Category Archives: General Català

L’organització del temps i l’espai a Orient i a Occident

L’organització del temps i l’espai a Orient i a Occident

Pf. Àngel Jesús Navarro Guareño

 

Comprendre el cristianisme és essencial per a entendre la nostra cultural actual, ja que aquesta està amarada d’elements cristians que li són propis. Però el cristianisme no va sorgir del no-res. En la seva configuració existiren elements i cultures diverses que hi convergiren. Les seves arrels parteixen d’Israel i el judaisme, que és on pouà tota la seva tradició religiosa. Però la simbologia religiosa del cristianisme va passar també pel sedàs cultural primer de Grècia i després de Roma, i emprengué un camí des de l’orient a l’occident de la Mediterrània, tal com ho fa cada dia el camí del sol.

En aquest camí moltes coses canviaren, es transformaren, evolucionaren…. El cristianisme és síntesi i resultat de totes elles, però no és cap d’elles. Conté elements de totes, i s’identifica en totes, però alhora també es distingeix i es diferencia de totes elles. Veiem-ho!

 

– D’Orient a Occident

Aquest camí d’orient a occident que emprengué el cristianisme modelà una manera pròpia de llegir i interpretar el món, però que alhora mantenia, almenys en part, la perspectiva cultural de les societats i grups humans que la configuraren ja des del seus inicis 다운로드. Dues seran les principals: Israel i Roma, o si ho preferim, orient i occident. Tot i que no podem oblidar a Grècia, que serà pont entre ambdues cosmovisions culturals, tot i que ella ja s’assentava més en la perspectiva d’occident, no deixava de tenir també moltes característiques pròpies de la perspectiva oriental.

 

– L’orient i el cel, l’admiració pel temps

Israel representa la visió oriental de la vida i de les coses. Una perspectiva més imbuïda de la dinamys, del temps, del costat subjectiu i anímic de l’ésser humà, i d’una simbologia molt més subtil i propera al sentit últim del subjecte. Roma, per contra, representa una visió de la vida molt més pragmàtica, imbuïda de la fisys, del costat objectiu i material de la vida humana, amb una visió més propera al sentit immediat i material de l’ésser humà.

Per dir-ho així, a les cultures orientals els movia més la interpretació del temps, del seu sentit i del seu pas 다운로드. Eren cultures on el pes de la religió provenia d’aquesta recerca de la superació del temps i de la fragilitat de l’ésser humà davant d’ell. Unes cultures més dedicades a mirar el cel, on cercaven la resposta a aquest temps efímer humà, que no pas dedicades a la immediatesa de les coses materials i de les necessitats que aquestes comporten, tot i que, evidentment, no podien prescindir-ne perquè havien de sobreviure.

Per tots és coneguda l’obsessió dels egipcis per la vida rere la mort, i per l’elaboradíssim simbolisme dels seus enterraments i momificacions, que prengueren en les piràmides dimensions monumentals. Eren mestres en la mesura del temps, en la comprensió de les crescudes del Nil en el temps, perquè d’elles depenia la seva supervivència.

Però també podríem dir el mateix dels babilonis que estaven sotmesos a un règim semblant a l’egipci. Els era imprescindible calcular quan vindrien les èpoques de crescuda i prevenir així camps, conreus i feines…

Les terres de l’orient fèrtil (Mesopotàmia i Egipte) eren molt riques i productives, però depenien dels cicles anuals de crescuda dels seus rius 다운로드. Terres fèrtils que proporcionaven bones collites engendraren les primeres civilitzacions en aquesta part del nostre món, i després grans imperis. En ells, però, la mesura del temps resultava una constant, una necessitat, i potser i fins i tot, una vocació.

Però, com podem mesurar el temps?, com guiar-se per fer-ho? L’evidència més immediata que l’home té del temps és el pas del dia a la nit, i el pas dels dies entre si… aquests ens marquen un ritme, una cadència, un ordre… I l’evidència més propera a aquest ordre era la llum: la llum del dia amb el sol, i la que podien observar a la nit amb la lluna i les estrelles. Si hi havia algun ordre en el temps, aquest, sens dubte, hauria d’estar significat en el cel. Calia, doncs, esbrinar el cel per poder esbrinar també el temps, i descobrir en el cel aquest ordre, aquest symbol·los que fes comprensible i previsible el nostre món en ordre a mesurar, a comprendre i a llegir el temps.

El Sol mediterrani ja oferia amb la seva observació canvis significatius: a l’estiu estava molt més alt i escalfava més, i a l’ hivern estava, en canvi, molt més baix i irradiava menys calor. Però els seus canvis eren tan subtils, es produïen tant a poc a poc, que només ajudaven per senyalar, d’una banda les estacions i els anys, i d’altra el temps de llum del dia respecte del de la seva absència, la nit; però calia poder parcel·lar aquests períodes en el que serien hores, per al dia, i mesos, per a l’any, per tal de poder ordenar millor aquestes cadències 천사소녀네티 다운로드.

L’altra observació simple i evident seria la que oferia la Lluna. A la nit, la Lluna, tot i que amb uns camins aparentment caòtics a la volta celestial, oferia una cadència constant: s’omplia de llum i es buidava d’ella regularment; i oferia així un patró de mesura. La relació entre aquest cicles de la lluna i les sortides i ocasos del sol, seria, doncs, el patró més evident de mesura del temps.

Els mesopotamis ja descobriren que en un any (el temps que trigava el sol en decaure al cel i tornar al seu punt més àlgid) es produïen dotze fases lunars completes. La relació, doncs, entre el sol i la lluna era el número dotze, i consagraren aquest com a número simbòlic. Cada mes seria una fase lunar completa (mesuraren inclús aquesta cadència en 29 dies i mig, o sigui uns 30 dies), i dotze mesos composarien un any 다운로드.

El mes, en canvi, vindria dividit per les fases evidents del periple lunar, que son quatre (les setmanes d’un mes), i on cadascuna té aproximadament set dies, que formarien així una setmana. I el número set tindria també el seu simbolisme sagrat.

El dotze, per la seva banda, serviria també per distribuir el dia i la nit cadascú amb dotze hores, que evidentment eren més llargues a l’estiu i més breus a l’ hivern, però que ajudaven a mesurar el temps diari. Això bastava en aquelles èpoques per ordenar el temps; els minuts serien una invenció posterior, quan l’apreciació del temps començà a esdevenir més urgent, tot i que els seixanta  minuts que composen una hora mantenen també un patró basat en la dotzena (seixanta = cinc vegades dotze).

Israel pouarà d’aquesta tradició en la que el temps i la dinamys determinaven la perspectiva de totes les coses, i ho farà de manera absoluta 다운로드. De fet, el mateix Israel és dotze: les dotzes tribus que formaven el mític poble hebreu i que tenien el seu símbol més evident en el pectoral de dotze pedres precioses amb el que es guarnia el Sum Sacerdot, la màxima autoritat simbòlica de la religió hebrea, en les grans festes i esdeveniments. El dotze, doncs, simbolitzava al propi Israel.

I encara podem observar-lo també en la seva apreciació de la dinamys. Perquè si la dinamys representava també el subjecte, allò espiritual de l’home, la seva radical acceptació provocaria en el poble israelita la concepció d’una divinitat única i immaterial (que no pot mesurar-se i no pot representar-se, ni fer-se física), aliena a qualsevol materialitat, i allunyada de tota forma, de tot espai.

El poble israelita, doncs, descansava en una concepció eminentment dinàmica de la realitat, amb una idea clau i vertebradora: un Déu únic i immaterial, que donava sentit a tot. I amb una concepció dinàmica de si mateix com a poble, expressada pel número que simbolitzava el temps: el dotze 다운로드.

 

– L’occident i la terra, l’admiració per l’espai

Roma, en canvi, era tota una altra cosa. La visió llatina de la realitat diferia molt. La mentalitat romana, i per extensió la occidental, era molt més pragmàtica. Donava molta més importància a la materialitat, a la perspectiva física del món, i a la mesura de l’espai, de tot allò objectiu.

Roma, per a la seva supervivència, no necessitava de crescudes de rius ni cadències del temps. Se sotmetien al temps, evidentment, però no depenien d’ell de manera tant evident com ho feien les societats orientals. Les terres occidentals no eren tan riques i productives i per obtenir les mateixes quantitats d’excedents necessitaven molt més espai. L’espai, així, es tornava en el factor principal de comprensió del món 윈도우7 한글 다운로드.

