ja indicava el teòleg Armand Puig, s’han de quedar-se sense ànima per deixar-se portar per tant d’odi i per oblidar “la sacralitat de la vida i la dignitat de la persona humana”, i afegia que “la millor arma contra l’odi és la solidaritat concreta” [1].

Un cop passada la incomprensió, es va intentar trobar-hi explicacions. Per exemple, el psicòleg Saïd El Kadaoui recorda la dificultat dels joves musulmans per “viure en un país que odia els moros”, el patiment que els pot provocar, el sentiment contradictori que poden tenir respecte a l’islam i, sobretot, “les dificultats serioses per sentir-se europeus perquè viuen en la seva pròpia pell el preu de l’exclusió ftp download. Grans, petites, diàries experiències i mirades inferioritzants que els van confinant en un estrat social inferior”.[2] Alguns joves musulmans poden viure el malestar identitari de no sentir-se ni marroquins ni catalans ni d’aquí ni d’allà, i de no trobar el seu lloc en la societat sense trencar amb la seva família. A més, alguns poden deixar-se influenciar per corrents extremadament conservadors que els ofereixen una identitat simplificada però clara. És evident, doncs, que els factors psicològics i socials poden explicar, en part,[3] el sentiment de discriminació i de ràbia i la voluntat de venjança d’alguns terroristes contra una societat que, segons ells, no els integra i ataca els seus germans musulmans en altres països del món. Aquí ja passem a explicacions d’ordre polític. Tal com recorda José Ignacio González Faus, “El veritable conflicte no està avui entre cristians i musulmans, sinó entre occidentals i àrabs; i no és bo que la religió serveixi per emmascarar aquesta altra qüestió”.[4]

Europa Press. José Ignacio González Faus. “Abraçar un musulmà”, La Vanguardia, 04/09/2017, p. 22.

En tercer lloc, els estudiants van intentar trobar solucions al terrorisme des de diferents àmbits 금요일에 만나요. En una contra de La Vanguardia posterior als atemptats de Barcelona, el premi Nobel de la Pau Ahmed Galai dóna elements de resposta quan se li pregunta: “Què faria per frenar el progrés de la violència gihadista?” Respon: “Tres coses. Primer, educar successives generacions a respectar el discrepant, interessar-se per l’altre i repudiar la violència. Dos. Fomentar les mateixes oportunitats per a tothom a tot el món. I tres, seguretat. Més armes? Millor: implicar la societat sencera en la persecució del violent, en la cooperació amb una policia ferma i justa”. A la pregunta “Espanya hauria de deixar de vendre armes a països àrabs?”, respon “Nens iemenites moren avui per armes espanyoles i franceses, empunyades per wahhabites saudites. Talleu la venda d’armes als països que les utilitzin per atacar, veneu-les només als que únicament les facin servir per defensar-se”.[5]

En quart lloc, aprofundint amb la qüestió de l’educació, els estudiants van insistir en la perspectiva moral que ha de tenir l’educació, recordant la reflexió del Daniel Gamper, professor de filosofia a la UAB: “Ells fills necessiten de pares i mares que sàpiguen per què estan bé algunes coses i d’altres no c# 이미지 다운로드. Només els ciutadans que reconeixen la importància dels principis morals de la nostra civilització seran capaços de resistir-se a les simplificacions xenòfobes i a la temptació de menysprear l’estat de dret”.[6] I referint-se als joves musulmans que cauen en la versió fonamentalista i terrorista de l’islam, es va posar èmfasi en el “repte de fer una tasca educativa que ajudi aquests joves a evitar la manipulació”.[7] El director de Justícia i Pau de Barcelona, Eduard Ibánez, indica que “aquest repte mereix una reflexió i un debat molt a fons, gens fàcil, a fi d’arribar quan abans a consens sobre les polítiques públiques que cal endegar, que necessàriament han d’abastar diferents àmbits: escola, família, mitjans de comunicació, poders públics, comunitats musulmanes […]. En aquest sentit, és probable (i així ho creuen molts líders musulmans) que la manca d’educació religiosa i sobretot la manca d’un adequat coneixement de la fe islàmica, d’acord amb les interpretacions tolerants que integren el respecte de la dignitat humana, pot ser un factor (per bé que no l’únic) que pot contribuir a deixar indefensos aquests joves davant la manipulació integrista. Precisament, poder rebre un adequat ensenyament de la pròpia fe és una de les exigències del dret a la llibertat religiosa […]. Per això, penso que ha arribat ja l’hora que la Generalitat (com ja es fa en diversos centres educatius espanyols) garanteixi una oferta d’ensenyament de l’islam en les escoles i instituts catalans públics i concertats, d’acord amb les comunitats musulmanes, per part de docents acreditats pedagògicament per oferir un ensenyament de qualitat, compatible amb la resta de valors ètics propis del nostre sistema educatiu i que alhora promogui els millors valors de la fe islàmica: la pau, l’hospitalitat, la protecció dels més febles… ” 교학사 교과서.[8]

Musulmans manifestant-se a la plaça de Catalunya per recordar que islam vol dir pau. Recuperat de https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/apunts-eticopolitics/educacio-religiosa-contra-risc-radicalitzacio-219704.

En cinquè lloc es va insistir en la necessitat d’una cultura de la pau i d’un diàleg interreligiós per tal de fomentar la convivència. En aquesta línia s’expressa Francesc Torradeflot, director de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós de Barcelona: “ Des de l’Associació, inspirats en la cultura del diàleg i de la pau, que promou la UNESCO, creiem que és essencial, ara més que mai, que les nostres societats afavoreixin sinèrgicament l’educació en el diàleg, la tolerància, el coneixement i el respecte mutus i previnguin els prejudicis i els estereotips que alimenten l’odi a la diferència”.[9] En aquest sentit, es van fer actes interreligiosos a les Drassanes de Barcelona i a Cambrils una setmana després dels atemptats per homenatjar les víctimes. S’ha de destacar la presència d’un grup de joves de totes les religions que hi va participar, que va llegir textos de totes les religions que parlen de la pau i que va portar una ofrena floral fins al mosaic de Miró a la Rambla 다운로드.[10]

Un grup de joves de totes les confessions porten l’ofrena floral des de les Drassanes fins al mosaic de Miró a la Rambla. Fotografia de David Airob. “Déu al museu”, La Vanguardia, Viure, p. 2, 35/08/2018.

I si el diàleg entre religions és la “condició per a la pau en el món”, tal com menciona Francesc Torralba, filòsof i professor de la URL,[11] també s’han de recordar les paraules següents d’Eduard Ibánez: “El nostre sistema educatiu hauria de garantir també per a tots els alumnes un nivell suficient de cultura religiosa. És a dir, un mínim coneixement objectiu i científic sobre el fet religiós com a fenomen social rellevant, les seves dimensions i aportacions socials, la seva oferta de sentit per a la vida, els seus millors valors ètics, com també les seves derivades patològiques […]. Com ens han mostrat sociòlegs, historiadors i filòsofs de la religió, l’experiència religiosa té un potencial tan poderós i fascinant que pot conduir les persones a donar el millor d’elles mateixes en favor de la societat, però també, quan manca una educació adequada, pot portar a desviacions extremadament perjudicials”.[12] Tal com indica Mohamed El Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, “S’ha de diferenciar clarament els dos conceptes: la religió per una banda i la barbàrie per una altra 다운로드. […] Quan aquests terroristes cometen aquests actes en nom de la religió, donen per entès que aquesta religió els legitima, i no és veritat. Cap religió pot legitimar-ho”.[13]

Per acabar, ens sembla que el millor és recordar la humanitat del pare del petit Xavi, mort en l’atemptat de Barcelona, que va voler abraçar un musulmà. I també fer com José Ignacio González Faus ens diu amb aquestes paraules: “Que s’abracin un text musulmà i un altre de cristià: «Hi va haver un temps en què jo rebutjava el meu proïsme si la seva religió no era la meva. Ara el meu cor s’ha convertit en receptacle de totes les formes religioses […] perquè professo la religió de l’amor i vaig on em porta la seva cavalcadura. Perquè l’amor és el meu credo i la meva fe» (Ibn Arabí). «Si algú diu que estima Déu, a qui no veu, i no estima el seu germà que veu és un mentider» (1 Joan, 4, 12-21)” 판매박사 다운로드.[14]

[1]Armand Puig, “Quedar-se sense ànima”, Catalunya Religió, 22/08/2017. Recuperat de https://www.catalunyareligio.cat/quedar-se-sense-anima.

