Category Archives: Reflexions

L’ecosistema informacional actual: seduïts per les pantalles 

Miquel Àngel Prats - @maprats 
Professor titular de tecnologia educativa a la FPCEE Blanquerna-URL 
Àrea de TIC dels estudis d'educació

En l’última enquesta sobre equipament i ús de TIC a les llars realitzada per l‘INE a finals de 2018, alguns dels resultats obtinguts són molt reveladors. En el cas de les llars amb accés a Internet els resultats assenyalen que el 86,4% de les llars espanyoles té accés a la Xarxa, enfront del 83,4% de l’any anterior 다운로드. Pel que fa al tipus de connexió, a Espanya hi ha gairebé 14,1 milions de llars que tenen accés a Internet per banda ampla, fet que suposa el 99,9% dels habitatges que han declarat el tipus de connexió. En aquest sentit, el 57,2% dels habitatges es connecten per la xarxa de cable o fibra òptica; per línia ADSL un 35%; per connexions mòbils de banda ampla-via mòdem USB o targeta un 7,6% i la resta del 7,4% per connexions fixes per satèl·lit 3ds max 2013 download. Això suposa de forma significativa un increment en xarxa de cable o fibra òptica per sobre de les línies ADSL.

En aquesta edició de l’enquesta, es van investigar precisament els dispositius utilitzats a les llars per connectar-se a Internet. Els principals equips utilitzats són els dispositius mòbils (diferents a l’ordinador portàtil) com el telèfon mòbil, lector de llibres electrònics (e-book), entre d’altres 다운로드. Assenyalats per 81,7% de de les llars amb accés: l’ordinador portàtil (inclosos netbooks i tablets), amb un 72,2%, i l’ordinador de sobretaula, amb un 53,5%.

Els habitatges que no disposen d’accés assenyalen com a principals motius d’aquesta situació perquè no necessiten Internet (raó indicada pel 67,7% dels habitatges que no disposen de connexió a la Xarxa), perquè tenen pocs coneixements per utilitzar-lo (43,7 %) i raons de tipus econòmic: perquè els costos de l’equip són massa alts (30,5%) o perquè els costos de connexió resulten massa elevats (29,9%) 다운로드.

Sobre l’ús de les TIC pels nens i adolescents, tenim els següents resultats: la proporció d’ús de tecnologies d’informació per part de la població infantil (de 10 a 15 anys) és, en general, molt elevada. Així, l’ús d’ordinador entre els menors arriba al 91,3% i el 92,8% utilitza Internet. Per sexe, les diferències d’ús d’ordinador i d’Internet amb prou feines són significatives 리눅스 웹 파일.

En canvi, la disponibilitat de telèfon mòbil de les nenes supera en més de tres punts a la dels nens.

L’evolució dels resultats segons l’edat suggereix que l’ús d’Internet i, sobretot, de l’ordinador, és una pràctica majoritària en edats anteriors als 10 anys. Per la seva banda, la disposició de telèfon mòbil s’incrementa significativament a partir dels 10 anys fins a assolir un 95% en la població de 15 anys 윈도우10 보류 중인 다운로드. La disposició de mòbil (69,8%) augmenta 5 punts i mig respecte a l’enquesta anterior, el que ve a trencar la tendència negativa en l’evolució d’aquesta variable des de 2009.

Per la seva banda, l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC) en el seu últim informe AIMC Infants 2018, exposen els següents resultats més rellevants:

  1. El 89% consumeix vídeos a Internet softalk.
  2. Els nens passen gairebé 5 hores diàries enfront d’alguna pantalla.
  3. 7 de cada 10 nens d’entre 12 i 13 anys utilitza les xarxes socials.
  4. Ajuntar-se amb els amics és la seva activitat preferida, per davant de practicar esport o jugar als videojocs.

El 99% dels nens veu continguts televisius, i un 80% els consumeix diàriament 다운로드. La televisió no és només el dispositiu més utilitzat per veure els continguts televisius (91%), sinó que també és el preferit, encara que també un 40,8% dels enquestats afirma que veuen aquest tipus de continguts a través de dispositius mòbils o el ordinador. Quan veuen aquest tipus de continguts a través del televisor, un 95,6% declara haver vist en algun moment el que les cadenes estan emetent en aquest instant i un 81,8%, també ha vist el que vol veure a partir de continguts no emesos en directe, com mitjançant la recerca en plataformes de vídeo, seleccionada per un 58,3% dels nens que veuen la televisió a través de l’aparell de televisió, la recerca en les pròpies apps de les cadenes (53,9%), el accés a continguts que s’han gravat o descarregat prèviament (48,2%) o la recerca d’aquests continguts en plataformes com Movistar, Vodafone, Netflix, HBO … (41,4%) 다운로드.

Quant als tipus de vídeos, aquells de tipus graciós, de bromes o “reptes” són els que més atreuen l’atenció, tant a nens com a nenes.

A la resta de les categories s’aprecien diferències en funció del sexe: la gent gran contrastos es troben, en les nenes, als que els agraden més els vídeos musicals, mentre que els nens prefereixen més els vídeos de gent jugant a videojocs o els vídeos relacionats amb l’esport 다운로드.

Finalment, cal destacar el temps que dediquen els nens davant d’una pantalla.

L’estudi AIMC Infants 2018 revela que la població infantil passa gairebé 5 hores diàries enfront d’alguna pantalla, sent molt més ampli el temps d’exposició durant els caps de setmana: 396 minuts de mitjana enfront dels 236 minuts de dilluns a divendres.

El temps d’exposició també augmenta a mesura que els nens són més grans, sent els de 12 i 13 anys els que romanen més temps (7 hores diàries).

Així mateix, l’estudi posa també de manifest un descens en el repartiment de temps d’ús de pràcticament tots els dispositius, a excepció de l’ordinador, per part dels menors de 12-13 anys, en detriment del telèfon mòbil, que s’incrementa de forma important la seva presència tant en minuts com en percentatge sobre el total de temps d’ús de dispositius.

En conclusió, i segons l’estudi AIMC Infants 2018, el consum en menors estan creixent en un sistema de convergència multimediàtica que els proporciona oportunitats per a la socialització, l’autonomia, l’autoexpressió, l’aprenentatge, la creativitat i la participació a través dels mitjans en línia i, creixentment, en els mitjans mòbils.

No obstant això, a més de les oportunitats que ofereix Internet, els nens i nenes també poden experimentar riscos evidenciant la interdependència de tots dos: com més fan servir els menors els dispositius digitals i Internet, més gran és el ventall d’oportunitats que tenen i major és l’exposició a experiències de risc.

Caldrà doncs estar molt més alerta en aquest sentit i treball en aquesta línia de forma molt seriosa des de casa, l’escola i la comunitat!

Rellevància de la docència compartida en la formació de mestres

En els últims anys, la docència compartida ha esdevingut una pràctica d’ensenyament  cada cop més estesa a les escoles que incorporen un model d’aprenentatge centrat en l’alumnat. La cultura col·laborativa entre el professorat és essencial per desenvolupar entorns d’aprenentatge actius i innovadors que donin resposta als reptes educatius del s. XXI (Miquel i Duran, 2017; OECD, 2017). Per aquest motiu, volem reflexionar sobre la importància de desenvolupar la docència compartida en el context escolar i també universitari en la formació dels mestres.