Unes terres poc productives provocaven una necessitat major d’espai, però també movien a l’obtenció d’allò que mancava amb el comerç i l’ intercanvi. Aquell comerç i expansió que iniciaren fenicis, grecs i cartaginesos a la mediterrània, ho acabarien de perfeccionar els romans. Més espai vital per construir un imperi que vivia de la seva pròpia expansió: l’Imperi Romà.

La religió romana, hereva de la grega, era més prosaica. La seva divinitat era politeista, amb una munió de déus  i deesses que mantenien entre ells una alambinada relació de gelosies, amors i odis… i que reflectien més la naturalesa humana que no pas cap realitat divina. Els déus, però, donat que la perspectiva cultural romana provenia de la preponderància de la fisys, estaven lligats cadascú a una força, poder o disposició de la naturalesa, del món o de l’ésser humà. En aquest sentit la religió romana estava molt més lligada a la materialitat de les coses, i s’entenia també en un sentit material, de tal manera que les estàtues dels déus eren considerades sagrades, perquè posseïen la presència d’aquests déus en elles 스케치 업 다운로드. Una visió, aquesta, molt materialista de la transcendència.

I no només era més mundana la religió, sinó que també ho era el simbolisme del que partiren per fer mesura del temps i de l’espai. No tenim una seguretat certa per saber amb exactitud d’on provenia el sistema de mesura romà, però la teoria més difosa és que aquesta fou una mesura eminentment bàsica i materialista.

Imaginem-nos algú que vol començar a comptar, com per exemple un nen. Oi que hem vist moltes vegades als nens que fan servir objectes materials per fer unitats de mesura…? I quins són els elements que tenim més a mà per poder començar a comptar? Doncs sí: la mà i els dits! Efectivament, la majoria dels nens comencen a comptar amb els dits de les mans… I aquesta és la mesura natural humana més propera i material, la desena, perquè deu són els dits de les nostres mans.

Tan senzill com això semblaria l’origen del sistema decimal que els romans feien servir. Un sistema que anaren aplicant a tot i que seria la base de les seves mesures Gparted download. Un sistema que encara perviu entre nosaltres. Però un sistema que era més propi del món de les coses físiques, del comerç, de les distàncies, de la materialitat de les coses.

És ben cert que en els seus orígens els romans feien servir mesures amb el sistema mètric duodecimal que provenia d’orient, i així mesuraven el dia (12 hores de llum i 12 de foscor) o les distàncies en peus (dividits en 12 unitats o dits)…. Però la plebs acabà assimilant els pams i els peus a mesures decimals, i rebutjaren la seva divisió duodecimal, ja que tant el peu com la mà tenien deu membres i no pas dotze… D’aquí que en les mesures els sistema llatí (no sense contradiccions i excepcions) anirà passant paulatinament de la dotzena a la desena.

Es resistí, però, la mesura del temps…. Aquesta romangué en la perspectiva oriental. Al cap i a la fi el temps era quelcom molt més subtil, molt més allunyat de la realitat física.

Avui dia, el nostre món occidental ha heretat amb força similitud aquest devenir romà. Mesurem el temps a l’estil oriental, tot mirant el cel i en base a un sistema duodecimal, mentre que per mesurar els espais mirem les nostres pròpies mans, el nostre cos, i ho fem en base a un sistema decimal.

Som fills, doncs, de dos progenitors ben diversos: l’orient i l’occident, que han modelat la nostra vida i la comprensió de tot el que coneixem des de dues perspectives diverses però complementàries. Som fills d’unes religions que miraven al cel i a la terra, i que comprenien el simbolisme del món des d’allò més subtil i espiritual, a allò més pregon i material… i ambdues ànimes i perspectives han arrelat en el nostre imaginari cultural. Som, doncs, fills de l’Orient i l’Occident.

Cantants virtuals i imatges que sonen

Sabeu que hi ha cantants inexistents que triomfen a les xarxes, partitures que sonen sense tocar-les, òperes sense orquestra, corals que assagen sense director…On hem anat a parar?

En aquest escrit farem un breu recorregut per algunes de les possibilitats aprenentatge, interacció i comunicació entre membres d’una coral i músics que ens ofereix la tecnologia digital aliada amb les xarxes socials, Internet i telèfons mòbils en l’àmbit del cant coral.

Estem al segle XXI i en l’era de la revolució digital.  Podem fer com el govern francès o altres, que tendeixen a prohibir els telèfons mòbils i, per tant, les xarxes socials a l’educació, o bé com el govern català, que tendeix a buscar les possibilitats pedagògiques de les eines digitals. Tot té pros i contres. Intentem buscar els pros. En fixarem en dos àmbits tecnològics diferents: els cantants virtuals i en la possibilitat de passar d’imatge o pdf a so.

Sabeu qui és la Hatsune Miku?

La Hatsune Miku és una famosa cantant pop japonesa de pares catalans 다운로드. Fa 10 anys que actua i compta amb 2.369.311 seguidors a Facebook, interpreta més de 100.000 cançons, té un vídeo a Youtube amb 1.712.074 visualitzacions. El 2014 va actuar en un concert de Lady Gaga. Del 16 al 18 de novembre d’enguany (2018) ha actuat a l’Auditori de Barcelona com a protagonista de l’Òpera futurista The End, del músic japonés Keiichiro Shibuya. Tal i com consta en la propaganda de l’Auditori del mes març de 2018, es tracta d’”Una òpera sense cantants ni orquestra, però amb música electrònica generada per ordinador i animacions 3D projectades simultàniament en sis pantalles, THE END és una òpera futurista i ultramoderna, un treball multifacètic que connecta l’art tecnològic, la cultura popular japonesa i les arts escèniques.”

En realitat la Hatsune Miku és l’holograma més famós del món, no existeix. És una Virtual Singer que utilitza la tecnología Vocaloid (contracció de les paraules vocal i android) que, segons la millor enciclopedia del món, és una “aplicació software de síntesi de veu cantada desenvolupat per Yamaha Corporation, amb la idea original de l’Institut Universitari de l’Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra de Catalunya”. O sigui, té arrels catalanes, com el pa amb tomàquet i l’escudella.

Hi ha hagut altres cantant o intervencions virtuals, com la reaparició de Michael Jackson als premis Billiboard el 2014, on un holograma de l’artista (ja mort) va permetre simular la seva presència sobre l’escenari per interpretar “Slave to the rythm“, tema inèdit que apareix en un dels seus àlbums pòstums 다운로드. O bé als espectacles recents de la Beyoncé, on incorpora els efectes audiovisuals més innovadors, o, darrerament, la recreació digital de la cantant d’òpera Maria Callas que, acompanyada per 50 músics en directe, inicia a Londres la seva gira europea.

Imatge trobada a: https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/71VuaTASlaL._SL1429_.jpg

 

Estem parlant doncs de cantants virtuals. M’estic imaginant una jornada de treball del SCIC on, a més de les partitures, l’equip dels 17 ens oferiran una llista de distribució a Spotify amb els temes a assajar cantats per cantants virtuals per tal d’així poder  escoltar i aprendre millor les veus de les cançons dels cors infantils. Temps al temps.

La veu humana és molt difícil de sintetitzar, però escolteu “Prima Vocaloid at the Opera” a Youtube cantant Samson i Dalila de Camille Saint-Saëns i decidiu si canta bé o no. Podeu escoltar, per exemple “Da pacem”  de Gounod cantat per Virtual Singer el 2013, o bé, exemples més recents,  com “Singer vs Virtual Singer” o “Vocaloid5” a Youtube 다운로드.

En un treball de recerca de fi de carrera de pedagogia musical del Conservatori Superior del Liceu del curs passat (2017-2018) es va presentar una investigació que pretenia esbrinar si els instruments virtuals eren o no equiparables en expressivitat i emoció als instruments reals. Els participants eren, per una banda, experts: un productor, un tècnic de so i tres compositors i, per altra  banda 36 estudiants de música i 26 persones sense estudis de música. Els resultats van ser molt clars: al ser preguntats responien majoritàriaments que el software musical no pot substituir a les gravacions de músics reals i que una banda sonora virtual no pot transmetre la mateixa emoció que una banda sonora real. Però, a l’hora de distinguir auditivament sons reals i sons virtuals de bandes sonores, de 310 respostes a la pregunta és real o virtual? a l’hora d’escoltar  fragments d’àudio hi va haver un 48,71% d’encerts i es van equivocar en un 51,29%. Només 3 participants van encertar amb totes les respostes. En definitiva, no vam ser capaços de distinguir si allò que escoltàvem era fet amb instruments reals o virtuals 전통음악 다운로드. Avui dia una sola persona amb un bon equipament, i bons bancs de so, samples, pot emular allò que calia fer amb tota una orquestra, amb el que comporta d’estalvi de despesa econòmica… Les bandes sonores del futur no sé si necessiten gaires músics….

