My favourite game
When I was little, my favourite game to play was acting. I remember my group of girlfriends, most of us used to do theatre after school. Therefore, since we enjoyed acting very much, during break time we would play roles 최고의 사랑 ost 다운로드. One day we would recreate a family, the other day a story that we had read in class, something that we had watched on television, etc. I remember that game being so much fun for my friends and me. To be honest, I don’t remember playing that many games. Sure we used to play some Pichi (baseball) or Polis y Cacos (cops and robbers), but most of the time they ended with someone being mad at another, so that took away a little bit of the fun. Also, I would spend the majority of my time talking to other classmates, dancing or standing on our head.
My favourite game to play at home was SIMS, a video game that was about having a family and taking care of them, and my other favourite game was dressing up with my mother’s jewels and heels 나의 아저씨 13회. I’ve always been very girly and primped.
My experience with playing games
Now, after having read all the texts related to games (“Building a System of Indicators to Evaluate the Right of a Child to Play” by Andrés Payà Rico and Jaume Bantulà Janot, la Convención sobre los Derechos del Niño; “El joc lliure: un espai natural per al desenvolupament infantile” by Roser Vendrell; and “Teachers’ Perception of the Right to Free Play in Early Childhood Education and Primary Education. A study carried out in Barcelona (Spain)” by Roser Vendrell Mañós, Àngels Geis Balagué, Núria Anglès Virgili and Mariona Dalmau Montalà-), I realize the importance of playing in children a bit more. I would agree with what all the articles said about the state and society not giving enough importance to playing games. As the first article named “Building a System of Indicators to Evaluate the Right of a Child to Play” by Andres Payà Rico and Jaume Bantulà Janot said:
The rights related to biological needs and survival (e.g 아이템매니아 다운로드. food, health, safety) are prioritized or have a more urgent nature, mainly in developing countries.
However, this does not justify that rights such as the right to play are left behind or forgotten. All the rights contained in the Convention on the Rights of the Child are related and should be considered as a whole.
Although right now, after reading the articles mentioned before, I am more aware of the benefits of playing and children having free time for them, deep down, I always knew that it was important. I remember I was mortified every time I talked to a friend and she or he told me they had an extracurricular activity each day of the week. Whether it was horse riding on Monday, tennis on Tuesday, Thursday and Friday, match on Saturday, piano lessons on Wednesday, math reinforcement on Tuesday too… I had friends that were busy every single day of the week, literally, and what they had in common, most of them, not to say all of them, was that they told me they didn’t have much time to play or at least have some free time, because after their extracurriculars, they had to do their homework, take a shower, have dinner and then go to sleep 다운로드. Some of them told me they didn’t even like half their extracurricular activities. They said they only did it because their parents wanted them to do it and that was it. For this, I thank my parents a lot. They let me stay at home, let me play, express myself and develop my creativity, while also being able to choose the extracurricular activities I enjoyed, not what they liked or would have wanted me to like.
Sometimes it looks like playing is a waste of time, and that children, in order to become great professionals in the future and be useful, need to constantly be learning things and attending different classes 토크리시 다운로드. But, as the articles completely denied, this false belief is very harmful and comple
tely rubbish. Playing has many wonderful learning opportunities and is absolutely fundamental for children. Thus, children needing to play is not an opinion or something we can debate about, as the articles perfectly defended, it is simply a human right.
“I’m sorry, Mom, we still got at least an hour left of play. I can’t do my homework.”
Link to a video on the right of the child
Traducció:
Text elaborat per estudiants de 1r del Grau d’Educació Primària en llengua anglesa en el marc del Seminari on reflexionen sobre el dret dels infants al joc
El meu joc preferit
Quan era petita, el meu joc preferit era actuar 다운로드. Recordo que la majoria de les meves amigues feien teatre com a activitat extraescolar. Per això, com que ens encantava actuar, durant l’hora del pati jugàvem a imitar gent. Un dia recreàvem una família; l’altre, una història que havíem llegit a classe, alguna cosa interessant que havíem vist a la televisió… Era un joc molt divertit per a totes nosaltres. De fet, si soc sincera, no recordo jugar a gaires altres jocs. També jugàvem al pichi o a polis i cacos, però el fet que la majoria de vegades algun company acabés enfadat feia que no ens agradés tant 도트코이 다운로드. Durant la major part del temps, però, xerrava amb els meus amics i amigues, ballàvem, fèiem la roda o el pi… però cal remarcar que no recordo cap joc com a preferit. Tot i això, em divertien molt.