Entenem per docència compartida el treball col·laboratiu i reflexiu entre dos o més docents a l’aula, almenys, en una de les tres fases del procés d’ensenyament-aprenentatge: la planificació de la intervenció, la seva implementació, i la reflexió i avaluació del procés 다운로드. L’objectiu de la docència compartida és desenvolupar pràctiques educatives eficaces per a tot l’alumnat i, alhora, afavorir espais de reflexió professional per al professorat implicat (Miquel i Duran, 2017).

La recerca ha mostrat sobradament els beneficis d’aquesta pràctica cooperativa d’ensenyament (Pancsofar i Petroff, 2013; Rytivaara i Kershner, 2012; Villa, Thousand i Nevin, 2013). Aquí en volem destacar principalment tres:

  • En primer lloc, afavoreix una educació inclusiva centrada en l’aprenent. L’aprenentatge cooperatiu (AC) és conegut com una de les principals estratègies didàctiques per a la inclusió (Duran i Blanch, 2008). Per gestionar la complexitat d’una aula cooperativa, és a dir, per dissenyar tasques multinivell que donin resposta a la diversitat d’alumnat, per afavorir l’aprenentatge entre iguals, oferir retroalimentació ajustada a les necessitats i personalitzar més l’aprenentatge, és necessària la docència compartida 다운로드.
  • En segon lloc, propicia espais de reflexió entre el professorat i en promou el desenvolupament professional. El fet que dos mestres/professors cooperin en el disseny, implementació i avaluació dels processos d’ensenyament i aprenentatge genera un espai molt valuós per compartir estratègies i reflexionar sobre la seva pròpia pràctica i la del company, fet que repercuteix directament en el desenvolupament professional d’ambdós.
  • En tercer lloc, i com a conseqüència del punt anterior, serveix com a eina per afavorir la innovació i la millora constant de les pràctiques educatives. Només a través d’un professorat reflexiu aconseguirem contextos educatius capaços d’ajustar-se a les necessitats i reptes que planteja la societat actual i de futur 다운로드.

Malauradament, encara es desconeixen força els beneficis d’aquesta estratègia didàctica per als estudiants, el professorat i les institucions educatives.

La docència compartida és un mètode de treball cooperatiu que requereix habilitats de treball en equip, però actualment hi ha encara moltes resistències a implementar aquesta cultura col·laborativa en les institucions educatives, tant per part del professorat com dels estudiants.

Una de les principals dificultats de la docència compartida és que implica un canvi radical en el rol tradicional del professorat i en la manera com es conceben els processos d’ensenyament i aprenentatge. Aquesta estratègia didàctica trenca clarament amb la cultura individualista d’un sol mestre/professor per aula i amb el model de professorat com a transmissor de coneixement, el qual és totalment insuficient a l’hora de gestionar entorns d’aprenentatge actius centrats en l’aprenent 다운로드.

La docència compartida exigeix un professorat transformador, que disposi d’eines per promoure el treball en equip en una aula amb diversitat d’estudiants i per afavorir la reflexió conjunta sobre les pràctiques educatives en l’equip docent.

Així doncs, per generar aquest canvi de paradigma educatiu és imprescindible implementar pràctiques efectives de docència compartida en la formació dels futurs mestres a diferents nivells; en primer lloc, experimentant com a estudiants el model d’ensenyament i aprenentatge de docència compartida a les aules universitàries; en segon lloc, observant a les escoles aquest model educatiu, i per últim, portant-lo a terme al llarg de les seves pràctiques.

Considerem que un pràcticum que contempli la docència compartida pot aportar molts beneficis; a continuació n’exposem alguns.

  • En primer lloc, la docència compartida és una oportunitat per desenvolupar la competència de treball en equip entre els estudiants i per educar els futurs mestres en un model col·laboratiu basat en les comunitats de pràctica o d’indagació (Guise, Habib, Thiessen i Robbins, 2017; Liesa i Mayoral, en premsa) 용과같이 다운로드.
  • En segon lloc, pot incrementar el nivell de diàleg, observació i reflexió crítica dels estudiants sobre els seus processos d’ensenyament i aprenentatge, i incidir, així, en el seu desenvolupament com a professionals (Bullough et al., 2003).
  • En tercer lloc, el treball en parella fa que hi hagi més suport emocional, fet que pot afavorir que el futur mestre se senti més segur i confiat i sigui més eficaç en la seva tasca (Miquel i Duran, 2017; Pancsofar i Petroff, 2013).

En definitiva, la recerca ens mostra que els entorns col·laboratius tenen un impacte positiu en l’eficàcia del professorat i el rendiment de l’alumnat (Johnson i Johnson, 2014). En el context de les pràctiques dels futurs mestres a les escoles, l’estudi de Bacharach, Heck i Dahlberg (2010) va mostrar que la implementació del model de docència compartida en la formació de mestres, en comparació amb el model tradicional d’un únic mestre a l’aula, no només va permetre que els futurs mestres aprenguessin més, sinó que també els va generar més aprenentatges 다운로드.

Així mateix, l’estudi de Pancsofar i Petroff (2013) mostra que els mestres que han tingut més oportunitats d’exercir la docència compartida durant la seva formació tenen una actitud més positiva vers la docència compartida i se senten més competents en la seva implementació en comparació amb els mestres que no han tingut aquesta oportunitat. Per tant, oferir situacions perquè els futurs mestres puguin experimentar aquest model com a experiència d’aprenentatge i formació entre iguals és imprescindible per generar aquest canvi de paradigma.

Per acabar, compartim un vídeo sobre docència compartida fruit d’un projecte ARMIF del grup GRAI (Grup de Recerca sobre l’Aprenentatge entre Iguals (http://grupsderecerca.uab.cat/grai/content/aprenentatge-entre-professors), en què ha participat una de les autores d’aquest escrit. Esperem que ajudi a il·lustrar la rellevància i necessitat d’introduir aquest model d’ensenyament en la formació dels mestres.

Mariona Corcelles i Paula Mayoral

Referències bibliogràfiques

Bacharach, N., Heck, T 키샷6 재질 다운로드. W. i Dahlberg, K. (2010). Changing the face of student teaching through co-teaching. Action in Teacher Education, 32(1), 3-14.

Bullough, R. V., Young, J., Birrell, J. R., Clark, C., Egan, W., Erickson, L., Frankovich, M., Brunetti, J. i Welling, M. (2003). Teaching with a peer: a comparison of two models of student teaching. Teaching and Teacher Education, 19, 57-73.

Duran, D. i Blanch, S. (2008). L’aprenentatge cooperatiu com a estratègia instructiva per a la inclusió 다운로드. Suports: revista catalana d’educació especial i atenció a la diversitat, 12(1), 4-12.

Guise, M., Habib, M., Thiessen, K. i Robbins, A. (2017). Continuum of co-teaching implementation: Moving from traditional student teaching to co-teaching. Teaching and Teacher Education, 66, 370-382.

Johnson, D. W. i Johnson, R.T. (2014). Cooperative Learning in 21st Century. Anales de Psicología, 30(3), 841-851 다운로드.

Miquel, E. i Duran, D. (2017). Peer Learning Network: Implementing and sustaining cooperative learning by teacher collaboration. Journal of Education for Teaching, 43(3), 349-360.

Liesa, E. i Mayoral, P. (en premsa). ¿Puede haber innovación sin investigación? Una propuesta desde las comunidades de indagación. Àmbits de Psicopedagogia, 50.

OECD (2017). The OECD Handbook for Innovative Learning Environments Scrapy download. OECD Publishing.

