Tag Archives: història

Les pintures d’Oriol Mora

 Al taller: olis damunt tela (2020) 웹 하드 일괄 다운로드. 150×150 i 114×146 cm.

El fi últim de la meva pintura es crear una estructura que reflecteixi l’enigma de l’existència 다운로드.
-Arshile Gorky.  Pintor nordamericà d’origen armeni (s. XX – expressionisme abstracte)

  • El moment del CANVI

A principis del segle passat, quan es parlava d’abstracció i avantguarda en pintura, de fet s’iniciava l’abandó d’una tècnica: la que pretén representar la tercera dimensió 사기열전 다운로드. Aquesta s’associarà progressivament al mon de la imatge fotogràfica. Aquells pioners fugien dels anomenats “efectes” –fuga, sfumatto, trompe-l’oeil…– justament pel que ténen d’il·lusió òptica, i els deixaven per a ús dels pintors de l’acadèmia 다운로드.
Tampoc volien cenyir-se a un tema exterior; es buscaba més aviat l’expressió, damunt la tela o el paper, tant pel que fa a la figuració com per l’abstracció 천하제일 쟁자수 다운로드. Fent camí per recuperar l’autenticitat i la puresa del mitjà pictòric;  allò que ben mirat, des de la prehistòria ja li era propi.
Amb la divulgació de la fotografia i l’alliberament que aporten Cézanne, el cubisme, els genis de Picasso, Malevitx, Mondrian, Klee… la formalitat es resoldrà en el pla -en les dues dimensions- 다운로드. Cosa que de fet, sempre ha distingit la pintura i pot fins i tot semblar-nos obvi; però aleshores, i des d’una visió occidental, calia fer aquell pas tan decidit 다운로드.

  • Una premissa: l’ESPAI PICTÒRIC

There is no freedom in freedom; there is only freedom in structure 텀블러 음악 다운로드.
-Branford Marsalis. Saxofonista nord-americà contemporani

Si el quadre ja no pot ser una “finestra oberta a la paret”, ni una representació, parlem de l’espai pictòric sorgit de les zones de colors juxtaposades 자바 zip 파일 다운로드. En aquest àmbit de la pura vibració del color, la pintura torna a volar lliure -com la música o la poesia-.
S’ofereix com una realitat duradora (a diferència de l’efímera, que avui és lògicament monopoli del món digital) i pròpiament basada en el color 다운로드. Apartats de les noves tecnologies, retrobem la materialitat del pintar; una mica, com si es tractés d’esculpir, per capes i damunt el pla.
Els meus referents formals comencen en aquella avantguarda i en la represa per part de certs contemporanis (com H. Hodkin ó G. Richter) que recullen el repte de Cézanne: construïr per mitjà del color.
En aquest intent de fugir d’artificis, la pinzellada queda a la vista. L’elaboració del color, la pressió i direcció del traç, fins-i-tot la mida del pincell escollit, son decisions perceptibles capa rera capa fins arribar a la superfície.

"Fum" i "Signe"

“Fum” i “Signe” 2020. Acrílic damunt papers 55x75cm, al taller

  • Forma i fons: EL TEXT AFEGIT

L’evidència de la cal·ligrafia en les meves darreres peces té certes connotacions, començant per la redundància. Tant la retolació, el símbol com la figuració, son més o menys reconeixibles però sempre inserides en el camp de color. Com un referent i alhora apel·len al sentit de l’humor, al distançament que s’oposa a les velles intencions de puresa.
Això no impedeix que la pintura sempre hagi buscat -a les antípodes de la imatge comercial- una experiència real, física, intensa de la comunicació. De fet, procurem arribar a un acord amb els materials, sedimentats al taller amb la intenció que l’ull del visitant hi trobi un reconeixement.
Contrastos, ironies, ideals i pragmatisme alhora … Tanmateix res d’això ens ve de nou, si recordem que els filòsofs grecs consideraven l’ofici del pintor com d’algú “avesat a resoldre dicotomies”.

O.M. és professor associat del Projecte artístic interdisciplinar (GDEP 3r )

Website d’Oriol Mora

Llegat cultural i religiós

Assumpta Sendra i Mestre
Professora de l’Àrea d’Humanitats
Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL

Obrir la mirada a altres indrets del món és la proposta que es planteja als alumnes a partir de les grans tradicions religioses que formen part de la història de la humanitat. Des de la genealogia de les religions i la cronologia, es fa una aproximació a diferents tipus de religions primitives, revelades i històriques que han donat sentit a la història. Per tant, partim dels orígens de la religió, tan antiga com la humanitat. Ens aturem en les tradicions religioses orientals: hinduisme, budisme, confucianisme i taoisme per identificar-les 다운로드.

Aquestes tradicions orientals i les religions profètiques del judaisme, del cristianisme i de l’islam formen part dels continguts d’aprenentatge a tractar des d’una perspectiva històrica, amb la finalitat de conèixer-ne l’origen, la història, l’evolució i els trets característics, en el mòdul de Cristianisme i Cultura de segon Grau Primària.

La proposta del treball cooperatiu que han de dur a terme els alumnes és adonar-se dels aspectes que han anat constituint de forma progressiva el llegat cultural present en la nostra societat a causa del cristianisme. Una de les competències a assolir és el nivell de domini de «copsar el cristianisme com a configuratiu d’una part significativa de la nostra cultura occidental» 다운로드. Ser coneixedors de l’herència de la religió cristiana permet ser més conscients del nostre calendari (Advent, Nadal, Quaresma, Setmana Santa, Pasqua, etc.), del santoral, de les tradicions, del costumari, del llenguatge popular, del llenguatge simbòlic, de les dites, de les obres d’art pictòriques i escultòriques, de l’arquitectura, de la política, de la música, del cinema, del teatre, de la literatura, etc. Hi ha moltes referències relacionades amb la tradició bíblica, amb l’Església catòlica i amb altres confessions cristianes que treballen a favor del moviment ecumènic.