De moment la Siri d’Apple, Ok Google o Alexia d’Amazon són veus virtuals creades amb intel·ligència artificial que ens poden dir quin temps farà demà a Castellfollit de la Roca, encara que no sap quin temps farà a Sant Esteve de les Roures 🙂 perquè encara no entenen la ironia ni el sentit de l’humor, o ens poden fer operacions matemàtiques o fer sonar la cançó preferida d’Spotify, però encara no s’atreveixen a cantar (potser perquè encara no s’ha inventat la dutxa artificial?). Tot plegat no ha fet més que començar.

I de què em serveix tot això com a director@ d’una coral?

Tenim amb les xarxes socials uns aliats perfectes per a una coral. Hi ha aplicacions molt conegudes que ens poden facilitar la feina. Tothom pot accedir a Youtube per aprendre qualsevol cosa, també a cantar una determinada cançó. Amb el WhatsApp podem fer enregistraments de so de les diferents veus d’una cançó per tal que els cantant puguin escoltar-ho i aprendre les diferents veus en qualsevol lloc i moment 다운로드.

Cal saber que l’opció Virtual Singer la tenim a l’abasts en programes i/o aplicacions com els editors de partitures o seqüenciadors, encara que molts ofereixen una aproximació a sons amb Ah o Oh, sense possibilitat d’incorporar text. Altre cosa és que aquests s’adaptin a textos i siguin possibles en diferents idiomes.

Virtual Singer de Myriad: (Harmony assistant, Melody assistant, Pdf to Music Pro)

Els productes de Myriad fa temps que experimenten amb amb la síntesi de la veu humana. Podeu provar gratuïtament (amb limitacions d’exportació) amb qualsevol d’aquest programes. Que ningú s’esperi una qualitat de veu espectacular, sona robótica, però és una molt bona manera de poder escoltar com pot sonar una partitura coral, una molt bona manera d’assajar.

El PDFto music Pro, per exemple, “canta” els pdf’s corals fets amb editors de partitures i ho fa amb text, de manera polifònica i en diferents idiomes. Permet escoltar les veus que vulguis (per ex, només la veu contralt o soprano i tenor, etc.) i exportar, entre d’altres a mp3 (àudio) o bé a MusicXML, amb la qual cosa ja es pot obrir amb qualsevol editor de partitures actual 다운로드. Jo l’utilitzo per als assajos parcials de les diferents veus: les passo a mp3 i les envio pel whatsapp del grup als cantants, així cadascú pot escoltar una aproximació virtual de la seva veu i pot venir assajat de casa.

Tots els programes editors de partitures actuals treballen i són compatibles amb el format MusicXML més que no pas en MIDI com fins fa poc. Es pot crear una partitura amb Finale, Sibelius, Musescore, Noteflight, Flat, etc., exportar-la a Xml i obrir-la amb un producte de Myriad per ser cantada per cantants virtuals.

Cada cantant de Virtual Singer es pot ajustar, modificant el timbre, l’entonació o el tipus de veu (home, dona, nen, tenor, soprano, etc.). Diverses veus diferents podran cantar al mateix temps, en diversos idiomes : Anglès britànic, Anglès americà, Francès, Alemany, Llatí, Espanyol, Italià, Japonès, Finès i Occità 다운로드. Virtual Singer inclou la tecnología Real Singer II que permet crear una veu de gravacions de la vostra pròpia veu. Podeu escoltar mostres de virtual singer a: https://www.myriad-online.com/en/products/virtualsinger.htm

Puc escoltar una imatge d’una partitura?

En un altre ordre de coses, hi ha una tecnologia capaç de reconèixer els símbols musicals d’una imatge o una partitura en pdf, anomenats OMR. D’aquesta manera podem convertir una imatge en una partitura editable digitalment. Reconeixement Òptic de Música, “en anglès conegut com a Optical Music Recognition (OMR), és l’aplicació del reconeixement òptic de caràcters per interpretar partitures o partitures impreses, en forma editable o reproduïble. Un vegada que s’ha capturat de forma digital, la música es pot guardar en formats d’arxius que s’utilitzen habitualment, com per exemple, MIDI i MusicXML (https://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica_OCR). D’aquesta manera, programes com Sibelius incorporen Photoscore de Neuratron, el Finale incorpora SmartScore de Musitek, etc.

Darrerament estan sorgint moltes App’s per a telèfon mòbil aprofitant que cada vegada les càmeres de fotos que incorporen són més potents, amb una alta qualitat de resolució, imprescindible perquè una foto d’una partitura es converteixi amb un so aproximat a la realitat 다운로드.  Moltes d’aquestes aplicacions tenen una versió gratuïta, amb limitacions a l’hora d’exportar, però les versions pro són molt assequibles de preu, la majoria no arriben als 10 €. Totes elles permeten importar i exportar com a MusicXML i, per tant poden interaccionar amb qualsevol editor de partitures. Alguns exemples serien:

  • PlayScore: La versió gratuïta fa sonar la imatge i pots canviar el tempo. No permet desar ni exportar. Accepta piano. Disponible a Google Play i a App Store. Compte que la versió pro només deixa escoltar seccions per separat en la versió per a iOS. Permet, per exemple, escoltar la veu 2 i la 4 d’una obra coral. PlayScore Pro només pot reproduir imatges JPG amb bona resolució (+ de 300 p). Per reproduir un document PDF que contingui música, el PDF s’ha de convertir en pàgines individuals en format JPG. Un inconvenient és que només converteix pàgines individuals… Ideal per a partitures de piano. Els cantants poden escoltar i cantar sobre l’acompanyament només fent foto amb el telèfon 얀데레 다운로드. Molt fàcil d’utilitzar !
  • Sheet music scanner (Escàner de partituras). Només a AppStore amb un preu de 4,49€. Permet importar de pdf o imatge de diverses pàgines. No permet enviar per correu, cal desar-ho primer a Google Drive o similar.
  • NotateMe. En la versió gratuïta, NotateMe Now, cal que la partitura sigui a una sola veu i utilitzi un sol pentagrama, encara que hi pot haver els sistemes i pàgines que calguin, per exemple una partitura de violí o de flauta. Reconeix el text d’una partitura exportada com a xml.   
CODA

En definitiva, com a cantaires i directors de corals tenim unes eines i possibilitats que fins ara no hi eren o no estaven a l’abast. Les que hem descrit aquí serveixen per a poder aprendre les cançons a partir d’àudios cantats amb cantant virtuals o a partir de una simple foto del telèfon 다운로드. Ara només cal utilitzar-les i gaudir-les com el que són, eines de suport que no pretenen ni poden substituir als cantants i instruments reals.


Dr. Antoni Miralpeix. Membre del Grup de recerca en pedagogia, societat i innovació amb suport de les TIC (PSITIC).

Àrea de Música

Article publicat en paper a la revista La Circular del SCIC (Secretariat de Corals infantils de Catalunya) núm. 168, juliol-desembre 2018.

Programes Intergeneracionals

El Consorci Internacional pels Programes Intergeneracionals (ICIP) (1999) defineix aquest programes com a vehicles per a l’ intercanvi determinat i continuat de recursos i aprenentatge entre les generacions de persones grans i les més joves amb la finalitat d’aconseguir beneficis individuals i socials 다운로드.

És a dir, les persones grans serveixen i eduquen a nens i joves com a tutors, mentors, cuidadors…., i els nens i joves per la seva part, serveixen o eduquen a les persones grans:  els visiten, els acompanyen, els ensenyen informàtica…; també tots junts poden col·laborar  en tasques per a la comunitat com per exemple fent programes socioambientals bury a friend download.

A través d’ aquests programes es treballen molts objectius entre ells cal destacar:

  • La superació d’estereotips mutus entre persones de diferents generacions 데드풀1 다운로드.
  • Intercanvi de coneixements.
  • Establir nous llaços entre generacions.

Seguidament, destaquem alguns d’aquests programes:

  • Les persones grans també compten”: La fundació Girasol impulsa la formació de persones grans com a conta contes que intervindran més tard a escoles, biblioteques, associacions avast 무료 백신 다운로드. Es tracta de que al temps que les persones grans adquireixen habilitats i capacitats per a mantenir les seves funcions cognitives com la memòria en bones condicions, grups de nens i joves aprenen a relacionar-se i a valorar les persones grans pbvm100.dll.