[2]Saïd El Kadaoui, “Odio ser musulmà, estic orgullós de ser musulmà”, Ara.cat, 26/08/2017.

[3]Diem “en part”, perquè la falta d’integració no és l’únic factor que pot explicar el terrorisme. Fins i tot, en el cas dels atemptats de Barcelona, els terroristes estaven integrats a la societat catalana, tal com ho recorda el reportatge de TV3 “30 minuts: Entre els nostres”.

[4]José Ignacio González Faus, “Abraçar un musulmà”, La Vanguardia, 04/09/2017, p. 22.

[5] Ahmed Galai, “Als catalans els uneixen més coses de les que els separen, La Vanguardia, Contra, 05/09/2018 다운로드.

[6] Daniel Gamper, “Podem explicar allò que no té sentit? Recuperat de .

[7] Eduard Ibañez, “Educació religiosa contra el risc de radicalització”, Catalunya Religió, 27/08/2017. Recuperat de https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/apunts-eticopolitics/educacio-religiosa-contra-risc-radicalitzacio-219704.

[8] Eduard Ibañez, ibid.

[9]Francesc Torradeflot, “Nota de l’associació Unesco per al diàleg interreligiós a propòsit de l’acte terrorista perpetrat a Barcelona el 17 d’agost del 2017”. Recuperat de http://audir.org/mdocs-posts/nota-catala-de-lassociacio-unesco-per-al-dialeg-interreligios-a-proposit-de-lacte-terrorista-perpetrat-a-barcelona-el-17-dagost-del-2017/

[10]Santiago Tarín, “Déu al museu”, La Vanguardia, Viure, p. 2, 25/08/2017.

[11]Francesc Torralba, “Religions i pacificació del món”, Catalunya Cristiana, 17/09/2017 베스트 키드.

[12]Eduard Ibañez, ibid.

[13] Mohamed El Ghaidouni, “Aquesta gent té la nostra religió segrestada”, Catalunya Religió, 18/08/2017. Recuperat de https://www.catalunyareligio.cat/ca/ghaidouni-aquesta-gent-te-nostra-religio.

[14] José Ignacio González Faus, “Abraçar un musulmà”, op. cit.

LES ARTS: EINA DE CANVI ALS ESTUDIS D’EDUCACIÓ

Les Arts – la música, les arts plàstiques i visuals, la dansa, el teatre, el cinema, la literatura..- com a disciplines Multidimensionals esdevenen fonamentals per comprendre la complexitat humana 위챗 이미지 다운로드. Molts són els autors tan nacionals com internacionals de diferents àmbits de coneixement ( la pedagogia, la filosofia, la psicologia, les ciències, ) que remarquen la importància de les arts per facilitar la complementarietat de la cognició i l’emoció en l’aprenentatge  i que afirmen que els llenguatges artístics estan íntimament lligats a la formació global de qualsevol ésser humà 다운로드. Darrerament també des de la neurociència es plantegen les arts com la base de l’aprenentatge.

La comissió Multiart i creativitat creiem fermament que l’ensenyament i aprenentatge així com la recerca de les arts ha de ser potenciat des de la facultat  d’Educació 다운로드.

Entenem que l’art i les expressions corporals, sonores i plàstiques són llenguatges naturals dels infants i cal que tots/es els/les mestres siguin sensibles a aquestes expressions, sobretot perquè la figura de l’especialista a Educació Infantil no existeix i rau tota la responsabilitat de l’educació dels infants al/la tutor/a de l’aula putty ssh 파일. L’educació globalitzada i holística tan natural a l’etapa infantil  passa per poder conèixer tots els llenguatges expressius de la infància.

Al mateix temps, tant a Primària com a Infantil, cal augmentar el nombre de llenguatges artístics en interacció amb els llenguatges més científics i tecnològics i formar així, mestres amb una amplia cultura per ser capaços d’afrontar el repte de l’educació de formar persones, amb una ment oberta i flexible, necessària per comprendre i descobrir el món amb totes les seves possibilitats i anar més enllà del nostre avui per contribuir a millorar el demà de la nostra mainada 샤크라 맥스 다운로드. L’ART ajuda a descobrir les nostres capacitats sensibles, intuïtives i creatives, ens aporta cultura per entendre la humanitat i a connectar les nostres vivències pensaments i emocions 다운로드.

 

 

En aquest sentit la nostra facultat ha estat pionera en fer propostes multi- artistíques treballant alhora tres àmbits de l’art, tres llenguatges diversos que enriqueixen la formació del nostre alumnat, concretament en el Projecte artístic de 3r curs tant d’infantil com de primària on tres àrees (visual i plàstica, educació física, i música) coincideixen en una mateixa proposta, compartint experiència co-docent i avaluació 다운로드. En algun cas aquestes experiències s’han enriquit amb la interacció amb els àmbits  de les ciències socials i experimentals , la literatura i les matemàtiques 다운로드.

Els coneixements i experiències amb les arts també afavoreixen el pensament creatiu i crític i faciliten als mestres poder arriscar i innovar en les seves propostes en un sistema cada vegada més burocratitzat i orientat als resultats 다운로드. En aquests moments de canvis i innovacions educatives, considerem important recordar que la pràctica i promoció de les arts són imprescindibles per al desenvolupament d’una societat que sigui capaç de crear nous espais de debat, de relació i convivència 우타이테 노래 다운로드.

En un món cada dia més tecnificat s’hauria de potenciar el valor educatiu de les arts, que a la llarga- així creiem que s’han de mirar les coses- li servirà de contrapès.

La comissió Multiart i creativitat. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna

Març de 2018

 

Annexa

Alguns dels molts autors que defensen el valor de les arts i la creativitat en l’educació:

David Bueno des de la neurociència: La música estableix una sèrie de connexions neurals que ajuden a la gestió de les emocions. I l’educació plàstica no només serveix per agafar destresa amb els dits, sinó que s’ha vist que reverteix també en connexions neuronals molt interessants: el fet de manipular i crear amb les mans estimula les àrees del llenguatge del cervell i, com que pensem amb paraules, permet crear pensaments més complexos i elaborats. (Bueno, 2016)

Marta Nussbaum, en la seva obra Sense ànim de lucre (2011), es planteja per què la democràcia necessita les humanitats i analitza en profunditat aquesta situació. Segons les aportacions de la mateixa autora, el cultiu de la capacitat de pensament critic i la reflexió són crucials per mantenir la democràcia viva i desperta. Són les facultats del pensament i la imaginació que ens fa humans i que enriqueixen les nostres relacions humanes.

