Àrea de Visual i Plàstica
“No té sentit que a les escoles s’ensenyi art dos, cinc, vuit o deu hores si l’assignatura queda aïllada. Un professor de matemàtiques hauria de, per exemple, poder també transmetre art. Les matemàtiques, el mateix que l’art , depenen de les energies creatives plàstiques outlook 2016 무료. Però, de què serveix el millor programa si no es disposa de professors que el puguin dur a terme?
Joseph Beuys[1]
Tothom sap que el que passa a les aules està íntimament relacionat amb l’entorn cultural i social que les envolta. En aquesta ocasió volem fer referència a l’empremta que va deixar l’obra i el pensament de l’artista Joseph Beuys en els plantejaments de l’educació visual i plàstica 다운로드.
El 1974 Joseph Beuys va crear, juntament amb el premi Nobel de Literatura Heinrich Boll, la Universitat Lliure Internacional. Una institució sense seu, però que li va permetre posar en pràctica les seves idees pedagògiques, en què la creativitat tenia un lloc preferent. Aquest artista considerava que tothom té unes possibilitats creatives que han de ser reconegudes i perfeccionades, i una energia creadora que es manifesta en el seu treball, tant si és artista com si no ho és 다운로드.
El reconegut artista alemany afirmava que el procés de la vida es pot entendre com un acte creatiu. A partir d’aquesta idea va consolidar la seva producció artística en una sèrie d’obres i performance molt personals i allunyades del cànon tradicional. Qualsevol objecte o qualsevol material eren susceptibles d’esdevenir una peça artística. Volia que l’obra en el seu marc de referència suggerís a l’espectador conceptes estètics, socials, polítics, econòmics, etc 쿵푸걸 다운로드.
Beuys va potenciar el seu concepte d’«art estès», que estava íntimament relacionat amb les consideracions artístiques de Marcel Duchamp. Pensava que, si un objecte industrial podia ser una obra d’art, consegüentment, els seus creadors eren artistes. D’aquesta manera, anava en contra de la concepció de geni que se li pressuposa a qualsevol artista i lligava l’art a la vida diària, com una extensió seva 다운로드. Entenia que l’art sempre ha d’estar present en el desenvolupament de l’individu com a motor generador d’idees, amb possibilitats de crear el seu propi món. Però perquè això sigui possible és necessari un ambient que propiciï aquesta actitud, que estimuli les possibilitats creadores de l’individu Scilab download.
7000 roures Documenta 7 . Kassel 1982 Pala que Beuys va utilitzar per plantar el primer roure
Imatges tretes de:
http://lapizynube.blogspot ohys download.
Rol de l’educació visual i plàstica
En aquest sentit, l’educació visual i plàstica hi té un paper fonamental. Un dels seus principals objectius és estimular aquesta capacitat creadora, pensant sempre en un radi d’acció ampli; és a dir, que incideixi en diverses àrees del coneixement i en l’actitud de cada persona davant la vida 다운로드. Beuys entenia que la formació artística era primordial per a l’individu i que havia de formar part del currículum educatiu, però no com una assignatura secundària, sinó com a centre. Sens dubte, a partir d’aquesta educació es poden generar mirades que potenciïn una millor comprensió del món en què vivim, amb els seus canvis, amb la contínua transformació, dins d’aquesta «modernitat líquida» que, segons ens diu el sociòleg Zygmunt Bauman, ens toca viure 워크 투 리멤버 다운로드.
Des de l’escola s’ha d’entendre l’art, l’educació artística, com una eina generadora de reflexió i d’interrelació, tenint en compte la societat i un mateix. El mestre hauria d’orientar l’alumnat perquè es trobés dins seu aquesta capacitat generadora que li servirà no solament en el camp de la creació artística, sinó en qualsevol altre camp, literari, científic, tecnològic, etc 다운로드.
La identitat i l’alteritat
Un altre aspecte que Beuys valorava era la relació intercultural. Proposava el concepte d’«euràsia», el nexe entre occident i orient, entre el món racional i analític i el món de la intuïció i la sensibilitat, una relació que trobava necessària per aconseguir l’equilibri de la persona. És un aspecte que cada dia guanya més força en un món en diàspora contínua que ens porta a conviure amb la diferència, a viure amb l’«altre».
De nou l’educació artística hi té un paper destacat, perquè implica valorar l’art del passat i del present, el propi o el de fora. És una forma d’entendre les altres cultures, les que viuen lluny i les que conviuen amb nosaltres. D’altra banda, no hem d’oblidar que per desenvolupar aquesta actitud oberta i de respecte cap a la diversitat és necessari el coneixement de qui som nosaltres. La importància del reconeixement de la nostra identitat en un món altament globalitzat és un aspecte que Beuys tenia molt clar dins de la seva visió intercultural.
Beuys va ser un home polèmic, controvertit, considerat com un dels artistes més importants i influents del segle XX; ell, però, es considerava per sobre de tot un docent. En una entrevista a Artforum, el 1977, va dir: “Ser docent és la meva obra més important, la resta és un rebuig, una demostració.”
Roser Rahola
[1] Stachelhaus, H. (1990). Joseph Beuys. Parsifal Ediciones: Barcelona.