Pancsofar, N. i Petroff, J. G. (2013). Professional development experiences in co-teaching: Associations with teacher confidence, interests, and attitudes. Teacher education and special education, 36(2), 83-96.

Rytivaara, A. i Kershner, R. (2012). Co-teaching as a context for teachers’ professional learning and joint knowledge construction. Teaching and Teacher Education, 28, 999-1008.

Villa, R. A., Thousand, J. S. i Nevin, A.I. (2013). A Guide to Co-Teaching: New Lessons and Strategies to Facilitate Student Learning. Thousand Oaks, Ca: Corwin Press.

Any Brossa, més enllà de la celebració del centenari del seu naixement.

Dra. Míriam Turró Amorós

Aquest any 2019, celebrem el centenari del naixement de Joan Brossa; un artista que sense proposar-s’ho, podríem dir que va esdevenir un especialista en la didàctica de la llengua i la literatura office 2016 한글판.

Sovint, els infants quan s’inicien en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura s’hi introdueixen des del joc, des de la descoberta d’un codi que els permet aproximar-se al món dels adults; que els possibilita resoldre situacions de la vida quotidiana (llegir les instruccions d’un joc, d’una recepta,…), o bé accedir al coneixement 다운로드. Però sobretot els obre la porta al gaudi del text escrit. A aprendre a llegir i a escriure en podem ensenyar; ara bé, a gaudir-ne solament ho podem viure i també viure-ho amb els altres; i en aquest cas amb els infants 다운로드.

No diem res de nou si recordem que aquest procés lector té tant de fascinant com de complex. És complex perquè implica posar en solfa un conjunt de processos cerebrals de baix nivell (descodificar, memoritzar, etc.) però sobretot d’alt nivelll (inferir, interpretar, comparar, etc.) L’infant pot assolir aquesta complexitat a partir del joc, de jugar amb el llenguatge 페이스 북 4k 다운로드. I aquí Joan Brossa, sense proposar-s’ho, ens va deixar un llegat importantíssim. L’artista juga amb les lletres, amb l’alfabet. Parteix de les lletres ahnlab online security 다운로드.

Fa un parell d’anys, Sergio Blanco, dramaturg i director teatral francourugaià, va estrenar a la Sala Tallers del TNC l’obra Cartografía de una desaparición 열혈시리즈 다운로드. Panegírico a Joan Brossa.

 

 

No és d’estranyar que ell, nascut a més de deu mil kilòmetres de Brossa, quedés fascinat per l’obra de l’artista 천주교성경책 다운로드. Com molt bé ens descriu Blanco al seu monòleg, l’artista construeix, desconstrueix i crea per reciclar permanentment un magnífic edifici, l’edifici de la llengua 다운로드. Un edifici que els infants a l’educació infantil estan començant a construir i que s’ha d’edificar amb bons fonaments.

És per això que treballar l’obra de Brossa durant les primeres incursions dels infants en la lectura i l’escriptura ens permet entrar al món de l’alfabetització d’una manera completa 목소리. Ens parla de lletres, juga amb les lletres i ho fa en el context dels seus poemes visuals 다운로드. Aquí, la lletra adquireix un nou significat; talment com el seu cognom: Brossa.

lletres

Sergio Blanco ens recorda com el gran artista va crear el seu primer poema objecte a partir d’un tros de cartró arrugat en forma d’escorça que va trobar a les escombraries: “Brossa en catalán quiere decir aproximadamente «basura», les explico a mis estudiantes. Brossa hurga entonces en Brossa.”

La polisèmia del nom de l’artista també és percebuda pels infants i ells encara hi afegeixen l’accepció relativa a la “partícula despesa d’alguna cosa que ens pot anar a l’ull”. Aquesta descoberta lingüística, feta entre rialles, els provoca interès i fascinació per l’artista.

Quan els alumnes inicien i s’inicien en el procés i la trobada amb el codi escrit l’alfabet és una peça clau. Certament, a les aules de les escoles els proposem situacions significatives en què necessiten la lectura i l’escriptura com a pas a l’accés al coneixement, a la resolució de situacions de la vida quotidiana, o bé al gaudi del text escrit. Però és indubtable que per dur a terme la lectura i l’escriptura necessitem les lletres, el codi. Els docents sovint contextualitzem aquest alfabet amb imatges que representen principalment substantius i verbs, els noms dels quals comencen amb una lletra que és la d’aquest alfabet. Brossa en alguns dels seus poemes ja ho feia, però ell anava més enllà: la lletra no solament era el primer signe del seu poema visual sinó que a més formava part de l’objecte. A la seva obra O d’ouera veiem que l’objecte no solament comença per la lletra O sinó que aquesta lletra està inclosa en l’objecte –l’ouera conté un ou– , i per la seva banda, aquest element també comença per la quinzena lletra de l’alfabet català. Brossa gira les lletres, les duplica i els infants ho reconeixen.  

O d’ouera  1969 (1982) Poema-objecte

Una primera aproximació a les lletres en aquestes edats primerenques en què els infants descobreixen el codi escrit els permetrà posteriorment accedir a tot el món brossià, un món de textos més complexos i de formats i temàtiques variades.

Si treballem l’artista amb els alumnes d’educació infantil i primària, no solament els estarem obrint la porta al món lletrat, sinó, i sobretot, estarem apropant els infants a l’artista i, per tant, al nostre llegat cultural. Es tracta, doncs, de partir de la lectura de Brossa per crear a la manera de Brossa.

 

Cantants virtuals i imatges que sonen

Sabeu que hi ha cantants inexistents que triomfen a les xarxes, partitures que sonen sense tocar-les, òperes sense orquestra, corals que assagen sense director…On hem anat a parar?

En aquest escrit farem un breu recorregut per algunes de les possibilitats aprenentatge, interacció i comunicació entre membres d’una coral i músics que ens ofereix la tecnologia digital aliada amb les xarxes socials, Internet i telèfons mòbils en l’àmbit del cant coral.

Estem al segle XXI i en l’era de la revolució digital.  Podem fer com el govern francès o altres, que tendeixen a prohibir els telèfons mòbils i, per tant, les xarxes socials a l’educació, o bé com el govern català, que tendeix a buscar les possibilitats pedagògiques de les eines digitals. Tot té pros i contres. Intentem buscar els pros. En fixarem en dos àmbits tecnològics diferents: els cantants virtuals i en la possibilitat de passar d’imatge o pdf a so.

Sabeu qui és la Hatsune Miku?

La Hatsune Miku és una famosa cantant pop japonesa de pares catalans 다운로드. Fa 10 anys que actua i compta amb 2.369.311 seguidors a Facebook, interpreta més de 100.000 cançons, té un vídeo a Youtube amb 1.712.074 visualitzacions. El 2014 va actuar en un concert de Lady Gaga. Del 16 al 18 de novembre d’enguany (2018) ha actuat a l’Auditori de Barcelona com a protagonista de l’Òpera futurista The End, del músic japonés Keiichiro Shibuya. Tal i com consta en la propaganda de l’Auditori del mes març de 2018, es tracta d’”Una òpera sense cantants ni orquestra, però amb música electrònica generada per ordinador i animacions 3D projectades simultàniament en sis pantalles, THE END és una òpera futurista i ultramoderna, un treball multifacètic que connecta l’art tecnològic, la cultura popular japonesa i les arts escèniques.”