 

 

  • Programa Viure i Conviure: “Consisteix a proporcionar allotjament a joves estudiants en el domicili de persones grans en situació de soledat o que tinguin necessitat de companyia 다운로드. Aquest programa promou l’intercanvi solidari i no lucratiu basat en la convivència entre dues generacions que, els últims anys, i a causa sobretot dels canvis en les estructures familiars, no conviuen quotidianament 카오스 팩션2 다운로드. És important destacar que cada part aporta i al mateix temps rep. És un intercanvi que no només és material, com pot semblar d’entrada, sinó també d’experiències, companyia i ajudes” 다운로드. Per a més informació podeu consultar la web: Ajuntament de Barcelona. (2018). Programa Viure i Conviure. Barcelona. Recuperat de http://ajuntament.barcelona.cat/gentgran/ca/canal/programa-viure-i-conviure
  • Programes intergeneracionals a llars d’infants, escoles i instituts: persones grans i alumnes es barregen durant dies per tal de compartir vivències i descobrir qui, què i com es desenvolupen les dues generacions.  Per exemple: visiten casals de gent gran, residències, llars d’infants, instituts i comparteixen activitats, experiències i aprenentatges 어도비 아크로벳 프로 다운로드.

 

 

En definitiva, aquests programes intergeneracionals afavoreixen un desenvolupament integral de les persones, sigui quina sigui la seva edat, gènere, situació social i grau de limitació funcional 다운로드. És important fomentar l’intercanvi i la solidaritat entre generacions, incrementar la cooperació i compartir experiències i coneixements.

 

Carme Solé i Elisabeth Ballús

I SI POSEM EL POSEM EL FOCUS EN LA FORMACIÓ INICIAL DELS MESTRES?

Ja fa alguns anys que un ampli sector social i especialment el món de l’educació reivindica persistentment la necessitat no només de reflexionar al voltant de quins són els reptes actuals de l’educació sinó de que cal actuar urgentment sobre els vigents models educatius abans de que la desconnexió entre l’escola i la societat sigui irreversible.

 

Darrerament, des dels diferents actors implicats s’han promogut fòrums on es debaten quins són els veritables canvis que requereix el sistema educatiu, es fan llistats dels recursos necessaris per millorar-lo, s’estableixen prioritats psicopedagògiques, es proposen noves fórmules metodològiques, s’analitza l’entorn social, les necessitats de les famílies, es parla dels mestres, dels alumnes i, en definitiva, es dissenyen els nous processos d’innovació i transformació educativa i social que ha de caracteritzar la societat del segle XXI denyword 필터 다운로드.

 

La preocupació pel futur de l’educació sorgida d’aquestes reflexions és la que inicialment ens va portar a investigar sobre el que considerem un dels pilars més importants del sistema educatiu, els mestres i la seva formació, i que finalment es va materialitzar en la realització de la nostra tesi doctoral al voltant de la formació inicial dels mestres, i de la que volem significar els aspectes més rellevants de les conclusions obtingudes.

 

Cal dir que més enllà de la recerca teòrica al voltant de la formació inicial dels mestres, vam tenir l’oportunitat d’entrevistar i conversar amb els principals experts nacionals i referents de renom en el món de l’educació i amb mestres en actiu amb responsabilitats a les escoles, que ens van donar una visió i opinió autoritzada de l’actual situació de l’escola i dels principals reptes educatius als quals s’enfronta 유희왕 gx 다운로드.

 

La primera conclusió obtinguda a partir d’aquesta recerca és que si majoritàriament es considera que els dos reptes principals als quals s’enfronta l’educació actualment són educar en competències per a la feina i per a la vida en un futur incert i canviar el model d’escola, és molt conseqüent que el tercer repte al qual hem de fer front sigui el canviar i definir el rol del mestre, que participa en aquesta educació i és membre actiu d’aquesta escola. La realitat global, plena de canvis socials i tecnològics, exigeix replantejar el paper de les escoles del futur i el perfil que han de tenir els mestres del segle XXI (Gairin, 2011) 용의자 x의 헌신 다운로드. Autors com Marina et al. (2015), Imbernon (2015), Capsada, Burns i Subirats (2015) i diversos organismes i documents a nivell nacional i internacional, com l’OCDE (2013) i WEF (2016), ens indiquen també que les competències que s’exigeixen en l’entorn professional i de la formació canvien, i per tant l’escola i el mestre han d’estar preparats per actuar en aquests nous entorns, i de manera conseqüent la seva formació també ha de ser diferent.

 

Si ens fixem en quines són les competències que s’exigiran en el món laboral i per a la vida en general en un futur incert segons els informes internacionals com WEF (2016), Fundación Telefónica (2013) o el Centre UNESCO de Catalunya (2015) podem observar que l’educació dels futurs mestres s’haurà de focalitzar en la formació de persones reflexives, persones que han de ser capaces de transformar el seu entorn i de treballar en xarxa, competències que impliquen necessàriament la millora de la qualitat de la seva formació 다운로드.

 

L’estructura de la formació Inicial, tant en relació al currículum com a la distribució temporal i l’arquitectura del sistema, ha de respondre a les necessitats de formació existent i ser conseqüent amb el mestre que volem formar. Una formació inicial d’un mestre on es doni molta importància a incloure en el currículum aspectes disciplinaris, aspectes de caràcter personal psicosocioemocional i de relacions interpersonals 익스플로러 링크 다운로드. Aquestes competències, com les emocions, la gestió de conflictes, el saber estar i acompanyar, la creativitat, els valors, el compromís, la responsabilitat, la cooperació, el pensament crític, aprenentatge al llarg de la vida, etc., tant importants en el desenvolupament de la persona i en aquest cas del mestre com a figura referent pels seus alumnes, han d’estar inclosos en el currículum i buscar quina és la millor manera de treballar-los i avaluar-los. Avaluar aquests aspectes genera certa complexitat, però creiem que és necessari per aconseguir que els professionals de l’educació siguin creatius, lliures, emprenedors, trencadors i que es converteixin en agents de canvi i de transformació social i educativa (Changemakers) 때로는 너의 앞에 다운로드.

En aquest sentit, darrerament s’està apostant per la creació d’un curs de Mestres Interns Residents, a imatge i semblança del MIR dels metges, que ajudaria a millorar la qualitat de la formació inicial dels mestres. Nosaltres preferim anomenar-lo com a Curs d’Iniciació Professional (CIP) i podría estar integrat dins la formació universitària i on la immersió a les escoles fos total i el mestre novell aprengués al costat d’un mestre veterà 다운로드. Per tant, estaríem parlant d’un curs pagat i tutelat on al final del mateix es decidís si realment el mestre està capacitat per iniciar la seva tasca a l’escola o si encara ha de seguir fent algun altre curs complementari. Som conscients que això comporta una anàlisi en profunditat de com s’organitzaria aquest curs, de quin rol haurien de tenir els tutors de les escoles i quin el de les Universitats, i sobretot de com es plantejaria aquesta avaluació de la tasca feta per determinar la idoneïtat o no del professional 다운로드.

La revolució tecnològica, els canvis i evolucions pel que fa a les tendències i a la realitat socioeducativa haurien de fer també que el coneixement psicològic, pedagògic i sociològic que volem que adquireixin els futurs mestres s’actualitzi i que se li sumin tots aquells àmbits de coneixement que ens ajudin a conèixer com es produeix l’aprenentatge (Neuropedagogia, neurologia, neurociència)

En consonància amb tot l’exposat, seria necessari basar-se en una estructura on també existís un equilibri entre la teoria i la pràctica. Existeix el perill de magnificar tant la pràctica que arribem a desprestigiar la teoria i creure que a les universitats només es fan unes activitats que s’han d’aplicar a les escoles, i oblidar aquest diàleg constant entre les dues 다운로드. L’articulació entre aquests dos àmbits és imprescindible pels futurs mestres i per tant s’han de treballar conjuntament encara que la part pràctica es pugui endur un percentatge més elevat del temps de formació.

 

Per tant, sembla necessari la utilització d’estratègies metodològiques que afavoreixin i facilitin l’adaptació dels alumnes a la realitat vigent i els capacitin en l’adquisició dels coneixements i de les habilitats necessàries per a incorporar-se al món professional en un procés de transició gradual però ferm, experimentant amb metodologies, estratègies i tècniques didàctiques atractives i eficaces, com la classe invertida (flipped classroom), la gamificació, tallers, jocs de rol, projectes, aprenentatge basat en problemes, codocència, treball cooperatiu, etc 다운로드. Però per això no val dir només als futurs mestres que tenen el perfil ideal per treballar a l’escola i què és el que haurien de fer, sinó que han de viure i experimentar aquestes estratègies i així després les podran portar a terme a les escoles.