…s’han de cultivar els “ulls interiors” dels alumnes, i això vol dir una educació molt treballada en les arts i les humanitats – apropiada per a l’edat i el nivell de desenvolupament del nen- que posarà els alumnes en contacte amb qüestions de gènere, raça, ètnia i amb l’experiència i comprensió interculturals. ( Nussbaum, 2011: 148)

Així, l’educació hi té un paper essencial i tal com diu Octavi Fullat (2006), la finalitat de l’educació és buscar-li el sentit a la vida. En aquest aspecte, les arts, la literatura i la música són un terreny privilegiat perquè són el fruit d’experiències humanes que busquen el seu sentit de viure.

Sense oblidar que, la curiositat, l’exploració i el desig de coneixement, impulsats per l’emoció i la sensibilitat són el motor d’una lògica, d’una forma de pensament que tant utilitza l’artista com el científic. (Giralt Miracle,1997:37)

 

TINKERING, pensem amb les mans!

Noëlle Fabre

Àrea de Didàctica de les Ciències Experimentals i de les Ciències Socials

Dins de la creixent proliferació de propostes innovadores, en el món de l’educació apareix el concepte de tinkering 아스페라 다운로드. Aquesta metodologia consisteix bàsicament a “pensar amb les mans”, és a dir, a aprendre a través de l’acció (learning through doing) 다운로드. Donat el seu tarannà immersiu i personalitzat, és molt efectiva a l’hora de motivar els alumnes a fer ciències i cada cop està guanyant més adeptes 사운드 폰트 다운로드. Sovint relacionada amb les activitats STEM (science, technology, engineering i mathematics), suposa un context ideal per treballar les habilitats clau del segle XXI, com, per exemple, el pensament crític, la competència digital o la col·laboració 골프 스윙 동영상.

Tal com es descriu en el manual Tinkering 주소 db 다운로드. A practitioner guide for developing and implementing tinkering activities (Harris et al., 2017), una de les principals fonts d’inspiració de tinkering va ser el moviment maker movement, el qual parteix de les idees de “fes-ho tu mateix” i “fes-ho amb els altres”, en què els participants es trobaven per compartir, manipular i utilitzar eines i idees per crear nous productes gitlab 파일. La metodologia tinkering es caracteritza pel fet d’ajustar-se molt bé a l’enfocament constructivista i perquè potencia activitats de recerca científica (inquiry) des d’un punt de vista molt pràctic i estimulant 7080 무료 음악. El practicant de tinkering no segueix un ordre concret de passos per solucionar un problema, més aviat se’l convida a adoptar un enfocament més informal en què té la sensació d’estar jugant i aprenent a partir dels seus propis interessos i del seu procés creatiu avr studio 6.2 다운로드. La natura iterativa del procés (encert-error i reajustament dels models que es construeixen) afavoreix un entorn idoni per als processos metacognitius 다운로드. Per entendre millor el concepte, s’explica un exemple concret, una activitat tinkering proposada per la Fondazione Museo Nazionale della Scienza e della Tecnologia Leonardo da Vinci (Itàlia) que consisteix a pintar amb la llum 또 오해영 대본 다운로드. En aquest cas es facilita als participants una font de llum, una càmera web connectada a un ordinador, un programa informàtic que simula un temps de llarga exposició i una caixa plena d’objectes variats. Tot jugant i fent proves es van creant petits reptes espontanis i es van aprenent conceptes relacionats amb les propietats de la llum.

Si volem crear un espai tinkering a l’aula haurem de tenir en compte la tria de material (optar per objectes atractius i versàtils) i la distribució de l’espai (la disposició de les taules pot ser determinant perquè els estudiants vegin el que fan els altres i s’estimulin interaccions). També resulta molt interessant reflexionar sobre l’actitud que el mestre o el facilitador ha d’adoptar per guiar l’activitat (per a una descripció completa vegeu Harris et al., 2017). Per exemple, quan es guia una activitat tinkering cal treballar a partir de preguntes, però sense donar respostes directes (aquestes preguntes han d’estimular la curiositat inicial, ajudar l’alumne que va perdut i guiar la interpretació dels fenòmens). També cal ajudar els practicants a gestionar la seva frustració, per saber treure-li el costat positiu i encoratjar la participació amb els altres.

L’any 2008, l’Exploratorium de San Francisco va crear l’espai especialitzat anomenat The tinkering studio i des de llavors és tot un referent internacional (Exploratorium 2015). Algunes institucions europees que treballen amb tinkering són, per exemple, The Deutches Museum (Alemanya), The Centre for Life (Regne Unit) i l’espai Creactivity del Cosmocaixa, el centre més proper que tenim a Barcelona, on fem visites amb els nostres estudiants.

Fonts de documentació:

Exploratorium (2015). The art of tinkering. Recuperat de https://tinkering.exploratorium.edu/art-tinkering

Harris, E., Winterbottom, M., Xanthoudaki, M., Calcagnini, S., i De Puer, I. (2017). Tinkering. A practitioner guide for developing and implementing tinkering activities. Recuperat de http://www.museoscienza.org/tinkering-eu/resources.asp

L’AVALUACIÓ DEL CENTRE COM A INSTRUMENT DE MILLORA DE LA QUALITAT EDUCATIVA

Lo más importante no es hacer muchas evaluaciones, ni siquiera hacerlas bien. Lo más importante es saber al servicio de qué personas y de qué valores se ponen.

Santos Guerra (2003, p. 51)

Actualment, ningú posa en dubte que l’avaluació dels centres és necessària i que no pot haver-hi un bon projecte de qualitat si no hi ha un projecte d’avaluació db oracle download. Avaluar és important per conèixer què està passant, poder-ho regular i poder orientar amb l’objectiu de millorar-ne la qualitat. El fet mateix d’avaluar, per exemple, ja genera processos dialògics entre els diferents agents o persones implicades, promou que calgui compartir significats i que es puguin debatre els resultats (Borrell i Chavarria, 1998).

 

Ara bé, l’avaluació s’ha de plantejar sempre amb voluntat formativa i per a la millora 다운로드. Casanova (2004) diu que perquè l’avaluació esdevingui agent de millora cal que aquesta acompleixi certs condicionants: que l’escola rebi i sàpiga què s’avalua, que no es faci una avaluació final, sinó de procés, que cal avaluar també els aspectes positius (no centrar-nos només en el que no funciona) i que sigui una avaluació que tingui en compte el context. L’escola d’avui és l’escola que ha de preparar per a la societat del coneixement, de les noves tecnologies, de la globalització i se li demana que prepari els alumnes per a la vida, tot atenent la diversitat i vetllant per la convivència 델파이 5 다운로드.

Molts autors defensen una avaluació que vagi més enllà dels resultats dels estudiants i demanen models que tinguin en compte processos. En aquest sentit, disposem dels estudis fets per Marchesi i Martín (1998) sobre les implicacions de l’avaluació i la qualitat en educació. S’hi apunta que l’avaluació d’un centre ha de recollir: el context, el nivell inicial dels alumnes (respecte a les seves estratègies d’aprenentatge), els processos de centre (organització i funcionament), els processos d’aula (la tasca de cada mestre, l’atenció a la diversitat, els criteris d’avaluació, les expectatives envers els estudiants) i els resultats (opinió de famílies, professors i alumnes) 다운로드.