En realitat la Hatsune Miku és l’holograma més famós del món, no existeix. És una Virtual Singer que utilitza la tecnología Vocaloid (contracció de les paraules vocal i android) que, segons la millor enciclopedia del món, és una “aplicació software de síntesi de veu cantada desenvolupat per Yamaha Corporation, amb la idea original de l’Institut Universitari de l’Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra de Catalunya”. O sigui, té arrels catalanes, com el pa amb tomàquet i l’escudella.

Hi ha hagut altres cantant o intervencions virtuals, com la reaparició de Michael Jackson als premis Billiboard el 2014, on un holograma de l’artista (ja mort) va permetre simular la seva presència sobre l’escenari per interpretar “Slave to the rythm“, tema inèdit que apareix en un dels seus àlbums pòstums 다운로드. O bé als espectacles recents de la Beyoncé, on incorpora els efectes audiovisuals més innovadors, o, darrerament, la recreació digital de la cantant d’òpera Maria Callas que, acompanyada per 50 músics en directe, inicia a Londres la seva gira europea.

Imatge trobada a: https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/71VuaTASlaL._SL1429_.jpg

 

Estem parlant doncs de cantants virtuals. M’estic imaginant una jornada de treball del SCIC on, a més de les partitures, l’equip dels 17 ens oferiran una llista de distribució a Spotify amb els temes a assajar cantats per cantants virtuals per tal d’així poder  escoltar i aprendre millor les veus de les cançons dels cors infantils. Temps al temps.

La veu humana és molt difícil de sintetitzar, però escolteu “Prima Vocaloid at the Opera” a Youtube cantant Samson i Dalila de Camille Saint-Saëns i decidiu si canta bé o no. Podeu escoltar, per exemple “Da pacem”  de Gounod cantat per Virtual Singer el 2013, o bé, exemples més recents,  com “Singer vs Virtual Singer” o “Vocaloid5” a Youtube 다운로드.

En un treball de recerca de fi de carrera de pedagogia musical del Conservatori Superior del Liceu del curs passat (2017-2018) es va presentar una investigació que pretenia esbrinar si els instruments virtuals eren o no equiparables en expressivitat i emoció als instruments reals. Els participants eren, per una banda, experts: un productor, un tècnic de so i tres compositors i, per altra  banda 36 estudiants de música i 26 persones sense estudis de música. Els resultats van ser molt clars: al ser preguntats responien majoritàriaments que el software musical no pot substituir a les gravacions de músics reals i que una banda sonora virtual no pot transmetre la mateixa emoció que una banda sonora real. Però, a l’hora de distinguir auditivament sons reals i sons virtuals de bandes sonores, de 310 respostes a la pregunta és real o virtual? a l’hora d’escoltar  fragments d’àudio hi va haver un 48,71% d’encerts i es van equivocar en un 51,29%. Només 3 participants van encertar amb totes les respostes. En definitiva, no vam ser capaços de distinguir si allò que escoltàvem era fet amb instruments reals o virtuals 전통음악 다운로드. Avui dia una sola persona amb un bon equipament, i bons bancs de so, samples, pot emular allò que calia fer amb tota una orquestra, amb el que comporta d’estalvi de despesa econòmica… Les bandes sonores del futur no sé si necessiten gaires músics….

De moment la Siri d’Apple, Ok Google o Alexia d’Amazon són veus virtuals creades amb intel·ligència artificial que ens poden dir quin temps farà demà a Castellfollit de la Roca, encara que no sap quin temps farà a Sant Esteve de les Roures 🙂 perquè encara no entenen la ironia ni el sentit de l’humor, o ens poden fer operacions matemàtiques o fer sonar la cançó preferida d’Spotify, però encara no s’atreveixen a cantar (potser perquè encara no s’ha inventat la dutxa artificial?). Tot plegat no ha fet més que començar.

I de què em serveix tot això com a director@ d’una coral?

Tenim amb les xarxes socials uns aliats perfectes per a una coral. Hi ha aplicacions molt conegudes que ens poden facilitar la feina. Tothom pot accedir a Youtube per aprendre qualsevol cosa, també a cantar una determinada cançó. Amb el WhatsApp podem fer enregistraments de so de les diferents veus d’una cançó per tal que els cantant puguin escoltar-ho i aprendre les diferents veus en qualsevol lloc i moment 다운로드.

Cal saber que l’opció Virtual Singer la tenim a l’abasts en programes i/o aplicacions com els editors de partitures o seqüenciadors, encara que molts ofereixen una aproximació a sons amb Ah o Oh, sense possibilitat d’incorporar text. Altre cosa és que aquests s’adaptin a textos i siguin possibles en diferents idiomes.

Virtual Singer de Myriad: (Harmony assistant, Melody assistant, Pdf to Music Pro)

Els productes de Myriad fa temps que experimenten amb amb la síntesi de la veu humana. Podeu provar gratuïtament (amb limitacions d’exportació) amb qualsevol d’aquest programes. Que ningú s’esperi una qualitat de veu espectacular, sona robótica, però és una molt bona manera de poder escoltar com pot sonar una partitura coral, una molt bona manera d’assajar.

El PDFto music Pro, per exemple, “canta” els pdf’s corals fets amb editors de partitures i ho fa amb text, de manera polifònica i en diferents idiomes. Permet escoltar les veus que vulguis (per ex, només la veu contralt o soprano i tenor, etc.) i exportar, entre d’altres a mp3 (àudio) o bé a MusicXML, amb la qual cosa ja es pot obrir amb qualsevol editor de partitures actual 다운로드. Jo l’utilitzo per als assajos parcials de les diferents veus: les passo a mp3 i les envio pel whatsapp del grup als cantants, així cadascú pot escoltar una aproximació virtual de la seva veu i pot venir assajat de casa.

Tots els programes editors de partitures actuals treballen i són compatibles amb el format MusicXML més que no pas en MIDI com fins fa poc. Es pot crear una partitura amb Finale, Sibelius, Musescore, Noteflight, Flat, etc., exportar-la a Xml i obrir-la amb un producte de Myriad per ser cantada per cantants virtuals.

Cada cantant de Virtual Singer es pot ajustar, modificant el timbre, l’entonació o el tipus de veu (home, dona, nen, tenor, soprano, etc.). Diverses veus diferents podran cantar al mateix temps, en diversos idiomes : Anglès britànic, Anglès americà, Francès, Alemany, Llatí, Espanyol, Italià, Japonès, Finès i Occità 다운로드. Virtual Singer inclou la tecnología Real Singer II que permet crear una veu de gravacions de la vostra pròpia veu. Podeu escoltar mostres de virtual singer a: https://www.myriad-online.com/en/products/virtualsinger.htm

Puc escoltar una imatge d’una partitura?

En un altre ordre de coses, hi ha una tecnologia capaç de reconèixer els símbols musicals d’una imatge o una partitura en pdf, anomenats OMR. D’aquesta manera podem convertir una imatge en una partitura editable digitalment. Reconeixement Òptic de Música, “en anglès conegut com a Optical Music Recognition (OMR), és l’aplicació del reconeixement òptic de caràcters per interpretar partitures o partitures impreses, en forma editable o reproduïble. Un vegada que s’ha capturat de forma digital, la música es pot guardar en formats d’arxius que s’utilitzen habitualment, com per exemple, MIDI i MusicXML (https://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica_OCR). D’aquesta manera, programes com Sibelius incorporen Photoscore de Neuratron, el Finale incorpora SmartScore de Musitek, etc.