En conseqüència, des del món universitari ens hauríem de plantejar quina imatge dóna o en quin lloc queda la Universitat si es fa innovació a les escoles i no es pensa en ella, quan de fet són les universitats les que haurien de liderar i co-liderar els processos d’innovació i de canvi en l’educació. Caldria preguntar-nos, doncs, si realment creiem que estem en condicions i voluntat d’aprofundir en una reforma radical del plantejament formatiu que tenim a la Universitat pel que fa no tan sols a la formació inicial dels mestres, sinó també a les metodologies de treball, a l’agrupació d’alumnes, a crear itineraris nous que realment ens portin a un treball coordinat i conjunt amb les escoles d’acord amb les necessitats i transformacions que elles plantegen.

 

Finalment volem significar que aquests resultats de la nostra recerca estan en plena consonància amb la recent publicació feta pel MIF amb accions estratègiques per assolir la millora per a la formació inicial per a la docència. Hauríem d’aprofitar aquests plantejaments i propostes per començar a actuar i a iniciar el procés de transformació de manera immediata.

 

Si no ens hi posem aviat, és més, si no ens hi posem ja, ens trobarem, com crec que ja hi estem fa temps, en un cercle que ens porta a repetir obvietats però que no ens ha ajudat a portar a terme les transformacions educatives necessàries i sobretot no ens ajuda a estar a l’alçada del que es mereix l’escola i la societat catalana avui.

 

Així doncs, posem el focus en la formació inicial dels mestres i fem una aposta efectiva per la transformació de la universitat ja?

Dra Annabel Fontanet Caparrós

Àrea de Pedagogia

(article publicat el 6 de novembre de 2018 a Diari de l’educació)

 

L’educació lingüística del segle XXI

El departament d’Ensenyament acaba de publicar el nou model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya: un model d’educació plurilingüe i intercultural.

Dra. Eva Tresserras Casals

“We are Bronx!” Justament això és el que llegim quan entrem a la pàgina web del Bronx Community College i el primer que veiem quan hi arribem caminant: “Nosaltres som Bronx!” Primera reflexió com a amant de la lingüística i de les possibilitats que ens brinda el llenguatge en general: a qui fa referència ‘nosaltres’ 다운로드?

Aquest pronom personal que ofereix la idea de col·lectivitat apareix en interrelació amb la comunitat, una comunitat que brinda esperança al barri més feble de Nova York en molts sentits: evidentment econòmic, però també social. El Bronx és el cinquè barri que més immigrants ha rebut de tot Amèrica del Nord. Tot i així, la confluència de llengües i cultures, i l’amalgama d’identitats que s’hi van construint amb el pas dels anys, ha fet que avui els infants monolingües de cinc anys que viuen en aquesta zona no sobrepassin el 45% ABAP TXT 다운로드. Més de la meitat, per tant, parlen una altra llengua familiar a casa, i la que comparteixen la gran majoria és el castellà. Dada interessant a tenir en compte, atès que un nombre altíssim de centres educatius de la ciutat parteix d’un únic currículum en anglès.

Fruit de la globalització, però, i de la incipient necessitat de transformació dels models educatius, el departament d’Educació ha finançat un projecte a l’Institut de Recerca de Llengües Urbanes (RISLUS) de CUNY (City University of New York), que posa en evidència la necessitat de fer ús del transllenguatge, és a dir, transitar per les diferents llengües i dialectes que conformen la realitat dels parlants 스피드 핑 다운로드. I aquest és el programa en el qual he participat durant l’estada de recerca que he portat a terme arran d’una beca per a la formació del professorat universitari concedida per la Generalitat (MIF).

Cal saber que totes les universitats, que l’estat de Nova York divideix en ‘colleges’ i ‘community colleges’ en funció de si els estudis que s’hi fan són de quatre o de dos anys –els nostres graus i cicles formatius–, estan sota el paraigua de CUNY 다운로드. CUNY ofereix llibertat de càtedra als més de vint-i-cinc centres públics que hi podem trobar, però entén la universitat com un sistema integrat que lluita per la igualtat d’oportunitats ‘to the whole people’ en una ciutat on avui s’hi parlen més de 200 llengües, que no és poc!

Si traspassem això a l’escola, els currículums duals han emergit com una possibilitat de donar resposta a aquest binomi lingüístic anglès-espanyol, i com una finestra que pretén ajudar a prendre consciència que l’addició de llengües és sempre un fenomen positiu 다운로드. A més, no és estrany que la ciutat més cosmopolita del món sigui alhora una de les ciutats amb més problemes racials del continent. I si els LatinX –terme cada vegada més usat per definir les arrels hispanes i llatines, i rebutjar les classificacions de gènere– fan que el castellà sigui la segona llengua més parlada, és normal que els programes duals siguin el primer pas per avançar cap al plurilingüisme. L’anglès pesa i els seus parlants l’equiparen a estatus social.

M’agrada pensar que a Catalunya això ho tenim superat: educativament, segur, políticament, no tant 다운로드. L’escola proveeix estratègies per fer del català la llengua vehicular, sovint davant de molts infants que no la tenen com a llengua 1, i això permet evitar la segregació per motius lingüístics i socials. Des de la universitat portem a terme formacions en el plurilingüisme i la interculturalitat, i treballem amb i des de les escoles per partir de la pròpia realitat de cada context 다운로드. I el departament d’Ensenyament acaba de publicar el nou model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya: un model d’educació plurilingüe i intercultural.

I és que no ens cansarem de repetir que les llengües no conviuen en compartiments estancs, sense contacte, ni encara menys interdependència 고스톱 무료 게임. A Nova York aquesta dualitat lingüística s’ha convertit en el primer pas per fer emergir una llengua poc valorada pels propis parlants, que si la parlen, a casa, sovint no l’escriuen i no en fan ús de manera formal. A Catalunya, en canvi, s’hi parlen diferents llengües de forma natural, i ho escollim els interlocutors en funció dels parlants i de les situacions comunicatives donades 카봇 시즌6 다운로드.

Viure un mes a la ciutat més multicultural del món m’ajuda a reafirmar-me, amb més força que mai, que ser monolingüe en ple segle XXI és l’excepció i malauradament avui, i a casa nostra, encara hem de gastar energia per fer entendre a certs dirigents que el català no és només un símbol d’identitat i pertinença, sinó allò que ens uneix i ens acosta com a parlants d’una mateixa comunitat. I és que quan explotem els propis repertoris –a mi m’agrada parlar de motxilla– posem en evidència totes les llengües i dialectes que constitueixen la identitat dels parlants, i ho fem a partir d’una llengua comuna, la de l’escola, el català 터치다운 다운로드.

El valor educatiu de l’esport

Marc Franco Sola.  Professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Àrea d’Educació Física al Grau d’Educació Infantil i Primària 다운로드.

La setmana passada vaig tenir la gran sort de poder visitar una escola ben especial. Les tres classes del darrer curs de l’etapa d’Infantil tenien entre mans un Projecte al voltant dels esports i, en aquest marc, les mestres van convidar-me per parlar sobre els valors de l’esport 다운로드. Més concretament, vam conversar sobre l’esforç i la solidaritat.

L’experiència va ser fantàstica 다운로드! Vam compartir poques paraules i moltes imatges que ens feien pensar, sentir, emocionar-nos i expressar-nos. L’esforç necessari per aixecar-se quan caiem a terra jugant a rugbi… l’esforç que suposa llençar una pilota de bàsquet perquè arribi fins la cistella… o l’esforç per no enfadar-nos quan ens marquen un gol jugant a futbol 친절한 금자씨 다운로드!

Vam veure i vaig poder explicar l’experiència de Derek Redmond a les olimpíades de Barcelona’92, on després d’una tràgica lesió, gràcies a l’esforç, i a l’ajuda del seu estimat pare, va poder finalitzar la cursa entre els aplaudiments de tot l’estadi de Montjuïc Ug nx 12 download.

La solidaritat és l’altra mitja taronja dels valors. Solidaritat, o companyonia, va de la mà dels esports 다운로드. Quants amics i amigues, d’arreu del món, tenim gràcies a l’esport! El treball en equip és un dels valors associats més preuats que l’experiència esportiva ens deixa a tots els qui hem practicat i tenim la sort de seguir educant amb i des de l’esport 다운로드.

Al capdavall, l’esport, quin gran recurs educatiu! Quina gran lliçó de vida, per totes les edats, que no pot faltar a cap casa ni a cap escola 다운로드! Felicitats mestres per aquest gran Projecte!