Es pot ser creient o no, declarar-se agnòstic o ateu, mirar-ho amb escepticisme, etc., però no es pot ignorar que el fet religiós ha estat rellevant i influent en el món occidental 윈도우 7 계산기 다운로드. En el segle xxi, davant de tants avenços, no es pot ser analfabet de la temàtica religiosa perquè està relacionada amb moltes realitats i disciplines.

L’any passat, durant la setmana de les III Jornades de Pràctica Educativa Mirades Educatives, una de les activitats va ser la descoberta del llegat cultural i religiós del cristianisme, en què vam visitar la catedral de Barcelona i la basílica de Santa Maria del Mar. En concret, a la catedral de Barcelona, ens va rebre mossèn Josep Maria Martí i Bonet, historiador i gran coneixedor del temple. Com a salutació inicial va demanar als alumnes tres accions molt humanes i necessàries per valorar el lloc on es trobaven i estar atents a l’entorn: «mirar, escoltar i estimar» 다운로드.

A més, va fer ressaltar que érem en un lloc molt emblemàtic de la ciutat, en el pla de la seu de la Ciutat Vella de Barcelona: davant de la catedral i al costat esquerre, l’edifici de la Pia Almoina. L’historiador Martí i Bonet va presentar aquest magnífic espai a partir de les «tres c» referint-se a la caritat, al culte i a la cultura. Caritat, perquè antigament la Pia Almoina ajudava els pobres, encara avui hi ha moltes persones que demanen almoina. Va recordar el paper dels canonges, que sempre han vetllat i han tingut cura del culte amb les diferents celebracions litúrgiques 최신 트로트 다운로드. I sobre la cultura, va esmentar el claustre com a espai obert que diàriament dóna acollida molts visitants, tant creients com no.

Aquesta introducció va permetre reconèixer la vàlua històrica del significat profund i respectuós de la religió cristiana. Situats en el lloc i en el seu context, de la mà dels voluntaris, vam recórrer l’interior de la catedral: l’altar major, les capelles del voltant, els vitralls, la cripta de Santa Eulàlia, el claustre, vam pujar a les torres, etc. Podem garantir que aquesta sortida va despertar la curiositat de la majoria dels alumnes que desconeixien la catedral. Poder-la observar, contemplar, passejar, escoltar el silenci, etc 터보 파스칼 다운로드. i adonar-se de la part històrica, arquitectònica i religiosa va suposar donar sentit a l’aprenentatge de l’assignatura.

Cristianisme i cultura parteixen d’uns orígens; per aquest motiu és necessari anar a les arrels i a les fonts. Per tant, cal accedir a la Bíblia –un conjunt de 73 llibres–, que presenta el «relat de l’experiència religiosa d’un poble». A través d’aquesta biblioteca llegim narracions significatives tant de l’Antic Testament com del Nou Testament. Els relats bíblics estan relacionats amb esdeveniments del judaisme, del cristianisme i de l’Església. El professor Argullol publicava en un article sobre l’educació, “La Bíblia en la formació del ciutadà”, que «sense coneixements bíblics tota la cultura occidental esdevé un impossible […] Un professor europeu sap que no pot ser professor –en el sentit més honest de la paraula– si no coneix les històries que omplen la Bíblia 윈도우7 크롬 다운로드. No puc imaginar cap explicació sobre l’evolució de l’art occidental que pugui transcórrer al marge dels arguments bíblics, de la mateixa manera que seria inconcebible parlar de civilització sense conèixer el mite i la filosofia grega». A més, considera la Bíblia com «una lectura obligatòria des del punt de vista de l’ètica ciutadana».

Són molts els temes que oferim als alumnes per poder fer el treball cooperatiu: valors, societat i dimensió caritativa per conèixer l’acció missionera i assistencial de l’Església, que està al servei de la societat i del món. La dedicació vers els pobres i els necessitats, i fer una aproximació a persones i associacions que col·laboren i exerceixen la seva tasca com a compromís cristià 카오스 맵 다운로드. Un altre tema pot ser conèixer diferents estils de vida religiosa, el seu sentit de la vocació i el procés de formació d’una opció de vida concreta amb diferents carismes. També la proposta del diàleg religiós des de la perspectiva cristiana, ja que hi ha moltes entitats i institucions que treballen a favor d’aquest diàleg amb els corresponents valors evangèlics. Es fa una aproximació a diferents personatges significatius que han deixat empremta en el món, en la societat, en l’Església i en el camp de l’ensenyament, com ara Ignasi de Loiola, Joan Bosco, Josep de Calasanç, etc 겨울왕국 무자막. I Ramon Llull, que desperta interès perquè és el nom de la nostra universitat, i, a més, amb la seva obra Blanquerna, es dóna nom a la nostra facultat. A més, si fem una mirada al nostre entorn geogràfic, les comarques de Catalunya, veiem que estan impregnades de tradició cristiana: santuaris, convents, monestirs, esglésies, etc. Quantes poblacions són bressol de comunitats, ordes, institucions, fundadors i persones que han deixat empremta i que formen part del patrimoni cultural i religiós dell omsa 다운로드?

Garantir l’ensenyament de la tradició judeocristiana és formar universitaris de manera global i informar d’un llegat històric, cultural i religiós del qual no podem prescindir, perquè forma part de la nostra quotidianitat, dels nostres escenaris habituals i de l’entorn de la nostra societat.