Darrerament estan sorgint moltes App’s per a telèfon mòbil aprofitant que cada vegada les càmeres de fotos que incorporen són més potents, amb una alta qualitat de resolució, imprescindible perquè una foto d’una partitura es converteixi amb un so aproximat a la realitat 다운로드.  Moltes d’aquestes aplicacions tenen una versió gratuïta, amb limitacions a l’hora d’exportar, però les versions pro són molt assequibles de preu, la majoria no arriben als 10 €. Totes elles permeten importar i exportar com a MusicXML i, per tant poden interaccionar amb qualsevol editor de partitures. Alguns exemples serien:

  • PlayScore: La versió gratuïta fa sonar la imatge i pots canviar el tempo. No permet desar ni exportar. Accepta piano. Disponible a Google Play i a App Store. Compte que la versió pro només deixa escoltar seccions per separat en la versió per a iOS. Permet, per exemple, escoltar la veu 2 i la 4 d’una obra coral. PlayScore Pro només pot reproduir imatges JPG amb bona resolució (+ de 300 p). Per reproduir un document PDF que contingui música, el PDF s’ha de convertir en pàgines individuals en format JPG. Un inconvenient és que només converteix pàgines individuals… Ideal per a partitures de piano. Els cantants poden escoltar i cantar sobre l’acompanyament només fent foto amb el telèfon 얀데레 다운로드. Molt fàcil d’utilitzar !
  • Sheet music scanner (Escàner de partituras). Només a AppStore amb un preu de 4,49€. Permet importar de pdf o imatge de diverses pàgines. No permet enviar per correu, cal desar-ho primer a Google Drive o similar.
  • NotateMe. En la versió gratuïta, NotateMe Now, cal que la partitura sigui a una sola veu i utilitzi un sol pentagrama, encara que hi pot haver els sistemes i pàgines que calguin, per exemple una partitura de violí o de flauta. Reconeix el text d’una partitura exportada com a xml.   
CODA

En definitiva, com a cantaires i directors de corals tenim unes eines i possibilitats que fins ara no hi eren o no estaven a l’abast. Les que hem descrit aquí serveixen per a poder aprendre les cançons a partir d’àudios cantats amb cantant virtuals o a partir de una simple foto del telèfon 다운로드. Ara només cal utilitzar-les i gaudir-les com el que són, eines de suport que no pretenen ni poden substituir als cantants i instruments reals.


Dr. Antoni Miralpeix. Membre del Grup de recerca en pedagogia, societat i innovació amb suport de les TIC (PSITIC).

Àrea de Música

Article publicat en paper a la revista La Circular del SCIC (Secretariat de Corals infantils de Catalunya) núm. 168, juliol-desembre 2018.

L’educació lingüística del segle XXI

El departament d’Ensenyament acaba de publicar el nou model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya: un model d’educació plurilingüe i intercultural.

Dra. Eva Tresserras Casals

“We are Bronx!” Justament això és el que llegim quan entrem a la pàgina web del Bronx Community College i el primer que veiem quan hi arribem caminant: “Nosaltres som Bronx!” Primera reflexió com a amant de la lingüística i de les possibilitats que ens brinda el llenguatge en general: a qui fa referència ‘nosaltres’ 다운로드?

Aquest pronom personal que ofereix la idea de col·lectivitat apareix en interrelació amb la comunitat, una comunitat que brinda esperança al barri més feble de Nova York en molts sentits: evidentment econòmic, però també social. El Bronx és el cinquè barri que més immigrants ha rebut de tot Amèrica del Nord. Tot i així, la confluència de llengües i cultures, i l’amalgama d’identitats que s’hi van construint amb el pas dels anys, ha fet que avui els infants monolingües de cinc anys que viuen en aquesta zona no sobrepassin el 45% ABAP TXT 다운로드. Més de la meitat, per tant, parlen una altra llengua familiar a casa, i la que comparteixen la gran majoria és el castellà. Dada interessant a tenir en compte, atès que un nombre altíssim de centres educatius de la ciutat parteix d’un únic currículum en anglès.

Fruit de la globalització, però, i de la incipient necessitat de transformació dels models educatius, el departament d’Educació ha finançat un projecte a l’Institut de Recerca de Llengües Urbanes (RISLUS) de CUNY (City University of New York), que posa en evidència la necessitat de fer ús del transllenguatge, és a dir, transitar per les diferents llengües i dialectes que conformen la realitat dels parlants 스피드 핑 다운로드. I aquest és el programa en el qual he participat durant l’estada de recerca que he portat a terme arran d’una beca per a la formació del professorat universitari concedida per la Generalitat (MIF).

Cal saber que totes les universitats, que l’estat de Nova York divideix en ‘colleges’ i ‘community colleges’ en funció de si els estudis que s’hi fan són de quatre o de dos anys –els nostres graus i cicles formatius–, estan sota el paraigua de CUNY 다운로드. CUNY ofereix llibertat de càtedra als més de vint-i-cinc centres públics que hi podem trobar, però entén la universitat com un sistema integrat que lluita per la igualtat d’oportunitats ‘to the whole people’ en una ciutat on avui s’hi parlen més de 200 llengües, que no és poc!

Si traspassem això a l’escola, els currículums duals han emergit com una possibilitat de donar resposta a aquest binomi lingüístic anglès-espanyol, i com una finestra que pretén ajudar a prendre consciència que l’addició de llengües és sempre un fenomen positiu 다운로드. A més, no és estrany que la ciutat més cosmopolita del món sigui alhora una de les ciutats amb més problemes racials del continent. I si els LatinX –terme cada vegada més usat per definir les arrels hispanes i llatines, i rebutjar les classificacions de gènere– fan que el castellà sigui la segona llengua més parlada, és normal que els programes duals siguin el primer pas per avançar cap al plurilingüisme. L’anglès pesa i els seus parlants l’equiparen a estatus social.

M’agrada pensar que a Catalunya això ho tenim superat: educativament, segur, políticament, no tant 다운로드. L’escola proveeix estratègies per fer del català la llengua vehicular, sovint davant de molts infants que no la tenen com a llengua 1, i això permet evitar la segregació per motius lingüístics i socials. Des de la universitat portem a terme formacions en el plurilingüisme i la interculturalitat, i treballem amb i des de les escoles per partir de la pròpia realitat de cada context 다운로드. I el departament d’Ensenyament acaba de publicar el nou model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya: un model d’educació plurilingüe i intercultural.

I és que no ens cansarem de repetir que les llengües no conviuen en compartiments estancs, sense contacte, ni encara menys interdependència 고스톱 무료 게임. A Nova York aquesta dualitat lingüística s’ha convertit en el primer pas per fer emergir una llengua poc valorada pels propis parlants, que si la parlen, a casa, sovint no l’escriuen i no en fan ús de manera formal. A Catalunya, en canvi, s’hi parlen diferents llengües de forma natural, i ho escollim els interlocutors en funció dels parlants i de les situacions comunicatives donades 카봇 시즌6 다운로드.

Viure un mes a la ciutat més multicultural del món m’ajuda a reafirmar-me, amb més força que mai, que ser monolingüe en ple segle XXI és l’excepció i malauradament avui, i a casa nostra, encara hem de gastar energia per fer entendre a certs dirigents que el català no és només un símbol d’identitat i pertinença, sinó allò que ens uneix i ens acosta com a parlants d’una mateixa comunitat. I és que quan explotem els propis repertoris –a mi m’agrada parlar de motxilla– posem en evidència totes les llengües i dialectes que constitueixen la identitat dels parlants, i ho fem a partir d’una llengua comuna, la de l’escola, el català 터치다운 다운로드.