 

L’EDUCACIÓ PER I PER A LA PAU A L’ESCOLA

Dra. Montserrat Alguacil (Àrea Educació i Societat)

L’escola actual es troba en un punt d’inflexió en el qual la necessitat de canvi i d’innovació ve marcada, més que mai, per una societat en permanent evolució que li retreu les debilitats i li exigeix ​​que respongui de manera efectiva als reptes del segle xxi. És, doncs, un bon moment per intervenir, des d’una òptica de pau positiva (d’ara endavant, pau+), en el debat educatiu i en l’esfera política, ja que seria lamentable que el nou model d’escola es construís amb un biaix imperdonable: l’incompliment del dret a una educació de qualitat, promotora de la justícia social i la igualtat d’oportunitats, sense excepcions, ja que les innovacions que no estiguin a l’abast de tots no poden qualificar-se de transformadores, sinó de segregadores xmlbeans-2.3.0.jar.

El concepte de pau+ interpreta la pau en clau de justícia social. No n’hi ha prou d’eliminar la violència de les nostres vides i societats, sinó que cal lluitar i comprometre-s’hi per tal que els drets de totes les persones es compleixin 다운로드. La construcció de la pau+ interpel·la i convida tothom a l’acció, una acció entreteixida en la quotidianitat d’un món que és local i global.

Però quin és el lloc de l’educació per a la pau+ en l’escola actual 다운로드? L’escola pot conformar-se amb accions puntuals i simbòliques de sensibilització o de solidaritat? Caldria una matèria per estudiar la pau, o seria millor educar «en» pau a tot arreu i en tot moment? A fi de respondre a aquestes preguntes i a moltes altres qüestions, vam dirigir la mirada als actors socials, perquè, en definitiva, els canvis que actualment s’esdevenen a l’escola estan determinats per la necessitat de formar persones capaces de respondre als reptes d’un món en transformació constant, on la cohesió social, el benestar i la justícia encara són desafiaments de gran abast 웹 해킹 파일 다운로드. Com que considerem que l’educació és responsabilitat de tota la tribu, de tota la societat, de tot el país, no ens va semblar lícit conformar-nos amb un debat pedagògic que interpel·lés experts en educació:  calia donar la paraula a persones que representen diversos sectors i camps professionals. Així doncs, en la publicació Boqué, M. C. (coord); Albertí, M.; Alguacil, M.; García, L.; Pañellas, M.; Payà, M.; Ribalta, D. (2018) 킹 오브 파이터즈 97 다운로드. 15 converses. Societat i escola en pau +. Barcelona: Octaedro recollim la veu i el testimoni de quinze persones seleccionades perquè encarnen diferents parcel·les de la societat: perquè són justament els ciutadans que componen la societat, en aquest cas la societat catalana, els qui, amb la feina diària i amb el compromís per un món més just i equitatiu, contribueixen a pensar i a bastir un món en pau+, amb incidència en l’esfera educativa i més concretament en l’àmbit escolar.

Arcadi Oliveres, David Fernàndez, Joan Dausà, el pare Manel, Francesc Torralba, Leticia Armendáriz, Pepa Plana, Jordi Capdevila, Susanna Barranco, Pilar Gargallo, Gemma Parellada, Jordi Sànchez, Montserrat Vendrell, Jordi Palou i Josep Mayoral desenvolupen la tesi que la pau+ és una aspiració del tot legítima que convida a l’acció i a la revisió de les desigualtats instaurades, des de fa massa temps, en els sistemes socials, dels quals l’escola també és part 다운로드.

Totes i cadascuna de les persones entrevistades han fet aportacions originals, basades en el seu saber i la seva experiència, plenes de sentit i de valor. Aquestes veus constitueixen un mosaic que encapçala el testimoni d’una llista immensa d’homes i dones que tenen molt a dir sobre la construcció de la pau en el segle xxi 검은사막 연구소. Esperem que les seves aportacions inspirin reflexions i accions que ens ajudin a avançar imparablement cap al millor dels mons possibles.

En general, de l’anàlisi de les entrevistes realitzades es desprèn que la cultura de pau ha d’impregnar el dia a dia del centre, i ha de vertebrar-ne el funcionament.

Pel que fa a les persones, l’educació per a la pau requereix un treball que posi l’atenció en l’alumnat, en l’autoconeixement i en la millora de les relacions amb els altres perquè la convivència sigui més harmònica, segura i duradora, i permeti el creixement personal des del respecte per les diferències 주피터 노트북 다운로드. Això requereix un professorat format per saber gestionar els conflictes interpersonals o grupals de manera positiva i constructiva.

Les metodologies han de promoure el que avui dia es denominen soft skills, que reinterpreten l’aprenentatge posant l’accent en les competències personals i socials, en coneixements, habilitats i qualitats d’ordre transversal que es poden transferir a qualsevol entorn i que fan que la persona s’integri de manera eficient en diversos contextos. També cal tenir en compte el tipus d’avaluació, que haurà d’estar d’acord amb les metodologies utilitzades.

Les direccions dels centres educatius han de donar suport a tot el personal del centre, a l’alumnat i a les famílies per poder caminar cap a l’educació per a la pau, que només serà possible amb una feina a llarg termini que acompanyi i assessori en l’elaboració i la implementació de programes de convivència i que  eduqui en els valors de la pau, els drets humans i la lluita per la no-violència 태양의 후예 3회 다운로드.

S’han de promoure canvis estructurals en l’organització dels centres, com es dirigeix ​​i s’organitza l’entitat, com s’organitzen els espais i els temps, com es gestiona el poder, quin sistema de codis i normes estableixen el funcionament del centre. D’altra banda, també s’ha de reflexionar sobre valors que estan profundament arrelats, com ara el capitalisme, el patriarcat o l’individualisme, i canviar la cultura de centre des de models de justícia retributius cap a models restauratius 아이폰 safari 다운로드.

 

Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. N’hi ha d’altres que lluiten un any i són millors. N’hi ha que lluiten molts anys i són molt bons. Però hi ha els que lluiten tota la vida. Aquests són els imprescindibles.

Bertolt Brecht (1898-1956), dramaturg i poeta alemany

Coneixedors de la realitat

Assumpta Sendra i Mestre
Professora de l’Àrea d’Humanitats

 

Un dels molts objectius d’aprenentatge dels nostres estudiants, a més d’assolir unes competències i aprendre noves metodologies, és ser «una persona de cultura», tal com deia el pedagog Joan Triadú, per adquirir coneixements generals sobre qualsevol aspecte del saber humà. Cal estar format i informat per tenir un comportament adult i per poder donar una resposta ètica davant dels esdeveniments. Desitgem i volem persones i mestres amb criteri, capaços de reflexionar per poder argumentar el seu propi pensament. És important que els alumnes, tant de Grau Infantil com de Grau Primària, en el seu itinerari de formació com a mestres tinguin unes assignatures que formen part de l’Àrea d’Humanitats 다운로드.

 

Què pretenem?
Com indica el Pla Docent en l’assignatura de primer curs Persona, Cultura, Religió i Valors, aquests són conceptes de gran magnitud i complexitat que acompanyen els alumnes en el procés del propi coneixement i aprenentatge com a persones i com a futurs mestres. Pretenem fer una aproximació antropològica per aprofundir sobre l’ésser humà i les corresponents dimensions humanes. Des d’aquesta mirada, els alumnes poden fer-se preguntes que ajuden a la construcció del sentit de la vida. A més, tractem aspectes que pertanyen tant a la cultura com a la religió, ja que l’escola i l’aula són espais de cultura. Tot això amb un fonament bàsic i essencial dels valors que són tan rellevants i necessaris, tant en l’educació en general com en l’educació escolar en concret 다운로드.

Per tractar aquests conceptes sobre: la persona, la cultura, la religió i els valors, és necessari observar i analitzar la societat que ens toca viure i que alguns alumnes consideren, sorprenentment, individualista, hipòcrita i egoista. Aquesta descripció feta pels mateixos alumnes de 18 anys fa qüestionar: Com és que tenen aquesta percepció? Què els ha influït? Però, per altra banda, hi ha els alumnes que comparteixen altres valors com la solidaritat, la fraternitat i la bondat.

 

Diverses exclusions
Si observem àmpliament el nostre entorn, veiem una realitat que no pot deixar indiferent 다운로드. Vivim en una societat marcada per diferents tipus de discriminació que generen diferents formes d’exclusió social: la discriminació de gènere, la violència masclista o l’assetjament, el racisme, la xenofòbia, els prejudicis religiosos, l’homofòbia o l’aporofòbia, concepte que ha creat la filosofa Adela Cortina, que prové del lèxic grec pobre áporos amb el sufix –fobia, per explicitar el rebuig que hi ha als pobres.

