Jesús Canelo

Àrea de Didàctica de les Ciències Experimentals i de les Ciències Socials

Aprendre ciències en l’educació infantil i en l’educació primària és actualment un procés continu de construcció de models personals i socials que han de permetre als alumnes comprendre millor els fenòmens del món des d’una perspectiva científica, ja sigui la flotabilitat, la respiració, la diversitat o la salinitat, per exemple.

I, actualment, també és necessari fer treballs pràctics per assolir aquests aprenentatges 주전장 다운로드. El creixement de les plantes continua sent un treball pràctic interessant a les nostres aules, però es percep un canvi en el plantejament didàctic que es realitza amb les noves metodologies aplicades.

Des dels inicis de les pedagogies més actives, l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències ha requerit posar sempre els infants davant de treballs pràctics que els apropin als fenòmens i que es desenvolupin en espais adequats per a aquesta tasca 다운로드.

Per aquest motiu, les aules es van modificar en espais polivalents d’experimentació, i es van dissenyar laboratoris, aules de natura o aules d’experiments a les escoles. Uns espais ben equipats amb material de recerca, d’observació, de mesures, amb instruments diversos i col·leccions, mobles, vitrines i taules, que permeten aconseguir el desenvolupament de treballs experimentals per part dels alumnes 한글 2014 교육기관용 다운로드.

El treball pràctic els permet:

• Assolir objectius específics i exclusius del treball pràctic, com la motivació per aprendre ciències, les habilitats pròpies del treball experimental com emetre hipòtesis, o l’aprenentatge del coneixement científic (Hodson, 1990).
• Desenvolupar habilitats procedimentals de diversos tipus: manipulatives, investigadores, organitzatives i comunicatives.
• Desenvolupar actituds científiques com la honestedat, la disponibilitat a admetre el fracàs, la perseverança, la precisió o la disponibilitat per aconseguir un consens (Henry, 1975; Shulman i Tamir, 1973) 윈도우 10 pro 다운로드.

Però, actualment, l’evolució de la didàctica de les ciències, ha canviat el plantejament dels treballs pràctics, i fa que ens qüestionem si els espais dissenyats són els adequats per a les noves formes de desenvolupar els treballs pràctics a les escoles:

1. Primer, s’han abandonat els treballs com a “receptes” i han prosperat els treballs com a “investigacions” en els quals es diferencien clarament criteris com l’aprenentatge cognitiu, la disciplinarietat, les característiques metodològiques o l’adquisició de procediments comunicatius (Etxabe, 2000). La comprovació o simplement el desenvolupament d’habilitats procedimentals presenta moltes limitacions (Driver et al., 1994).
2. Ja no es tracta únicament de posar l’alumne davant de l’objecte o el fenomen 감청의 권. Cal desenvolupar activitats individuals o grupals, presencials o virtuals en les quals l’estudiant resolgui, apliqui, diagnostiqui, demostri, justifiqui, dissenyi i planifiqui, etc., tenint com a punt de partida situacions reals, simulades, provocades o narrades amb la finalitat de desenvolupar una activitat pràctica i que l’alumne interactuï amb l’objecte de coneixement (Ruiz, 2009; Miguems i Garret, 1991; Laco i Ávila, 2012).
3. De tots és conegut que un treball pràctic és molt motivacional: ja sabem motiven l’estudiant, ja que desperta l’interès i són activitats que han de ser entretingudes i que permeten el desenvolupament d’habilitats procedimentals sense deixar de banda la seva capacitat per potenciar el treball en grup (Gil et al., 2005; Ruiz, 2009; Hodson, 1994; Rodrigo et al., 1999) 다운로드.
4. Ha perdut pes fer simulacions com a científics: aquelles activitats dissenyades per brindar als estudiants l’oportunitat de treballar com els científics, especialment en el que té a veure amb la resolució de problemes, apropant-los al coneixement i estructura de pensament del científic (Caamaño, 2003; Martínez et al., 2012).
5. S’ha prioritzat desenvolupar treballs pràctics amb clares visions socials (d’actualitat i de finalitat social): el problema no està en el baix nivell de coneixement que l’ensenyament actual de ciències socials està produint en els nostres alumnes, sinó que aquests no aconsegueixen una comprensió real del social 텔레그램 pc버전 다운로드. La solució, en conseqüència, no rau a facilitar el coneixement sinó a garantir la comprensió (Zubiria, 1987).
6. Ha guanyat pes el concepte de models infantils dels fenòmens. Les idees, les teories formen un entramat complex en la ment dels alumnes en què s’interrelacionen conceptes, conjunts de conceptes, experiències, exemples, etc 무료 고전 게임 다운로드. Però únicament van prenent sentit quan es parla i s’escriu sobre ells, quan es donen noms a cada cosa i es busquen les paraules idònies per expressar les relacions (Sanmartí, 2012). Més enllà de l’objectiu central de les ciències que és el de desenvolupar en l’alumne la capacitat d’explicar els fenòmens que diàriament percep, fent ús de models i teories pròpies de les ciències, cal que prioritzem, al mateix temps, les formes de percebre els fets (Sanmartí, Márquez i García, 2002) 엑셀 이력서 양식 다운로드.
7. En l’actual paradigma socio-constructivista, la conversa ha esdevingut un element clau per avançar en la comunicació dels models científics infantils. El paper del professorat ha de ser el de crear un ambient, uns espais experimentals que permetin la conversa a classe de ciències i la formulació de preguntes que ajudin l’alumnat a avançar en el procés personal de modelització científica 다운로드.

Amb aquests nous plantejaments de treballs pràctics, els laboratoris o aules d’experimentació estan sofrint modificacions davant de la necessitat de:

• Incorporació de nous materials i instrumental per desenvolupar investigacions basades en problemes quotidians, com la contaminació, el soroll, la llum, etc.
• Distribució adequada per al treball en grup, tant a nivell particular del grup com per a la cooperació conjunta amb la resta de grups.
• Desenvolupament d’espais adequats a l’aula per fomentar la comunicació ja siguin exposicions dels treballs efectuats, com les modelitzacions elaborades desenvolupant múltiples llenguatges, i que promoguin les relacions i els diàlegs.
• Incorporació de les TAC en les aules d’experimentació, com laboratoris innovadors que comparteixen dades entre ells, recollides d’un mateix fenomen.
• Desenvolupament de metodologies ajustades a l’escola infantil (com els espais d’aprenentatges, els coneguts “ambients” o els racons sensorials), fixes o variables, en funció de les necessitats (Malaguzzi, 1975).