El valor educatiu de l’esport

Marc Franco Sola.  Professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Àrea d’Educació Física al Grau d’Educació Infantil i Primària 다운로드.

La setmana passada vaig tenir la gran sort de poder visitar una escola ben especial. Les tres classes del darrer curs de l’etapa d’Infantil tenien entre mans un Projecte al voltant dels esports i, en aquest marc, les mestres van convidar-me per parlar sobre els valors de l’esport 다운로드. Més concretament, vam conversar sobre l’esforç i la solidaritat.

L’experiència va ser fantàstica 다운로드! Vam compartir poques paraules i moltes imatges que ens feien pensar, sentir, emocionar-nos i expressar-nos. L’esforç necessari per aixecar-se quan caiem a terra jugant a rugbi… l’esforç que suposa llençar una pilota de bàsquet perquè arribi fins la cistella… o l’esforç per no enfadar-nos quan ens marquen un gol jugant a futbol 친절한 금자씨 다운로드!

Vam veure i vaig poder explicar l’experiència de Derek Redmond a les olimpíades de Barcelona’92, on després d’una tràgica lesió, gràcies a l’esforç, i a l’ajuda del seu estimat pare, va poder finalitzar la cursa entre els aplaudiments de tot l’estadi de Montjuïc Ug nx 12 download.

La solidaritat és l’altra mitja taronja dels valors. Solidaritat, o companyonia, va de la mà dels esports 다운로드. Quants amics i amigues, d’arreu del món, tenim gràcies a l’esport! El treball en equip és un dels valors associats més preuats que l’experiència esportiva ens deixa a tots els qui hem practicat i tenim la sort de seguir educant amb i des de l’esport 다운로드.

Al capdavall, l’esport, quin gran recurs educatiu! Quina gran lliçó de vida, per totes les edats, que no pot faltar a cap casa ni a cap escola 다운로드! Felicitats mestres per aquest gran Projecte!

 

La importància de les conferències en la formació de grau

Marcela Costanzi. Àrea d’educació matemàtica i integració de sabers.

A l’àrea d’educació matemàtica i integració de sabers considerem molt important que els alumnes puguin tenir l’oportunitat d’escoltar una pràctica d’aula relatada pel mestre que l’ha desenvolupada en primera persona, que puguin veure evidències d’aquesta situació, fragments dels diàlegs entre mestre i alumnes, que puguin seguir el procés des de l’inici fins al producte final així com el plantejament de noves preguntes i inquietuds. També és fonamental que els nostres alumnes, futurs mestres, puguin preguntar i plantejar dubtes directament als conferenciants.

Com a GEI (Grup d’especial interès) La cultura matemàtica de les persones, tenim l’oportunitat de comptar amb més d’una desena de mestres de diferents escoles que documenten les seves experiències d’aula per poder compartir-les en assessoraments, congressos, jornades, formacions i conferències als nostres alumnes dels graus d’Educació infantil i primària. Moltes vegades aquestes experiències són prèviament presentades al grup per enriquir-les amb el debat i les aportacions de la resta dels integrants del GEI. Els relats que finalment acaben sent presentats compten també amb una part de reflexió teòrica i amb referents que sustenten aquestes pràctiques, aquesta manera de fer 모닝와이드 3부. Una reflexió teòrica que justifica les intencionalitats i que subjau en la ideologia del grup.

Sovint, als nostres alumnes del grau se’ls fa densa la lectura i l’anàlisi de fonts bibliogràfiques com els Principis i Estàndards de l’Educació Matemàtica (NCTM, 2000) però en les presentacions d’experiències innovadores poden veure reflectida la necessitat de dominar certs referents teòrics per construir una manera de fer ben fonamentada.

En la presentació de les VII Jornades “La Cultura matemàtica de les persones: “El món de la vida de l’aula: benestar, cultura i llibertat”, que van tenir lloc a Blanquerna els dies 21 i 22 d’octubre de 2017, vam triar una frase de Marina Garcès que fa referència a saber per què fem el que fem d’una manera i no d’una altra: “Triar constantment dins d’un menú d’opcions, és una idea de llibertat enganyosa. Posa un vel entre l’elecció contínua i la possibilitat d’interrogar-nos sobre per què estem triant això que estem triant. Preguntar-nos per la llibertat seria preguntar-nos d’on surt el mapa d’alternatives que organitza aquesta vida, aquest mapa de possibilitats que volem dibuixar “.

En aquesta mateixa presentació vam plantejar que el món de la vida de l’aula s’expressa amb el ressò dels significats, interessos, emocions, maneres de fer i de dir… de les persones que convivim aprenent ubuntu 이미지. Va emergint amb les experiències en què participem mentre que, amb la nostra interacció, “narrem junts” la nostra particular història d’aprendre.

El marc de comunicació que organitza el món de la vida de l’aula ens ha de permetre preguntar-nos pel mapa d’alternatives que volem dibuixar per aquest món i ens ha de facilitar l’actuar amb consciència per a construir-lo i reconstruir-lo conjuntament en un “joc de veus i d’ecos” que ha de ser polifònic i s’ha d’estendre més enllà de l’aula.

Aquesta és un pinzellada de la nostra mirada des del GEI La cultura matemàtica de les persones i és la que volem que els nostres alumnes en la seva formació de grau rebin no només de part nostra, els seus professors d’assignatura, sinó també dels mestres que treballen així a l’aula amb els seus alumnes d’infantil i de primària.

En el curs 2017-2018 vam tenir, entre d’altres, l’aportació de Dolors Feixas, mestra de l’escola cooperativa El Puig, d’Esparreguera, que va venir a presentar-nos una experiència d’aula desenvolupada amb els seus alumnes de P5 천천히 평온하게 다운로드.

 

Dolors Feixas. FPCEE Blanquerna 2018.

Nosaltres, com a professors de l’àrea, estem convençuts de la importància d’aquestes conferències en la formació dels nostres alumnes de grau. Però també volíem saber què n’opinaven ells i, per finalitzar aquest article, hem seleccionat una de les narracions desenvolupada per la Carla Artiola Mauri, conjuntament amb el seu grup de treball, com a alumnes de 3r curs del grau en educació infantil:

LA IMPORTÀNCIA DE LAS CONFERÈNCIES

Normalment, durant els estudis, sobretot a partir de secundària i en els estudis superiors, els alumnes assistim a diverses conferències, però, què en traiem d’aquestes? Realment són necessàries?

Si partim de la seva definició, una conferència és una exposició que es realitza per una o més persones, sobre un tema qualsevol, generalment d’interès general, davant un públic, al qual se li permet intervenir mitjançant preguntes 다운로드. Aquestes poden tractar temes diversos i es suggereix que la persona que exposa sigui un expert en la matèria.

Doncs bé, si ens centrem en les conferències que es duen a terme durant els estudis universitaris, com és en el nostre cas, aquestes estan totalment focalitzades a allò que és d’interès per als alumnes. La finalitat és mostrar-nos la part pràctica del nostre àmbit a través d’experts, els quals ens mostren casos ens els quals perfectament ens podem trobar nosaltres en el nostre futur laboral. A partir de diferents situacions reals que ells han viscut i que fins ara, nosaltres ho coneixem des d’un pla teòric, ens aproximen a la nostra professió.

