Com que en la anterior Tribuna Educativa ja vàrem parlar sobre els aspectes acadèmics i socioemocionals que aporta un enfocament plurilingüe integrador a l’aula de llengües estrangeres i pròpies, i a l’aula d’AICLE, ara ens centrarem en les línies d’actuació i de recerca que creiem que són d’interès per tal de continuar aprofundint en el potencial enriquidor d’aquest enfocament 다운로드. Ens centrarem en 3 punts principalment:

1. Formació del professorat
2. la creació de material d’aprenentatge fonamentat per desenvolupar la competència plurilingüe
3. la connexió amb la neurociència

1 다ftp. Primer, hem d’entendre que la prioritat no és comptar amb professorat que sigui nadiu només. Necessitem un professorat -nadiu o no nadiu- que sobretot sigui competent acadèmicament i que demostri una competència plurilingüe i intercultural alta 다운로드. Això vol dir que sàpiga establir connexions significatives entre les llengües i cultures aplicant i desenvolupant aquesta competència transversal que no depèn d’una sola àrea temàtica sinó que es desenvolupa més enllà dels coneixements específics 다운로드.

Per aconseguir-ho, el més clar i bàsic és que s’incloguin a la Formació de Professorat matèries relacionades amb l’adquisició de la competència plurilingüe i intercultural 다운로드. Ja es fa a algunes– nosaltres a Blanquerna oferim aquestes matèries tant a grau com als programes de MA per a professorat d’angles a d’Educació Infantil i Primària i al MA de Secundària.

Pel que fa a la formació permanent, d’una banda, el Departament d’Ensenyament ja ofereix formació al professorat i, d’una altra, ens trobem que els mateixos centres demanen assessoraments i guiatge. Això, i és molt important, nosaltres ho desenvolupem de forma contextualitzada i reflexiva. És a dir, és el mateix professorat qui guia el seu canvi de paradigma. Nosaltres suggerim discussions prèvies perquè puguin tenir un espai per parlar de conceptes propis relacionats amb les seves percepcions sobre la llengua, l’aprenentatge, el tractament integrat de les llengües, les coordinacions entre professors, les reaccions i l’impacte sobre els alumnes, etc. És a dir, acompanyem en un procés de transformació de percepcions i creences a partir de cada context i no amb receptes més o menys fàcils. Entenem que aquesta acció reflexiva seria un primer repte bàsic perquè sigui el mateix professorat qui redacti un Projecte Lingüístic propi i fonamentat com a full de ruta.

2. Pel que fa al material d’aprenentatge, ja s’està finançant des de la Unió Europea amb la publicació de guies docents i documents oficials que poden servir de punt de partida per dissenyar el currículum com el Companion Volume del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (2018) i altres, pàgines web, tàndems de conversa virtual, i apps basats en la gamificació.

A casa nostra tenim la tasca del Departament i del CESIRE  que treballa directament amb les escoles i publica materials i reflexions en les seves pàgines web.

Alguns llibres de text comencen a incloure alguna activitat o secció on es treballa el tema, però molt tímidament – aquí es necessiten equips de treball. Hi ha alguns llibres de recursos pel professorat, però es necessiten més.

3. Finalment, ja s’estan aproximant els mons de l’Educació i la Neurociència. Ara ja es bastant coneguda la recerca i les aplicacions associades que es fan des de la neurologia, les emocions i l’aprenentatge (e.g. Damasio, Gardner, etc.).

A part d’integrar aquests aspectes, és fascinant veure com professionals de la Medicina comenten amb tota naturalitat la localització de les parles al cervell, els canvis físics que suposa aprendre una llengua nova, les connexions que s’estableixen amb les prèvies, la “síndrome de la llengua estrangera” o de “l’accent estranger”, o veure com poden restaurar una llengua després de malalties neurològiques o accidents. Pensem que s’han de trobar punts de connexió entre aquests camps en aparença llunyans, però en realitat no tant. De fet, si ho pensem, el llatí i el grec ja connecten les Humanitats i la Medicina…

Dra. Maria González Davies

Àrea de llengües estrangeres