Voldríem prendre com a referència el paradigma de l’escola que aprèn (Santos Guerra, 1990, 2001, 2003) i, per tant, entendre l’avaluació com a aprenentatge: “Si hablamos de evaluación educativa debería ser no sólo porque estamos evaluando fenómenos educativos sino porque educa cuando se hace, tanto a los evaluadores como a los evaluados” (2003, p. 13). Ens agrada parlar d’una avaluació no pas enfocada a l’acreditació, la responsabilització o la demanda de comptes, tampoc la que es centra exclusivament en el diagnòstic; ens agrada pensar en l’avaluació pensat per a la millora i com a eina de reflexió educativa 손오순 타자 다운로드. Prenem una citació de Stufflebeam i Shinkfield per il·lustrar el nostre posicionament sobre el sentit de l’avaluació “El propòsit més important de l’avaluació no és demostrar, sinó perfeccionar” (a Casanova, 2004, p. 15).

L’avaluació del centre ens hauria de servir per a possibilitar la formació de professionals reflexius, per contribuir també a la formació dels equips que tenen cura dels infants, de manera que tinguin elements per no sols resoldre i detectar situacions sinó, sobretot, per reflexionar-hi (Schön, 1992) 세종대 다운로드. La reflexió educativa en el sí dels equipes és bàsica si volem parlar de formació de qualitat (Lieberman i Miller (eds.), 2003), bàsica per tenir bons equips i bàsica per a consolidar bones escoles, educativament parlant.

https://www.youtube.com/watch?v=LcNWYNp2MSw&t=586s

Dra 위 아래 다운로드. Àngels Geis

Professora de l’àrea de Pedagogia de la FPCEE Blanquerna

 

Referències

Borrell Closa, E. i Chavarria Navarro, X. (1998). L’avaluació interna del centre 다운로드. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

Casanova, M. A. (2004). Evaluación y calidad de centros educativos. Madrid: La Muralla.

Lieberman, A. i Miller, L. (eds.) (2003). La indagación como base de la formación del profesorado y la mejora de la educación 다운로드. Barcelona: Octaedro.

Marchesi, Á. i Martín, E. (1998). Calidad de la enseñanza en tiempos de cambio. Madrid: Alianza.

Santos Guerra, M. A. (1990). Hacer visible lo cotidiano 로맨싱사가3. Madrid: Akal.

Santos Guerra, M. Á. (2001). La escuela que aprende (2a ed.). Madrid: Morata.

Santos Guerra, M. A. (2003). Una flecha en la diana. Madrid: Narcea.

Schön, D. A. (1992). La formación de profesionales reflexivos. Hacia un nuevo diseño de la enseñanza y el aprendizaje en las profesiones. Barcelona: Paidós.

 

Educació360: l’activació de l’ecosistema educatiu català per impulsar les oportunitats educatives

Jordi Díaz Gibson

@JordiDiazG

 

Educació360 és una iniciativa oberta i en xarxa per construir més i millors oportunitats educatives per a infants, joves i adults a Catalunya. La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRPC), la Diputació de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill impulsen una aliança que vol aplegar compromisos d’actors educatius diversos de la societat catalana, com ara ajuntaments, entitats socials, escoles o universitats 다운로드. L’objectiu és reunir i orquestrar esforços entre actors diversos perquè tothom tingui més i millors oportunitats, connectant l’educació i els aprenentatges entre el temps lectiu i el no lectiu.

En el manifest per a una Educació360 es mostren les voluntats del projecte, en les quals es presenta una perspectiva global de l’educació que té en compte que s’aprèn i s’educa arreu, alhora que afirma que, si situem l’infant i el jove al centre del procés educatiu, ens n’hem d’ocupar entre tots i en tots els seus temps vitals 다운로드. També proposa ajudar nens i joves a fer un recorregut de forma personalitzada en funció dels interessos i de les capacitats de cadascú. En aquest sentit, vol assolir un doble repte: que els espais no lectius de l’escola i de l’institut formin part del projecte educatiu del centre i que allò que s’aprèn fora dels centres educatius sigui reconegut i hi estigui connectat. Així doncs, aposta per garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats d’una manera transversal i amb una visió de 360º sobre els infants, els joves i les seves famílies 다운로드. Finalment, també proposa que aquests esforços es transformin en polítiques públiques i, per tant, anem més enllà de l’ensenyament reglat per garantir més i millors oportunitats per a tothom.

El passat 29 de gener, durant tot el dia, al CCCB es va fer la presentació oficial d’aquesta nova proposta educativa 다운로드. Al llarg del matí, el Grup de Recerca PSITIC i Blanquerna ens vam presentar com a socis de l’aliança. Des del PSITIC fa anys que estem treballant amb aquesta mirada d’Educació360, fent-nos preguntes com per exemple: per què neix aquesta mirada?, a què dóna resposta?, quins reptes afronta?, què implica per a l’escola?, i com podem recolzar-la 알꾸미기 다운로드? En aquest sentit, estem convençuts que la connexió entre actors educatius és garant d’equitat i d’igualtat d’oportunitats per a infants i joves del país. Alhora som conscients i coneixedors dels reptes que planteja aquesta mirada i, sobretot, l’acció col·laborativa i en xarxa en el territori.

A la sessió de la tarda, la Dra 한컴오피스 2014 홈에디션 다운로드. Mireia Civís i jo mateix vam presentar l’estudi Projectes d’innovació educativa comunitària. Com podem construir l’Educació360?. Al llarg de la presentació, més enllà de compartir l’informe, vam jugar a alguns jocs de taula, com ara al Tabú, i en cap moment de la presentació de l’informe vam pronunciar cap de les tres paraules clau: lideratge, innovació i xarxa 다운로드. I després vam jugar al Pictionary, moment en què ens vam adonar que ningú del públic coneixia el nom d’ aquesta mena d’ulleres que porten alguns cavalls, els aclucalls. Només ho sabia una companya italiana, però en italià.

En aquest espai vam compartir que la filosofia d’Educació360 és dels professionals educatius independentment de l’organització o de l’especialització g102 소프트웨어. I no és pas la mirada limitada i reduïda d’aquest cavall que es mostra a la imatge, sinó la mirada aèria i ampliada del mussol, capaç de volar i girar el coll fins gairebé 360º, capaç de reconèixer altres entorns d’influència d’infants i joves, més enllà del propi, dins de l’organització i dins d’un temps i d’un espai acotat. Per tant, ens caldrà una mirada comunitària i col·laborativa per trobar espais i moments per treballar amb altres actors rellevants per millorar l’impacte de la nostra acció educativa i social 슬픈연가 다운로드. Podeu visionar la presentació íntegra de l’estudi en aquest enllaç.

L’estudi també mostra que els beneficis evidenciats pels projectes d’Educació360 a Catalunya són els següents: la creació de capital social al territori i, per tant, l’enfortiment dels vincles entre professionals educatius i socials del barri o comunitat; la comprensió comunitària dels reptes, del desenvolupament i de la implementació de noves propostes educatives i socials, que plantegen una resposta col·lectiva i innovadora davant dels reptes comuns; i la millora de l’èxit educatiu, un benefici a mig i llarg termini que apareix com a resultat dels beneficis anteriors microsoft office 2010 평가판.