Com a estudiants, creiem que les conferències són totalment necessàries pel nostre aprenentatge ja que ens ajuden a veure més enllà dels autors i les teories que hem anat adquirint a l’aula, les quals, moltes vegades no són suficients 카페6 다운로드. Per aquest motiu, pensem que el pla teòric hauria d’anar més acompanyat d’aquesta eina d’aprenentatge per afavorir la part pràctica, ja que estem descontextualitzats de la realitat que viurem com a futurs educadors.

D’una banda, al llarg del curs ens han vingut a presentar i explicar diversos projectes que s’han realitzat en aules d’infantil. Pensem que és molt interessant poder veure d’on sorgeixen aquests projectes, els recursos que s’utilitzen per dur-los a terme, la manera com treballen i com ho desenvolupen. Tot això fa que s’ampliï el nostre ventall de possibilitats com a futurs mestres i puguem veure que, des de qualsevol aportació d’algun infant pot sorgir un projecte que inclogui diferents àrees 더자라 다운로드.

D’altra banda, a través de les conferències podem veure amb claredat com aplicar a l’aula els coneixements adquirits durant el curs seguint les metodologies innovadores amb els infants del segle XXI. Un exemple, seria la conferència de Dolors Feixas  “Buit i ple” en la que ens van explicar dos projectes que havien realitzat a la seva escola amb infants de 5 anys. Aquesta conferència va ser molt significativa perquè vam poder veure com van sorgir els projectes des de l’inici fins al final, quins problemes es van anar trobant els infants i com els van resoldre, quins aprenentatges han anat adquirint, quin és el paper que exerceix el mestre, quin és el rol dels alumnes, com s’ha programat el projecte i, quines dificultats ens podem trobar durant aquest procés.

En aquesta conferència vam poder observar com la mestra ens anava explicant el que havia significat per ella realitzar aquests projectes amb els infants, i sobretot, com és d’important realitzar activitats que siguin atractives per als nens i nenes, que siguin motivadores i que els aportin nous aprenentatges 삼성 노트북 무선 랜 드라이버 다운로드. També vam observar el diàleg que duien a terme els infants i com a partir del treball cooperatiu resolien de manera autònoma els problemes que anaven succeint.  

El primer projecte girava entorn el tema de la Lluna i estava vinculat amb totes les àrees de coneixement (matemàtica, llenguatge oral i escrit, artístic). Els infants van anar triant totes les temàtiques que van realitzar; des de treballar les obres de l’autor Oteiza a partir de caixes, fins a construir una pedra amb fang. D’aquesta manera van treballar el ple i el buit, la marca, el forat que deixa un objecte.

El segon projecte, es desenvolupava a partir de la següent pregunta: com erem quan vam néixer 코드블럭 컴파일러 다운로드? A partir d’aquí van anar treballant quant mesuren els nadons, quins canvis fan dintre de la panxa durant els nou mesos i, a partir d’aquest enigma van anar comparant les mesures que fa el fetus amb les mides de diferents verdures i fruites.

Tots aquests continguts són molt importants per a nosaltres com a futurs mestres ja que ens adonem de la varietat de projectes que podem realitzar amb els alumnes.

Per aquests motius considero que és molt important realitzar i assistir a les conferències, és com un xoc de realitat laboral, a més a més de les pràctiques. És una oportunitat en la qual pots conversar amb experts de la teva professió, demanar consells, aprendre sobre la seva metodologia de treball.

Així doncs, quan assistim a una conferència el que fem és connectar la base teòrica, els coneixements que hem adquirit durant tot el curs a un cas pràctic 다운로드. D’aquesta manera veiem totes les possibilitats que tenim, així com les diverses formes de dur-ho a terme per establir vincles entre els interessos dels infants i el currículum per tal d’oferir aprenentatges transversals que englobin el màxim d’àrees i continguts.

També, hem de dir que ens agradaria poder a assistir a més conferències que ens apropin l’escola actual a les aules universitàries ja que creiem que, a banda de ser interessant, és una manera molt bona d’aprenentatge. Ens ofereixen un context, amb educadors i infants reals, i situacions versemblants.    

Per concloure, creiem que les conferències són essencials durant els estudis, ja que t’ajuden a comprendre i a integrar els coneixements adquirits fins al moment. Certament, és una eina d’aprenentatge que s’hauria d’oferir més a les facultats i ens apropa a la realitat que trobarem en un futur proper, com a mestres d’educació infantil 블리자드 스타크래프트 리마스터.

—––––

NCTM. (2000). Principios y Estándares para la Educación Matemática. Granada: Sociedad andaluza de profesores de matemáticas Thales

LA MÚSICA COM A RECURS ESTIMULADOR

Glòria Prats . Àrea d’educació musical.

Ja des de l’antiguitat, la música ha pres un paper molt important en les diferents societats i cultures. Rituals, culte, diversió, comunicació… Han estat molts els àmbits en els quals la humanitat ha utilitzat la música, i han estat molts els beneficis que aquesta ha aportat.

Però la influència de la música sobre el cos humà i els beneficis que aporta per a la salut també són àmpliament coneguts. Des de l’any 1500 a. de C. es té constància que la música es considerava un agent capaç de guarir el cos, calmar la ment i purificar l’ànima.

Els grecs la utilitzaven com un recurs que estimulava i millorava els estats d’ànim, la memòria i la concentració. Aristòtil va fer grans aportacions sobre la naturalesa del so i els seus efectes sobre les emocions, el caràcter, el comportament i la salut.

El poder terapèutic de la música és inqüestionable i si volguéssim trobar un nexe comú entre totes les teories que intenten resoldre per què la música té aquest poder terapèutic seria fàcil veure que la clau es troba en la capacitat que té d’influir sobre les emocions i provocar sentiments 다운로드.

QUALITATS DE LA MÚSICA

En l’article de Ruggero (2011) apud Blacking (1994), es diu: «si s’ha d’avaluar la importància de la música dins de la societat i la cultura, aquesta s’ha de descriure des del punt de vista de les actituds i els processos cognitius implicats en la seva creació, i de les funcions i els efectes del producte musical dins la societat.»

La música és un art que posseeix tres qualitats ben diferenciades:

TEMPORALITAT

La música té un gran poder evocador que ens permet reviure una durada viscuda amb anterioritat. Com diu André Michel: «La música és l’art del temps.»

El fet de reviure una experiència viscuda fa necessari que l’individu l’estructuri i, per tant, que requereixi una conducta cronològica que haurà d’adaptar-se a la realitat actual i a les capacitats de l’individu.

PENSAMENT

El pensament propi de la música és de tipus prelògic. Segons Lévy-Bruhl, la diferència entre el pensament prelògic i el pensament lògic recau en l’arrelament del primer en l’esfera de les emocions i els sentiments que serveixen com a eixos principals per a les representacions col·lectives, és a dir, per a les idees que els membres d’un grup social comparteixen i que s’imposen des de l’exterior.

Elements musicals com el ritme, la melodia o l’harmonia tenen la capacitat de transmetre i estimular de forma independent, més enllà de la unitat que representen quan els escoltem de forma conjunta. Cada element musical segueix la seva pròpia lògica, però la música en la seva totalitat permet l’ocurrència simultània de diferents raonaments a la vegada 다운로드.

SENTIMENT

Tant si la música s’utilitza com a valor terapèutic o simplement com a eina estimuladora, el poder terapèutic que té se centra en la relació amb els sentiments. La música provoca conductes orientades a la part més afectiva de l’individu. Genera un procés psíquic que proporciona determinades qualitats subjectives en el camp de la consciència i que, alhora, condiciona el sentit dels impulsos i les reaccions.