A casa, el meu joc preferit eren els Sims. Es tracta d’un videojoc que permet tenir i cuidar una família virtualment. També m’agradava molt disfressar-me amb les joies i les sabates de taló de la meva mare. Sempre he sigut una noia femenina i presumida.
La meva experiència jugant
Després d’haver llegit tots els textos (“Building a System of Indicators to Evaluate the Right of a Child to Play”, d’Andrés Payà Rico i Jaume Bantulà Janot; la Convenció sobre els Drets de l’Infant;“El joc lliure: un espai natural per al desenvolupament infantil”, de Roser Vendrell Mañós, i “Teachers’ perception of the right to free play in Early Childhood Education and Primary Education 다운로드. A study carried out in Barcelona (Spain)”, de Roser Vendrell Mañós, Àngels Geis Balagué, Núria Anglès Virgili i Mariona Dalmau Montalà), m’adono una mica més de la importància del joc en els infants, i estic d’acord amb la idea que l’Estat i la societat no donen prou importància al joc. Andrés Payà Rico i Jaume Bantulà Janot, en el primer article, exposen el següent:
Els drets relacionats amb les necessitats biològiques i la supervivència (per exemple, aliments, salut i seguretat) són prioritaris o tenen una naturalesa més urgent, principalment en els països en desenvolupament.
Tanmateix, això no justifica que drets com el dret a jugar es quedin enrere o s’oblidin. Tot els drets continguts en la Convenció sobre els Drets dels Infants estan relacionats i haurien de ser considerats com un tot 다운로드.
Encara que ara mateix, després d’haver llegit aquests articles, soc més conscient dels beneficis que aporta en els infants jugar i tenir temps lliure, sempre he sabut, en el fons, que era important. Recordo, per exemple, que m’esgarrifava cada cop que parlava amb un amic o una amiga i em deia que tenia una activitat extraescolar cada dia de la setmana: equitació els dilluns; tenis els dimarts, els dijous i els divendres; reforç de matemàtiques també els dimarts; classes de piano els dimecres; partit els dissabtes… Tenia amics que estaven ocupats cada dia de la setmana, literalment, i el que tenien en comú la majoria d’ells, per no dir tots, era que em deien que no tenien gaire estona per jugar o, com a mínim, per tenir temps lliure, perquè després de les extraescolars havien de fer els deures, dutxar-se, sopar i, finalment, anar a dormir. Molts em deien que ni tan sols els agradava la meitat de les activitats extraescolars, i que només les feien perquè els seus pares volien que ho fessin 다운로드. Per això, estic molt agraïda als meus pares. Em deixaven estar a casa, em deixaven jugar, expressar-me i desenvolupar la meva creativitat. D’aquesta manera, vaig aprendre a triar les activitats extraescolars que m’entretenien i no les que ells volien o les que volien que m’agradessin.
A vegades sembla que el joc sigui una pèrdua de temps i que els infants, per tal de convertir-se en grans professionals en el futur, necessiten aprendre coses constantment i rebre formació diversa diàriament. No obstant això, i també ho afirmen els articles, aquesta falsa creença és altament perjudicial. Jugar aporta aprenentatges meravellosos i és absolutament fonamental per als infants. Per tant, que els infants necessitin jugar no és una opinió ni res que es pugui debatre, sinó que, tal com els articles defensen, es tracta, senzillament, d’un dret humà.
Link a un vídeo sobre el Dret a jugar dels infants
Alumnes del Seminari 1r, Grau Educació Primària en anglès