Sabem que un dels factors clau que causa la desigualtat de qualsevol mena és l’economia. Això demana urgentment revisar la situació actual per aconseguir una distribució més justa i igualitària. Som conscients que la igualtat d’oportunitats és un dret reconegut tant a la Declaració Universal dels Drets Humans com a la Constitució Espanyola 루머의 루머의 루머 시즌1. ¿Però quantes persones no tenen els mateixos drets ni oportunitats en la vida? Garantir aquests drets permetria assegurar una vida digna per a tothom. El primer i el segon article de la Declaració Universal dels Drets Humans són els fonaments, ja que representen els principis sobre els quals es basen els drets de la dignitat, la igualtat, la llibertat, la fraternitat i la no discriminació.

Aquesta realitat requereix a l’aula fer una aturada per contextualitzar la Declaració Universal dels Drets Humans, per prendre consciència dels trenta articles en el seu context històric de l’any 1948 i del moment actual en què enguany celebrarem, el 10 de desembre, els setanta anys de la seva proclamació 레버넌트. Sortosament, davant dels diferents escenaris colpidors presents a la societat hi ha la resposta de moltes entitats i persones a títol individual implicades en projectes per afavorir els més vulnerables.

 

Diferents tipus de resposta social
Podríem fer un llarg llistat de col·lectius solidaris que donen resposta a aquesta realitat de vulnerabilitat. En aquest cas, ressalto l’assignatura de segon curs Cristianisme i Cultura que convida a prendre consciència del llegat religiós heretat del Cristianisme que ha donat forma a la cultura occidental 대학가요제 mp3 다운로드. Presentem els elements essencials de les diverses religions i, especialment, de la tradició judeocristiana. Es tracta d’adquirir coneixements sobre l’evolució del pensament, els costums i les creences per aplicar-ho justament a les aules en el seu context intercultural i interreligiós.

Conèixer els elements fonamentals de les grans tradicions religioses de la història de la humanitat permet fer la descoberta de valors i principis que donen sentit a la creença. Un d’aquests valors rellevants és precisament la solidaritat. Són moltes les entitats tant civils com eclesiàstiques que són solidàries en els seus projectes 다운로드. En concret, un dels temes a desenvolupar en l’elaboració del treball cooperatiu dels alumnes és Valors, societat i dimensió caritativa dels cristians per conèixer diferents entitats cristianes. Per exemple, Càritas que dona acollida, acompanya i orienta tantes persones i famílies sense llar que demanen ajuda. O Justícia i Pau que denuncia i pressiona les autoritats públiques davant de casos de violacions greus de drets humans vnc 서버. Aquestes entitats i tantes altres, i persones individuals són una mostra solidària i fraternal.

Aquesta frase: «Els pobres són els descartats de la nostra societat» expressada pel Papa Francesc és un toc d’alerta davant l’exclusió. Quan va cloure l’Any de la Misericòrdia, el Papa va instituir la Jornada Mundial dels Pobres per donar veu a aquesta realitat punyent. Enguany serà la II Jornada que se celebrarà el diumenge 18 de novembre per donar una resposta des de l’Església, les entitats, les comunitats, les persones… disposades a estar al servei dels pobres i contribuir amb diverses accions. Un exemple de resposta activa i constant és l’anomenat Hospital de Campanya de la parròquia Santa Anna, al centre de Barcelona, per acollir persones sense sostre mancades dels mínims per sobreviure adobe master collection cs6 다운로드. Una de les impulsores d’aquest projecte és la germana Viqui Molins que juntament amb el pare Àngel han publicat el llibre Déu al carrer, que és el resultat de cartes creuades entre ells dos, on comparteixen diferents experiències i ressalten la necessitat de la gent que viu al carrer en plena pobresa que demana ser escoltada i sentir-se reconeguda. En el pròleg del llibre, Peio Sánchez expressa que l’Àngel i la Viqui són «una paràbola vivent de l’Evangeli dels senzills».

Aquestes evidències fan despertar i obrir els ulls davant la realitat que no podem ignorar. Si oferim una educació holística als nostres alumnes perquè siguin persones reflexives, responsables, autònomes… amb respostes ètiques, i pretenem una educació inclusiva per integrar i atendre diferents diversitats, és necessari contemplar tots els escenaris per sensibilitzar i prendre consciència del bàtec real de la societat que vivim 요괴워치 섀도우사이드 다운로드.

La importància de les conferències en la formació de grau

Marcela Costanzi. Àrea d’educació matemàtica i integració de sabers.

A l’àrea d’educació matemàtica i integració de sabers considerem molt important que els alumnes puguin tenir l’oportunitat d’escoltar una pràctica d’aula relatada pel mestre que l’ha desenvolupada en primera persona, que puguin veure evidències d’aquesta situació, fragments dels diàlegs entre mestre i alumnes, que puguin seguir el procés des de l’inici fins al producte final així com el plantejament de noves preguntes i inquietuds. També és fonamental que els nostres alumnes, futurs mestres, puguin preguntar i plantejar dubtes directament als conferenciants.

Com a GEI (Grup d’especial interès) La cultura matemàtica de les persones, tenim l’oportunitat de comptar amb més d’una desena de mestres de diferents escoles que documenten les seves experiències d’aula per poder compartir-les en assessoraments, congressos, jornades, formacions i conferències als nostres alumnes dels graus d’Educació infantil i primària. Moltes vegades aquestes experiències són prèviament presentades al grup per enriquir-les amb el debat i les aportacions de la resta dels integrants del GEI. Els relats que finalment acaben sent presentats compten també amb una part de reflexió teòrica i amb referents que sustenten aquestes pràctiques, aquesta manera de fer 모닝와이드 3부. Una reflexió teòrica que justifica les intencionalitats i que subjau en la ideologia del grup.

Sovint, als nostres alumnes del grau se’ls fa densa la lectura i l’anàlisi de fonts bibliogràfiques com els Principis i Estàndards de l’Educació Matemàtica (NCTM, 2000) però en les presentacions d’experiències innovadores poden veure reflectida la necessitat de dominar certs referents teòrics per construir una manera de fer ben fonamentada.

En la presentació de les VII Jornades “La Cultura matemàtica de les persones: “El món de la vida de l’aula: benestar, cultura i llibertat”, que van tenir lloc a Blanquerna els dies 21 i 22 d’octubre de 2017, vam triar una frase de Marina Garcès que fa referència a saber per què fem el que fem d’una manera i no d’una altra: “Triar constantment dins d’un menú d’opcions, és una idea de llibertat enganyosa. Posa un vel entre l’elecció contínua i la possibilitat d’interrogar-nos sobre per què estem triant això que estem triant. Preguntar-nos per la llibertat seria preguntar-nos d’on surt el mapa d’alternatives que organitza aquesta vida, aquest mapa de possibilitats que volem dibuixar “.

En aquesta mateixa presentació vam plantejar que el món de la vida de l’aula s’expressa amb el ressò dels significats, interessos, emocions, maneres de fer i de dir… de les persones que convivim aprenent ubuntu 이미지. Va emergint amb les experiències en què participem mentre que, amb la nostra interacció, “narrem junts” la nostra particular història d’aprendre.

El marc de comunicació que organitza el món de la vida de l’aula ens ha de permetre preguntar-nos pel mapa d’alternatives que volem dibuixar per aquest món i ens ha de facilitar l’actuar amb consciència per a construir-lo i reconstruir-lo conjuntament en un “joc de veus i d’ecos” que ha de ser polifònic i s’ha d’estendre més enllà de l’aula.

Aquesta és un pinzellada de la nostra mirada des del GEI La cultura matemàtica de les persones i és la que volem que els nostres alumnes en la seva formació de grau rebin no només de part nostra, els seus professors d’assignatura, sinó també dels mestres que treballen així a l’aula amb els seus alumnes d’infantil i de primària.

En el curs 2017-2018 vam tenir, entre d’altres, l’aportació de Dolors Feixas, mestra de l’escola cooperativa El Puig, d’Esparreguera, que va venir a presentar-nos una experiència d’aula desenvolupada amb els seus alumnes de P5 천천히 평온하게 다운로드.

 

Dolors Feixas. FPCEE Blanquerna 2018.

