David Viñuales. Universitat de Barcelona
david@davidvinuales.org

Pensar en l’art avui dia pot ser complex, si no és que estem molt ficats en algun racó d’aquest món de conceptes, sensibilitats i mercats 다운로드. Hi ha tantes etiquetes enganxades a la pell de l’art, acumulades durant segles per cultures i societats, que pensar en l’art esdevé gairebé una tasca de desenrunament 다운로드. Sembla que ens calgui agafar aire i fer un pas enrere per tenir perspectiva suficient, vegem-ho. Vivim en un món global, hipercanviant i molt, molt visual teamviewer. Quin paper ha de jugar l’art en aquest context? En un primer acostament, veig tantes manifestacions artístiques que no sembla gens fàcil orientar-se, quines deuen ser les bones 대통령의 시간 pdf 다운로드? Les que m’agraden estèticament, les que els crítics d’art validen o les que millor valora el mercat? Quin embolic. Si m’inclino pel plaer estètic com a fonament per a la meva recerca sembla que sigui més fàcil a priori, pot ser agradable 신비 아파트 고스트 헌터 다운로드. Però si penso una mica, en la societat en què vivim aquest tipus de plaers no són valorats, cosa que comporta que el mercat no els doni suport de manera que la producció és escassa i finalment la societat i la cultura no es veuen influenciats per aquest tipus d’art 자바 스크립트 로컬 파일 다운로드. D’altra banda, si penso en el valor conceptual de l’art com a promotor de noves idees que inspirin la nostra societat des de la crítica o la metàfora, senzillament em ve de gust fer comparatives estadístiques entre la influència dels tuitaires del moment i de les propostes artístiques més virals 다운로드.

다운로드. David Viñuales" width="604" height="453" /> Foto joc. David Viñuales

L’art ha complert moltes funcions al llarg de la història i de les cultures, i no podem seguir mirant-nos-el des de perspectives desfasades 다운로드. De fet, mai ens hem pogut enfrontar a l’art sense mirar-lo des d’un moment concret. Per fer-ho, resulta essencial proposar una situació en què l’art pugui complir aquell que d’altra manera no pugui fer-se, que és impactar de forma positiva en una societat mitjançant manifestacions culturals que revisin i proposin noves formes de simbolitzar els temors i els anhels de les persones 다운로드. Amb aquesta idea en ment, per a mi, el repte de l’art d’aquest nou mil·lenni, més enllà d’amoïnar-se per diferents realitats i proposar reflexions i debats, consisteix a estendre una mà entre les narratives artístiques i les construccions socials, i de manera més concreta, de possibilitar una participació dinàmica entre diferents col·lectius i/o formes de viure el món. Aquesta integració simbòlica és possible gràcies a l’articulació d’un discurs coherent però no estàtic, i té el poder de crear esdeveniments reals que puguin canviar l’experiència de les persones de forma activa.

L’art t’ha de tocar, normalment s’ha d’escoltar. Però crec que som les persones les que hem de tocar l’art. Perquè l’art és un joc que s’inventa i es crea de nou en cada cultura. Sabem que no hi ha cultura sense art, però tampoc hi ha cultura sense joc. Perquè l’art és un joc seriós, molt seriós, tant que no hi ha ponts que no es puguin bastir ni normes que no es puguin trencar.