D’altra banda, l’Educació360 afronta els reptes de treballar a contracorrent, dins un sistema fragmentat amb responsabilitats repartides i propostes compartimentades; en un context d’inestabilitat amenaçat per les retallades, la rotació dels equips o dels cicles polítics; amb la manca de lideratges alineats amb una filosofia col·laborativa i comunitària capaços de moure operativament organitzacions transversals; i amb les dificultats per avaluar uns projectes molt centrats a assolir uns resultats i a generar nous processos transformadors en el territori. Al final vam presentar el NetEduProject com a eina d’autoavaluació i millora dels projectes d’Educació360; una eina dirigida als equips motors d’aquests projectes que facilita consells adaptats i específics sobre la millora de la col·laboració, la transversalitat, la confiança o la innovació, entre d’altres estratègies dirigides a enfortir els vincles de l’ecosistema educatiu.

Així doncs, l’Educació360 posa el focus en la millora de les oportunitats educatives per a tothom, i ho fa des d’una perspectiva col·laborativa, transversal i en xarxa, cercant l’activació de l’ecosistema educatiu català per a aquest propòsit. Amb un gran potencial a l’horitzó, i coherents amb una filosofia d’Educació360, l’aliança ha reunit els actors i ha generat compromisos compartits, i ara afronta els mateixos reptes que els projectes esmentats. De tots ells vull remarcar-ne un: el lideratge a 360º. Serem capaços de moure i impulsar de forma efectiva un elefant tan gran com és l’aliança? Qui decidirà les prioritats col·lectives? Com s’activaran els agents clau? Com es distribuiran les responsabilitats a través de l’organització? Com farem útil i beneficiosa la col·laboració transversal?

Tot plegat serà una experiència col·lectiva apassionant en la qual, com es diu de forma recurrent, els infants, els joves i les seves famílies estaran al mig de tot l’entramat.

Una experiència d’aula i com el llenguatge matemàtic ens ajuda a comprendre el món

Àrea de matemàtiques i integració de sabers

En l’últim article publicat al Tribuna per la nostra àrea, el novembre del 2017, vam compartir la informació del desenvolupament de les “VII Jornades de la cultura matemàtica de les persones”. Allà explicitàrem les diferents conferències realitzades i assenyalàrem que hi va haver 30 comunicacions d’experiències d’aula. Aquest cop ens sembla interessant presentar-ne una: “Els grills, tenen sang?” 서든어택 누적 다운로드. Aquesta narració va ser construïda a partir de l’experiència compartida per la mestra, Maria Rigol i Torrents i un grup d’alumnes de segon curs de Primària.

Des de l’àrea volem agrair a la Maria que hagi volgut compartir amb nosaltres aquesta experiència tan ben documentada i donar-nos la possibilitat de fer-la pública 다운로드. Estem convençuts que narracions com aquestes poden enriquir, sorprendre i delectar tant als nostres alumnes de grau, com als mestres, professors i lectors en general.

¿Els grills tenen sang?

Maria Rigol i Torrents, 2n EP, Clase de “Les muntanyes”,  Escola Bellaterra.

L’inici de curs és un gran moment on entrem a una aula buida, nova per nosaltres però que hem d’anar fent nostra 마스터 캠 9 1. A poc a poc descobrim allò que és nou, però també retrobem els companys i els espais que ja ens són familiars. Un d’aquests espais és el pati i és aquí on comença la nostra història. Es tracta d’un pati de sorra, envoltat d’arbres però que també amaga vells coneguts: els grills.

Els nens i nenes de la classe de seguida recorden com gratar la terra per treure’ls dels seus amagatalls i tenir-los a la classe 다이아 왠지 다운로드. Però com són? On viuen? Què mengen? Són algunes de les preguntes que ens sorgeixen quan ens plantegem tenir grills dins l’aula i que requereixen buscar i organitzar la informació que trobem per donar resposta.

Un cop tenim la informació ens posem a treballar per crear un espai adequat i compartim els nostres coneixements amb la classe dels cuiners, que també ens aporten noves informacions que ens ajuden a seguir aprenent 프리미어 cs4 다운로드.  

Sembla que ja ho tenim tot controlat, però resulta que els grills se’ns escapen i se’ns moren.

Busquem informació i ens n’adonem que la relació entre el nombre de mascles i de femelles és important 다운로드. Això ens porta a prendre decisions i fer càlculs sobre la quantitat d’individus de cada sexe que hem de posar per evitar el canibalisme.

Però per millorar els terraris hem de representar l’espai incorporant les mesures preses i adaptar-nos a models de plànols que ens són familiars. Així doncs, ens cal dissenyar i mesurar, tant l’espai bidimensional en el cas de les tapes que eviten que s’escapin, com enfrontar-nos al repte de comprendre l’espai tridimensional a l’hora de fer una barrera que separi mascles i femelles 메탈슬러그 apk.

Ja tenim els terraris fets, ben tapats i tenint en compte totes les variables que coneixem, però tot i així se’ns segueixen morint… Potser hi ha quelcom que no veiem i que també els afecta? En aquest moment és quan demanem ajuda a la mare del Martí que està especialitzada en microorganismes i, parlant amb ella,  ens adonem de les primeres connexions entre els grills i nosaltres: la sang 슈퍼빼꼼 다운로드.

Els grills tenen sang? I nosaltres? Com són els grills per dintre? I nosaltres? Un altre cop ens apareixen nous interrogants que ens fan seguir investigant Openbve download. Tenim la necessitat de buscar informació per saber què és la sang, de què està feta i sobretot què hi ha a dintre. Descobrim que està formada per cèl·lules sanguínies i que cadascuna té una forma i una funció diferent. Això ens empeny a crear models per fer visible allò que, tot i que forma part de nosaltres, és tan petit que no ho veiem.  

Ja sabem com és la sang, però també ens preguntem: quanta sang tenim 다운로드? Utilitzem diferents ampolles per poder adonar-nos de què signifiquen 5 litres. Calculem la sang que tenim entre tots i de seguida ens tornem a fer més preguntes. Ara sobre el cor. Sabem que és l’encarregat de moure la sang per tot el cos, però en volem saber més. És per aquest motiu, que fem prediccions sobre com som, recollim dades sobre la velocitat dels batecs del nostre cor, fem càlculs sobre la sang que bombeja en un minut, en una hora, en un dia… I de nou apareix la necessitat de crear-nos un model de cor per tal de poder relacionar la seva forma amb la seva funció, per entendre com funciona, per saber per què és com és, però sobretot perquè ens cal veure com és.

Arribats en aquest punt, ens pensem que la sang tot ho fa i és aquí on demanem ajuda a la mare de la Carla. Ella va estudiar psicologia i estem convençuts que ens pot donar un cop de mà. El dia que ve ens explica com és el cervell, quines parts té i les seves funcions, tot relacionant-ho amb el cervell d’altres animals. Per ajudar-nos a entendre millor la seva estructura i el seu funcionament, ens porta un cervell de vedella permetent-nos observar i analitzar amb més facilitat tot el què ens ha explicat i també allò que hem anat trobant als llibres. Gràcies a tenir-lo tant a prop, veiem la importància del crani, i per això decidim fer una maqueta dels nostres cervells…. I per fer-ho ens cal comprendre els atributs mesurables dels objectes i els processos de mesura. Prenem mides dels nostres cranis i, adonant-nos de la relació entre crani i cervell, també entenem millor la relació entre capacitat i volum.

En aquest camí també hem descobert la forma i la funció de les neurones i els seu paper crucial en el funcionament no només del cervell, sinó també de tot el nostre cos.

