Dr. Valentí Feixas. Professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna – Universitat Ramon Llull Box download. Àrea de Pedagogia.

Va venir de cop. Intuíem que passaria. Alguns havíem començat a preparar-nos quan de sobte, d’un dia per l’altre, totes les escoles i les facultats tancades: tothom a casa mp4 코덱. Havíem vist pel·lícules de pandèmies i havíem seguit les notícies del que passava, primer a la Xina i després a Itàlia, talment com una pel·lícula 다운로드. Que diferent és veure les coses en una pantalla que viure-les en la pròpia pell !

La ficció s’ha convertit en realitat i hem passat de sobte de la rutina a la incertesa 생활성가 다운로드. Això m’ha fet recordar les paraules del mestre i amic Lluís Duch que en el seu llibre Educación y Crisis de la Modernidad[1]  ens parlava de la contingència, un concepte que defineix molt bé la situació que estem vivint, on les certeses desapareixen, l’angoixa pel que passarà s’instal·la en les nostres vides i el sentit de les coses que fem trontolla 다운로드. I arribava a la conclusió de que una bona educació hauria de consistir, fonamentalment, en una praxi de dominació de la contingència.

Adreçant-se als educadors, Lluís Duch deia que “hem de complir la nostra missió de fer possible que infants i adolescents, dones i homes, es puguin situar significativament en el present, amb la convicció de que individualment i col·lectiva, venim d’un lloc i que el futur de l’ésser humà, malgrat tot el que està passant, és quelcom possible” 다운로드. En aquest sentit, la qüestió essencial que se’ns apareix a tots els qui tenim vocació d’educar és la següent: com podem ajudar-nos i ajudar els nostres alumnes ara en aquesta missió que ens és pròpia i insubstituïble 캐드 학생용 다운로드?

Des del canvi de segle, s’ha fet evident la necessitat d’adaptar l’educació als reptes que planteja aquest món globalitzat i digitalitzat 다운로드. Els informes de la UNESCO, els treballs de la OCDE, les reformes educatives en gairebé tots els països i els moviments i institucions de renovació pedagògica, han fet palesa la necessitat d’adaptar-nos als nous contextos tot repensant les finalitats de l’educació i transformant la pràctica educativa a les escoles 다운로드.

Si algú dubtava de la importància de la tecnologia en tot aquest procés, la crisi del COVID 19 ja ho ha deixat clar 다운로드. La tecnologia està fent possible mantenir la relació educativa amb els nostres alumnes, alhora que ens està mostrant els seus riscos i limitacions. D’una banda, la manca de recursos en els sectors més desafavorits fa que molts infants i adolescents no tinguin la possibilitat de mantenir aquesta relació educativa amb els seus mestres i professors. D’altra banda, ens hem llançat a generar activitats online que multipliquen les hores de treball davant de les pantalles generant cansament i saturació en alumnes i professors.

Tanmateix, tot i reconèixer la importància de la tecnologia per fer front a aquesta situació extraordinària, el més important segueix sent el factor humà: persones ajudant persones malgrat l’adversitat. Ho veiem a la televisió amb el comportament dels professionals sanitaris i ho visc amb els meus companys i els meus alumnes, tant a l’escola com a la universitat.

Cal que orientem totes les nostres energies, professors i alumnes,  a mantenir i millorar la nostra relació educativa creant espais de trobada virtual i entorns d’aprenentatge a distància però amb moderació, conscients que els continguts no són la finalitat sinó el mitjà a través del qual la nostra vida es posa en contacte amb la vida dels nostres alumnes, i que més que receptes hem de donar criteris.

Ens ha tocat viure la contingència i això ens exigeix més que mai ser la millor versió de nosaltres mateixos per fer que els nostres alumnes esdevinguin la millor versió d’ells mateixos: exigir-nos i exigir-los el conreu de la nostra humanitat. I això només ho podem assolir amb el nostre testimoniatge, com deia Lluís Duch, la categoria didàctica per excel·lència, “aquella experiència que feia exclamar a Max Horkheimer que finalment, ni el mal ni la mort tindran la darrera paraula.”

Va d’ això, companys, d’acompanyar els i les alumnes amb la nostra vida, ara des de la nostra presència a distància, a través dels mitjans digitals, esperant poder gaudir ben aviat de la seva presència real.

[1] DUCH (1997) La educación y la crisis de la modernidad. Editorial Paidós: Barcelona