Nosaltres, com a professors de l’àrea, estem convençuts de la importància d’aquestes conferències en la formació dels nostres alumnes de grau. Però també volíem saber què n’opinaven ells i, per finalitzar aquest article, hem seleccionat una de les narracions desenvolupada per la Carla Artiola Mauri, conjuntament amb el seu grup de treball, com a alumnes de 3r curs del grau en educació infantil:

LA IMPORTÀNCIA DE LAS CONFERÈNCIES

Normalment, durant els estudis, sobretot a partir de secundària i en els estudis superiors, els alumnes assistim a diverses conferències, però, què en traiem d’aquestes? Realment són necessàries?

Si partim de la seva definició, una conferència és una exposició que es realitza per una o més persones, sobre un tema qualsevol, generalment d’interès general, davant un públic, al qual se li permet intervenir mitjançant preguntes 다운로드. Aquestes poden tractar temes diversos i es suggereix que la persona que exposa sigui un expert en la matèria.

Doncs bé, si ens centrem en les conferències que es duen a terme durant els estudis universitaris, com és en el nostre cas, aquestes estan totalment focalitzades a allò que és d’interès per als alumnes. La finalitat és mostrar-nos la part pràctica del nostre àmbit a través d’experts, els quals ens mostren casos ens els quals perfectament ens podem trobar nosaltres en el nostre futur laboral. A partir de diferents situacions reals que ells han viscut i que fins ara, nosaltres ho coneixem des d’un pla teòric, ens aproximen a la nostra professió.

Com a estudiants, creiem que les conferències són totalment necessàries pel nostre aprenentatge ja que ens ajuden a veure més enllà dels autors i les teories que hem anat adquirint a l’aula, les quals, moltes vegades no són suficients 카페6 다운로드. Per aquest motiu, pensem que el pla teòric hauria d’anar més acompanyat d’aquesta eina d’aprenentatge per afavorir la part pràctica, ja que estem descontextualitzats de la realitat que viurem com a futurs educadors.

D’una banda, al llarg del curs ens han vingut a presentar i explicar diversos projectes que s’han realitzat en aules d’infantil. Pensem que és molt interessant poder veure d’on sorgeixen aquests projectes, els recursos que s’utilitzen per dur-los a terme, la manera com treballen i com ho desenvolupen. Tot això fa que s’ampliï el nostre ventall de possibilitats com a futurs mestres i puguem veure que, des de qualsevol aportació d’algun infant pot sorgir un projecte que inclogui diferents àrees 더자라 다운로드.

D’altra banda, a través de les conferències podem veure amb claredat com aplicar a l’aula els coneixements adquirits durant el curs seguint les metodologies innovadores amb els infants del segle XXI. Un exemple, seria la conferència de Dolors Feixas  “Buit i ple” en la que ens van explicar dos projectes que havien realitzat a la seva escola amb infants de 5 anys. Aquesta conferència va ser molt significativa perquè vam poder veure com van sorgir els projectes des de l’inici fins al final, quins problemes es van anar trobant els infants i com els van resoldre, quins aprenentatges han anat adquirint, quin és el paper que exerceix el mestre, quin és el rol dels alumnes, com s’ha programat el projecte i, quines dificultats ens podem trobar durant aquest procés.

En aquesta conferència vam poder observar com la mestra ens anava explicant el que havia significat per ella realitzar aquests projectes amb els infants, i sobretot, com és d’important realitzar activitats que siguin atractives per als nens i nenes, que siguin motivadores i que els aportin nous aprenentatges 삼성 노트북 무선 랜 드라이버 다운로드. També vam observar el diàleg que duien a terme els infants i com a partir del treball cooperatiu resolien de manera autònoma els problemes que anaven succeint.  

El primer projecte girava entorn el tema de la Lluna i estava vinculat amb totes les àrees de coneixement (matemàtica, llenguatge oral i escrit, artístic). Els infants van anar triant totes les temàtiques que van realitzar; des de treballar les obres de l’autor Oteiza a partir de caixes, fins a construir una pedra amb fang. D’aquesta manera van treballar el ple i el buit, la marca, el forat que deixa un objecte.

El segon projecte, es desenvolupava a partir de la següent pregunta: com erem quan vam néixer 코드블럭 컴파일러 다운로드? A partir d’aquí van anar treballant quant mesuren els nadons, quins canvis fan dintre de la panxa durant els nou mesos i, a partir d’aquest enigma van anar comparant les mesures que fa el fetus amb les mides de diferents verdures i fruites.

Tots aquests continguts són molt importants per a nosaltres com a futurs mestres ja que ens adonem de la varietat de projectes que podem realitzar amb els alumnes.

Per aquests motius considero que és molt important realitzar i assistir a les conferències, és com un xoc de realitat laboral, a més a més de les pràctiques. És una oportunitat en la qual pots conversar amb experts de la teva professió, demanar consells, aprendre sobre la seva metodologia de treball.

Així doncs, quan assistim a una conferència el que fem és connectar la base teòrica, els coneixements que hem adquirit durant tot el curs a un cas pràctic 다운로드. D’aquesta manera veiem totes les possibilitats que tenim, així com les diverses formes de dur-ho a terme per establir vincles entre els interessos dels infants i el currículum per tal d’oferir aprenentatges transversals que englobin el màxim d’àrees i continguts.

També, hem de dir que ens agradaria poder a assistir a més conferències que ens apropin l’escola actual a les aules universitàries ja que creiem que, a banda de ser interessant, és una manera molt bona d’aprenentatge. Ens ofereixen un context, amb educadors i infants reals, i situacions versemblants.    

Per concloure, creiem que les conferències són essencials durant els estudis, ja que t’ajuden a comprendre i a integrar els coneixements adquirits fins al moment. Certament, és una eina d’aprenentatge que s’hauria d’oferir més a les facultats i ens apropa a la realitat que trobarem en un futur proper, com a mestres d’educació infantil 블리자드 스타크래프트 리마스터.

—––––

NCTM. (2000). Principios y Estándares para la Educación Matemática. Granada: Sociedad andaluza de profesores de matemáticas Thales

La meva recerca.Tom Carr

Artista i docent. En la seva obra combina instal.lació, escultura, pintura i dibuix. Professor en l’Escola Massana, School of Visual Arts de Nova York i FPCEE 다운로드. Blanquerna.

La Trastera,Port de Segur de Calafell, 22 Juny 2018

A Miidsummer Night’s Dream,  La trastera, Port de Segur de Calafell,Juny 2018

Des  dels inicis de la meva trajectòria com artista, la precarietat, l’efímer i els oposats han estat constants en la meva obra, i un dels trets que em caracteritza és dir el màxim amb un mínim d’elements 버들팩. Gairebé sempre estic donant voltes a les idees i les coses i qualsevol estímul de fora o de dins em serveix. És una activitat que forma part essencial de la meva manera d’existir 다운로드.

Entenc que el procés de recerca i creativitat comença amb crear una base per explorar i conèixer el més possible els temes a tractar, referents i direccions possibles per trobar-ne bons resultats 그리드 스위치. Partint de la base començo a experimentar, reflexionant sobre els diferents aspectes que tinc davant i al meu entorn d’una manera àmplia en totes les direccions que se m’acudeixin 다운로드. Faig servir un ordre lògic, i pot ser esperable, i l’alterno amb l’atzar fins i tot en alguns casos, amb l’absurd. Sovint inicio les sessions de treball des d’angles diferents, la qual cosa em permet de seguir camins molt variats 다운로드.

creative process-graphic TC

Tot plegat va creixent progressivament, com en qualsevol mena de recerca, fins que arriba un moment en què convé anar tancant aquest gran ventall multidimensional 킹오파 무겐 다운로드. Desenvolupo i documento els recorreguts de manera gràfica, fent maquetes i amb fotos, un aspecte que és primordial per utilitzar-lo, tant en el mateix moment com en un futur 에반게리온 더빙 다운로드.

 

En la fase de concreció reuneixo el que em sembla més òptim i alhora i sento que funciona dins el marc establert 다운로드. Han aparegut altres opcions i s’han obert altres portes que no aplicaré al projecte en qüestió, però em poden servir per més endavant.

Sovint, sense cap obligació d’entrega, faig servir com punt de partida un concepte, fenomen, objecte, espai, etc 다이렉트x 10 다운로드. que m’interessa i començo per conèixer, explorar-ne característiques i possibilitats expressives. En els casos que hi ha un encàrrec, la recerca hi és present al llarg de tot el procés, amb més èmfasi en la fase d’escollir en què consistirà la solució  i després, durant la concepció del treball.

Algunes vegades formo un equip de treball com ha estat el TCteamwork, en el qual reuneixo generacions i disciplines variades al voltant d’un projecte. El procés és el mateix, amb la diferència de què, ja des de les etapes d’exploració, es comença a treballar en conjunt amb les aportacions de tots els membres.