Estem tan orgullosos del que hem après, que a final de curs ho volem explicar a les nostres famílies. Fem servir els models que ens hem anat construint durant tot el procés i d’altres de nous, per poder mostrar com tot allò que hem anat investigant i descobrint des que els grills van entrar a formar part de la nostra aula. Tot està relacionat i ens ha ajudat a comprendre allò que sabem que hi és però que no ho podem veure.

“Els animals superiors, va advertir Malpighi, envoltats per les seves pròpies ombres, romanen a la foscor; per això és necessari estudiar-los a través d’analogies amb animals més simples.”
(D. J. Boorstin, 1986, p.372)

“Talking Brains”, la gran sorpresa.

Jesús Canelo

Àrea de Didàctica de les Ciències Experimentals i de les Ciències Socials

“Talking Brains” és una magnífica exposició científica, temporal i molt original, que invita els visitants del CosmoCaixa (Barcelona) a endinsar-se en el cervell humà per entendre el llenguatge des de la ciència; per comprendre com la lingüística moderna actual respon a les preguntes tan interessants formulades des del camp de la biologia.

El desembre passat, els alumnes de segona titulació del grau de Primària vam visitar l’exposició i ens va sorprendre gratament 다운로드. Va ser una de les més visitades l’any passat i va obtenir molt bones valoracions.

En aquesta exposició es plantejava un recorregut educatiu pel nostre cervell a la recerca del llenguatge de la mà de paleoantropòlegs, neuròlegs, psicòlegs, neurolingüistes i especialistes en computació.

S’hi entrava escoltant diverses llengües minoritàries del món; per exemple, coneixíem el cas de l’única persona que parla actualment el tanema (illes Salomó), que tot i que se’n tenen gravacions antigues de ben segur que com a llengua viva ja està a punt de desaparèixer 구경하는 들러리양. El 2011, un estudi de la Universitat d’Oxford va determinar que existien unes cent seixanta llengües al món amb tan sols deu parlants o menys. Un gran arbre de les llengües mostrava aquesta riquesa de diversitat lingüística: al món hi ha unes set mil llengües. L’exposició reforçava la idea que aquestes llengües estan arrelades al nostre “cervell lingüístic”; configuren una xarxa de connexions que s’entrellacen per generar missatges, ja siguin a través de mitjans orals o de signes 첫 번째 다운로드. Convé sentir Carme Junyent, lingüista de la UB i fundadora del GELA (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades), en aquesta entrevista del programa Quèquicom de TV3 en què parla d’aquesta diversitat lingüística.

Evolutivament, l’origen del llenguatge se situa en algun indret d’Àfrica durant la prehistòria. No se sap si es va desenvolupar a poc a poc o de manera sobtada genian gpi. Per la seves representacions simbòliques i comunicatives, es considera que els Homo Sapiens i els Homo Neanderthalensis ja feien servir algun llenguatge per comunicar-se. L’any 2009 els científics van descobrir el gen que va permetre crear el llenguatge 다운로드.

Per desenvolupar aquesta potent capacitat, el cervell humà evoluciona a través d’una xarxa de connexions anomenada connectoma lingüístic, que està totalment distribuïda i no vinculada a una àrea concreta del cervell. Aquesta capacitat de parlar dona lloc a funcions lingüístiques específiques com són el significat de les paraules, l’articulació de sons o la comprensió de la lectura 다운로드. És molt similar a la memòria o a l’atenció.

El llenguatge és propi de l’espècie humana. Per ser considerat com tal ha de presentar unes característiques identificables. El llenguatge permet arribar a formes de pensament lògic, abstracte i simbòlic que són inaccessibles per a les altres espècies animals. Els animals poden tenir algunes d’aquestes característiques, però no totes 다운로드. Per això, alguns poden emetre sons i missatges; poden comunicar-se (ocells, balenes, micos, etc.) però no podem considerar que parlin.

D’una forma expositiva molt experimental, innovadora i creativa, realitzat per l’equip Indissoluble: The Exhibition Factory, vam aprendre diverses coses:

Les nostres particularitats individuals i col·lectives proporcionen riquesa al llenguatge i alhora permeten que estigui en evolució constant. Wolfram Hinzen, investigador ICREA a la UPF i a FIDMAG Hermanas Hospitalarias, és el comissari de l’exposició. Com ens comenta: “La major part de les nostres activitats estan vinculades al llenguatge, la capacitat que projecta els nostres pensaments enfora” 런 게임 다운로드. Així, el cervell lingüístic ens fa ser com som i qui som.

  • Que tots els infants segueixen unes pautes d’aprenentatge del llenguatge molt semblants fins a dominar-lo, independentment de la llengua que parlin.
  • Que aquest aprenentatge ja comença al fetus, quan és a l’úter de la mare. Entre batecs i sons filtrats de l’exterior, ja capta la veu de la seva mare 다운로드. Des del tercer trimestre, el cervell auditiu ja respon a aquests estímuls diferenciats.
  • Que les llengües de signes científicament es consideren llenguatge. Tenen els mateixos trets i els infants aprenen seguint els mateixos patrons. Fins i tot, en patologies del llenguatge, com l’Alzheimer, es produeixen afectacions similars tant en parlants com en signants: a tots dos individus afectats no els ve a la ment, no recorden aquella paraula concreta, sigui oral o amb signes 다운로드.
  • Que el cervell opera de forma diferenciada si s’és bilingüe o monolingüe. Ni millor, ni pitjor, diferent. Aquesta diferència està relacionada amb la capacitat de recordar, de memoritzar o de desenvolupar exercicis logicomatemàtics i sensorials en la pròpia exposició: els bilingües poden canviar de tasques amb major facilitat; els monolingües, en canvi, són més ràpids a l’hora de recuperar paraules.

En resum, “Talking Brains” és una exposició molt interessant que ens ha situat en els estudis de la neurobiologia del llenguatge actuals, i que deixa un gran fons documental per aprofundir en aquests temes i ampliar els nostres coneixements.

Més informació:

 

Yo pinto mi entorno en Barcelona. Robert Froh

night bath,
2017, oli sobre tela

Pinto el meu entorn a Barcelona i als seus voltants 윈도우10 인사이더 프리뷰 다운로드. Per al material original busco la gent, els llocs i les coses per les quals sento una atracció i una connexió. Per mi, pintar és una manera d’elogiar, de mostrar devoció i afecció per tot allò entendridor; pintar és un símbol de gratitud 한국인의 밥상 다운로드. Quan som capaços d’alentir el ritme, de dirigir la mirada a l’interior i calmar la ment, comencem a despertar-nos de la il·lusió de la separació 노노 아일랜드. Veiem que tot està connectat i que la bellesa i la bondat estan entreteixides i es manifesten a través de l’ordre, el ritme i l’harmonia. Amb una concentració curosa i una atenció conscient també podem percebre coses immutables, atemporals i transcendents que són invisibles però tangibles i situades darrere un vel d’aparences físiques 산타클로스 인 트러블 다운로드. En un moment de calma som testimonis d’un fet misteriós: la sacralitat de la quotidianitat. Estem convidats a estar presents i a participar en la poesia de la vida 대성스카이프 다운로드. És una “invitació a la Gràcia”. En obrir-nos a aquesta fantasia, creuem un llindar. Arribem a un estat d’ésser complet, que està en pau, en equilibri, a un ésser lleuger i feliç kt usim download. Em sento cridat a expressar tot això, amb la pintura. El meu desig és que a través de la pintura obri una porta mitjançant la qual l’espectador també pugui entrar-hi i participar-ne 다운로드. Si sent encara que sigui un petit moment de serenitat o una mica de confort mentre observa la meva obra, llavors seré molt feliç. Això és el que sempre m’han transmès les imatges que estimo i venero 라푼젤 한글자막 다운로드. L’art ha jugat un paper terapèutic vital en la meva cura i en el meu treball interior durant anys. Estar immers en aquest món a través de l’art, observar-lo, ser amb ell i consagrar-m’hi ha impregnat la meva vida amb un sentit immens 다운로드. Ha estat l’eina per reanimar la capacitat de meravellar-se que tots el infants coneixen, però que els adults molt sovint perdem pel camí. L’art ha estat un company inseparable, un far i un port segur durant moments difícils 사람인 이력서 다운로드. Crec sincerament que m’ha salvat la vida més d’una vegada. L’art ha estat un força poderosa per al meu propi bé i per això el vull utilitzar per ajudar els altres d’alguna manera. Podem ensopegar amb una obra estant cansats, aclaparats, estressats o destrossats. Quan passem una estona contemplant una obra i ens hi rendim podem sentir-nos renovats i rejovenits. Després estem preparats per tornar al món real, que serà una mica millor gràcies a l’experiència viscuda.

Fa poc he descobert que en grec l’arrel de les paraules bellesa i crida estan relacionades. Jo i tants d’altres hem sentit sempre aquesta crida. És una crida per fer art (en el meu cas, pintar), però és també una crida per crear en un sentit més ampli. És un desig fervent de forjar una vida millor, una esperança per curar els llocs on un ha estat ferit. Estem cridats a construir un món més just per als altres i per a nosaltres mateixos, no només en l’univers fictici d’una imatge sinó també en el món real. La vida inspira l’art i al seu torn l’art inspira la vida. La bellesa, la bondat i la crida ara són una i la mateix cosa. Una veu interior, distant i feble al principi però també un brunzit vertader ens crida quan estem perduts o enganyats. Ens convida a creuar per la frontera i dirigir-nos a una regió nativa interior que és el nostre dret de naixement, un lloc que cada un de nosaltres posseeix. Aquí és quan som a casa.

“Misteriosament, tan esquiu com és aquest moment ⎯en què l’ull és el que veu, en què el cor és el que sent⎯ aquest moment ens mostra què és real i què és sagrat”. Mark Nepo

 

 

 

LA NIT DE LES RELIGIONS I LES TEO TAPES. Dues experiències excel•lents per conèixer en directe el pluralisme religiós i fomentar el diàleg

Andreu Ibarz, professor de l’Àrea d’humanitats del Grau d’Educació de la FPCEE

 

Sovint no ens adonem del potencial que tenim ben a la vora. Una de les funcions de l’educador és maximitzar totes aquelles oportunitats que poden incorporar-se en un procés d’ensenyament-aprenentatge. Expliquem aquí dues activitats consolidades a les quals han estat convidats alumnes de Magisteri de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna que cursen l’itinerari de la formació específica com a mestres de religió catòlica (DECA) tot i que són activitats absolutament recomanables per a qualsevol estudiant de magisteri. Parlem de “La Nit de les religions” proposada i organitzada per AUDIR (Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós) amb el suport de la Direcció general d’Afers religiosos de la Generalitat de Catalunya i de les “TeoTapes” organitzades per l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura 다운로드.

 

1.- LA NIT DE LES RELIGIONS

«La Nit de les Religions és una iniciativa que consisteix en una jornada de portes obertes de centres de diverses tradicions religioses de la ciutat de Barcelona. Els assistents a la jornada segueixen un itinerari autoguiat amb el qual poden escollir la comunitat que visiten en cada moment. Aquesta proposta sorgeix del Grup Interreligiós i Interconfessional de Joves de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) i s’emmiralla en la Nit de les Religions de Berlín, una iniciativa que es du a terme a la ciutat alemanya des del 2012.

La primera edició de La Nit de les Religions de Barcelona es va celebrar el dissabte 17 de setembre del 2016 런닝구 음원 다운로드. Hi van participar 24 comunitats religioses de la ciutat, les quals van oferir diverses activitats: visites guiades, tallers, música, teatre, conferències i degustacions de menjar típic, entre d’altres. El dissabte 16 de setembre de 2017 es va celebrar la segona edició seguint la mateixa línia que la primera.

*Frontal principal de la sala de culte de la comunitat BetShalom

Aquest projecte vol contribuir a fer conèixer una realitat a voltes desconeguda com és la diversitat religiosa, afavorint un espai de trobada veritable, lluny de les imatges sovint distorsionades que ens arriben sobre les diferents tradicions religioses que conviuen a la nostra ciutat» Solo mp3 download.

L’increment de comunitats i centres que van obrir les seves portes és un bon indicador de l’acollida, la vàlua i el sentit de la proposta. En concret per a l’edició del 2017 van ser 33. Al full d’informació respectiu cada comunitat i centre explicitava –juntament a l’adreça- un horari i el contingut principal de la visita.

Els estudiants i professors hem estat convidats a participar-hi individualment o en petit grup, fonamentalment a viure una experiència de coneixement i diàleg 윈도우10 로그인 배경화면 다운로드. Tot això en el marc del desenvolupament curricular de l’anàlisi de les comunitats catòliques parroquials i amb el rerefons dels continguts de la matèria de primer “Persona, cultura religió i valors” on es presenta el fet religiós, i la matèria de segon “Cristianisme i cultura” on també es treballen les principals religions contemporànies.

*Representants de la comunitat BetShalom explicant les característiques de la comunitat à

S’ha convidat a participar i elaborar una petita memòria escrita (de 2 a 4 pàgines) amb una actitud oberta per tal de veure, escoltar, sentir i, sobretot participar en aquelles ofertes específiques de cada comunitat (visita als espais de la comunitat, estones de silenci o meditació, diàlegs, elaboració i tast d’àpats, cants, etc.). Calia tenir cura dels conceptes –anteriorment estudiats-  que des d’una tradició religiosa tornaven a ressonar i d’aquells que suposaven una novetat i un eixamplament conceptual 다운로드. Copsar l’estructuració de l’espai de la comunitat  o centre, la simbologia, les tradicions referenciades, els perfils socials, etc., ha suposat una gran experiència.

Tant l’edició de 2016 com la de 2017 han tingut alguns enregistraments ben positius i sintètics de l’Arquebisbat de Barcelona que descriuen de manera senzilla el nucli de la celebració. En aquesta segona edició una vintena d’estudiants d’Educació van participar en aquesta “Nit de les religions”, xifra que considerant el dia i hora de la seva realització (dissabte al vespre) no és gens insignificant vcomp100.dll.

 

*La representant de la comunitat BetShalom ensenyant la Torà i alguns ornaments per al culte

Enguany les tres comunitats i centres més visitats pels alumnes i professors van ser BetShalom -Comunitat jueva progressista de Barcelona-, el Centre Cultural Islàmic Català   i, finalment,  el Centre Zen de Barcelona.

*L’autor de l’article amb un grup de participants en la sala de pregària (edició 2016, foto pública del Centre Cultural Islàmic Català)

*L’autor de l’article en l’activitat de presentació sobre l’ús del mocador amb un grup de participants en  la sala de pregària (edició 2016, foto pública del Centre Cultural Islàmic Català)

*Foto edició 2017 on es veu el minbar des del qual es fan els anuncis solemnes a la comunitat musulmana i es pronuncien els sermons

 

 

2.-  TEOTAPES

És una activitat que organitza conjuntament l’Àrea de pastoral de la FCRI i l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura. Es tracta d’un espai de trobada i diàleg entre estudiants i líders religiosos. L’activitat és preferentment per a estudiants i es realitza en un espai o establiment informal (bar o teteria) que tingui a veure amb el líder religiós o amb la tradició religiosa que representa 다운로드.

Fins ara s’han organitzat 5 Teotapes:

1a: 4 d’abril de 2016 amb Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona a les 21h hores.

2a: 2 de maig de 2016 amb Tubthen Wuanchen, monjo budista director de la Casa del Tibet de 19 a 21 hores.

3a: 17 novembre de 2016  amb Míriam Hatibi, data analyst a Sibilare i portaveu de la Fundació Ibn Battuta.

4a: 12 de febrer de 2017 amb el Cardenal Lluís Martínez Sistach, a les 21h.

  

*Imatges de la trobada amb Tubthen Wuanchem

5a: 9 d’octubre de 2017 amb Ruth Giordano, pastor protestant, especialista en RRHH, a les 21h 가랜드 도안.

Aquest format no pretén una presentació àmplia de la realitat comunitària sinó més aviat establir un diàleg personal –gairebé íntim- sobre les qüestions religioses i culturals a partir del procés individual d’un líder religiós.

El grup organitzador vetlla molt per garantir una assistència petita i raonable i que permeti un diàleg profund. En general les sessions s’inicien amb una petita exposició de la trajectòria personal per seguir amb un col·loqui.

 

*Imatges de la trobada amb Míriam Habiti

La participació d’estudiants d’Educació ha estat baixa –probablement- per la dificultat dels horaris però en qualsevol cas la valoració sempre ha estat molt positiva 다운로드.

Aquestes són dues iniciatives (“La Nit de les religions” i les “TeoTapes”) que caldrà seguir animant a la participació perquè aporten molts actius en la formació integral dels estudiants d’Educació i, especialment, en la formació específica dels futurs mestres de religió.

En concret, es tracta d’una aportació d’alt valor al coneixement de les tradicions i confessions religioses, les comunitats i centres locals, dels líders religiosos, de tradicions, símbols, pràctiques i costums. I, alhora, suposa un foment de les actituds com la curiositat, l’observació, l’escolta, el diàleg, la reflexió compartida, la convivència amb el diferent 헨리의 책 다운로드. Finalment, les activitats acadèmiques proposades ad hoc comporten un exercici de síntesi, relació i eixamplament del marc conceptual i, també, una pràctica de diàleg interreligiós i intercultural des del protagonisme dels propis universitaris.

VII Jornades “La cultura matemàtica de les persones” a la FPCEE-Blanquerna

Marcela Costanzi i Xavier Àvila. Àrea de didàctica de les matemàtiques i integració de sabers.

 Els proppassats divendres 21 i dissabte 22 d’octubre van tenir lloc a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna les VII Jornades organitzades pel seminari “La Cultura Matemàtica de les persones, que és fruit de la col·laboració de Blanquerna amb l’ICE de la UAB 다운로드.

Aquest cop el lema que va emmarcar els continguts de la trobada va ser: “El món de la vida de l’aula: benestar, cultura i llibertat” que expressa una certa continuïtat amb el de les VIes Jornades, que era: El món de la vida de l’aula: el sentit de conviure aprenent 다운로드.

En parlar del món de la vida de l’aula focalitzem el nostre interès en allò que s’esdevé en l’espai social i cultural que es va construint amb el dia a dia a l’escola 삼모바일 펌웨어 다운로드. Un espai ric en el que es creen i comparteixen significats, interessos i emocions que, des de la convivència donen sentit a l’aprenentatge. Un espai que es construeix des del benestar i en llibertat 다운로드. Un espai on cadascú troba el seu lloc i alhora se sent part del grup i arrelat en un context cultural.

En l’acte d’innauguració de les Jornades va donar la benvinguda als assistents el Dr 와이어샤크 다운로드. Sergi Corbella, degà de la FPCEE-Blanquerna, i a continuació també va fer-ho la Sra. Anna Cros, directora de l’ICE de la UAB 다운로드. Després, la professora Marcela Costanzi, coordinadora del grup “La Cultura Matemàtica de les Persones”, va fer la presentació de les Jornades i el professor Xavier Àvila va llegir un manifest de rebuig a la violència i de suport a la tasca dels mestres en relació amb els esdeveniments que s’estan produint des de ja fa uns mesos a Catalunya 다운로드.

Tot seguit es va donar pas a la conferència “Les llengües i els seus silencis“, a càrrec d’Eulàlia Bosch, professora de filosofia, membre del grup fundador del grup d’innovació i recerca per a l’ensenyament de la filosofia (IREF) i creadora del departament d’educació del MACBA 통일찬송가 찬양 다운로드.

 

“De vegades la limitació que imposa un signe es veu compensada amb la llibertat que aporta un silenci, de la mateixa manera que d’altres vegades la inquietud que genera un silenci només es pot compensar amb la llibertat que aporta un signe”

 

El dissabte al matí es van presentar dues ponències:

La primera, que es pot consultar a través de l’enllaç  va ser: Para comprender el mundo nos hacemos preguntas, que va presentar Nekane Otsoa Abrisketa, de l’escola Arrankudiaga, d’Arrankudiaga (Bizkaia)

 “Els nens i les nenes tenen necessitat de comprendre el món on viuen per a poder situar-s’hi 다운로드. Per això es fan preguntes a tothora, a ells mateixos i a les persones que els envolten. És feina de l’escola recollir aquestes preguntes i ajudar les criatures a construir respostes 영화 절대쌍교 다운로드. D’aqeusta manera es generen contextos significatius, amb sentit per a l’alumnat. Es creen expectatives que produeixen emoció, desig per a aprendre, per fer amb els altres.”

 

I la segona , també accessible mitjançant el corresponent enllaç, va ser: Escoles en conversa: el desig d’aprendre, i la van presentar la Neus Milà Vidal, de l’escola Riera de Ribes, de Sant Pere de Ribes i la Rosa Canals i Vendrell, de l’escola-cooperativa El Puig, d’Esparreguera“Dues escoles diferents, amb persones i contextos concrets, amb necessitats i maneres d’organitzar-se pròpies, ens hem proposat de trobar-nos per a aprendre juntes.
Convençudes del valor de la conversa a l’escola i de la construcció col·lectiva del coneixement, ens disposem a conversar per a avançar, en coherència amb el que s’esdevé a les aules. Aprenem no només dels nostres punts de trobada, sinó també des del dissens, que ens dóna oportunitats de replantejar-nos allò que fem.”

Dissabte a la tarda es van presentar una trentena de comunicacions d’experiències escolars amb els assistents dividits en deu grups en els que van aflorar les ganes de compartir i el desig d’aprendre junts per innovar en l’educació matemàtica.
Aquestes jornades van aplegar més de dues-centes quaranta persones, majoritàriament mestres d’educació primària i educació infantil, però també mestres d’educació secundària i de batxillerat, que provenien de diversos indrets de l’estat: Catalunya, –Barcelona i rodalies, Lleida, Amposta…–, del País Valencià i de les Illes, del País Basc, de Sevilla… Va haver-hi una participació molt activa i es va fer palès, un cop més, l’interès dels mestres per compartir les seves experiències i la reflexió sobre la seva tasca docent diària orientada a la innovació especialment en relació amb l’aprenentatge de les matemàtiques des d’una visió cultural i oberta.