Cal tenir present, però, que la música ha de ser un mitjà flexible a les preferències musicals i a la identitat sonora de l’individu. Els factors culturals d’un individu poden afectar-ne la conducta i les experiències musicals. És per aquest motiu que el tipus de música utilitzat per estimular un pacient dependrà del context cultural en què s’inscriu. El més important és que l’individu s’identifiqui profundament amb la música utilitzada.

EFECTES DE LA MÚSICA EN LA PERSONA

La música afecta l’individu en tres aspectes principals: el fisiològic, el psicològic i el cognitiu (o intel·lectual). Quan aquestes tres àrees s’integren es pot parlar també d’uns efectes socials, que possibiliten una relació amb els altres i ofereixen mitjans per expressar-se de manera socialment acceptable, fomentant la comunicació verbal i no verbal, permetent la cooperació i el desenvolupament de les habilitats socials, facilitant l’aprenentatge i generant estones de lleure i entreteniment 구글 tts 한국어.

  • Efectes fisiològics:
      • Influeixen en les respostes musculars i motores.
      • Afecten els nivells de resistència al dolor i la resposta cerebral.
  • Efectes psicològics:
      • Faciliten moments de catarsi i sublimació.
      • Augmenten l’energia corporal, estimulen i desenvolupen les emocions.
      • Poden induir a una resposta intel·lectual contemplativa o relaxant.
  • Efectes cognitius/intel·lectuals:
    • Desenvolupen la capacitat d’atenció sostinguda.
    • Desenvolupen la memòria i ajuden a activar-la.
    • Faciliten l’aprenentatge.
    • Estimulen la imaginació, la capacitat creadora, el retorn a la realitat.

ESTIMULACIÓ COGNITIVA A PARTIR DE LA MÚSICA

El cervell és l’òrgan complex responsable de la nostra conducta 다운로드.

La neuropsicologia és una ciència relativament nova dins el camp de la neurociència que estudia la relació que hi ha entre la nostra conducta i el cervell.  La seva funció principal és l’avaluació, l’estimulació i la rehabilitació de les funcions cognitives o funcions mentals superiors.

Tal com comenta la neuropsicòloga I. Sala (Teràpsia), les funcions mentals superiors són el conjunt de processos mentals que ens permeten actuar de manera adequada davant les diferents situacions que ens trobem cada dia.

Són funcions mentals superiors:

  • La memòria
  • El llenguatge
  • La percepció de les imatges
  • La capacitat de manipular objectes
  • La capacitat d’orientar-se en l’espai
  • Les funcions executives: processos necessaris per tenir conductes complexes orientades a assolir un objectiu (planificar, prendre decisions, valorar, organitzar, inhibir-se, anticipar-se, estar atent…)

A través de la música i les tècniques emprades s’aconsegueix l’’ctivació de les funcions mentals superiors, la qual cosa permet assolir una estimulació cognitiva global en cada pràctica.

S’utilitzarà la música per estimular el coneixement de l’individu, allò que coneix o reconeix intuïtivament i que anomenem gnosi. A partir de l’activitat pràctica, la praxi, es provocarà una reacció activa de la persona, la qual necessitarà les funcions executives per poder assolir l’objectiu determinat (planificar, decidir, valorar…) 레고에듀케이션. Per això li caldrà accedir a la memòria, on té arxivats els records, i recuperar-los, i haurà de fixar el pensament en quelcom concret i intentar aplicar-hi l’enteniment, és a dir, atendre o  concentrar-se. Finalment, necessitarà el llenguatge, entès com un codi compartit, per poder expressar o comunicar al/s receptor/s els pensaments o sentiments generats.

LA MUSICOTERÀPIA

Segons la World Federation Music Therapy, la musicoteràpia es defineix com l’ús professional de la música i dels seus elements com una intervenció en els entorns mèdics, educatius i quotidians amb individus, grups, famílies o comunitats que cerquen millorar la qualitat de vida, l’estat físic, social, emocional i comunicatiu i la salut intel·lectual i espiritual. (World Federation Music Therapy, 2011).

Segons la National Assotiation for Music Therapy, la musicoteràpia es defineix com l’ús de la música per assolir uns objectius terapèutics: la restauració, el manteniment i la millora de la salut, tant mental com física. És l’aplicació científica de la música, dirigida per un terapeuta dins d’un context terapèutic, per provocar canvis en el comportament de l’individu.

Com a aspecte fonamental, la musicoteràpia es basa en l’estudi del comportament humà en relació amb la música windows powershell. Però en un context terapèutic, en el qual la música no sempre és una art amb una finalitat en si mateixa, sinó un mitjà facilitador per expressar-se. En musicoteràpia no es busca una educació musical, ni una sensibilitat estètica, sinó que es busca la comunicació amb el pacient i la seva expressivitat a través de la música.

OBJECTIUS DE LA MUSICOTERÀPIA

Segons K. Bruscia, citat per Ruggero (2011), els objectius de la musicoteràpia es poden resumir en:

  • Autoconeixement físic, emocional, intel·lectual i social
  • Coneixement dels altres i comunicació interpersonal
  • Coneixement de l’entorn físic
  • Expressió verbal i afectiva
  • Sensibilització de les àrees sensoriomotrius i integració d’aquestes àrees (nivells de consciència, parts d’un mateix, coneixement temporal…)

MÈTODES I TÈCNIQUES TERAPÈUTIQUES

La classificació més genèrica divideix els mètodes terapèutics en dos blocs:

  • Mètodes passius (o receptius)
  • Mètodes actius (o creatius)

Les tècniques utilitzades pels musicoterapeutes són el cant, tocar instruments, les activitats rítmiques, la improvisació, la composició i l’audició musical.

Els objectius comuns dels diferents mètodes i tècniques, segons Bruscia (1999), són:

  • Establir relacions amb el pacient
  • Ajudar el pacient a sentir-se segur i resguardat
  • Motivar el pacient i fer que se senti còmode
  • Facilitar la interacció del pacient i l’entorn físic i social
  • Preparar el pacient emocionalment i intel·lectualment per a una sessió terapèutica
  • Proporcionar-li més comprensió i consciència
  • Induir-lo a l’experimentació i al canvi i ajudar-lo durant aquest canvi
  • Proporcionar un sentiment de tancament i conclusió

Malauradament, les malalties mentals i els desajustos psicològics són cada vegada més freqüents en la societat actual, i els efectes negatius que tenen evidencien la necessitat de buscar diferents tipus d’intervencions que ajudin la persona que pateix la malaltia a preservar les seves funcions durant tant de temps com sigui possible i a millorar la seva qualitat de vida, així com la de les persones del seu entorn més proper.

Diversos estudis demostren que la música i les diferents tècniques emprades a través de la música faciliten assolir aquests objectius. L’ús de la música en persones afectades per la malaltia ajuda a fer que millorin la qualitat de vida, el desenvolupament i la salut.

No tothom pot fer la funció del musicoterapeuta 포트폴리오 샘플 다운로드. L’ús de la música com a recurs pròpiament terapèutic només pot quedar en mans d’aquests professionals. Però sí que està a l’abast de tothom  utilitzar la música per estimular; augmentar la participació social; despertar sensacions i sentiments; reforçar; evocar, i millorar la qualitat de vida de qualsevol ésser humà.

FONTS DE DOCUMENTACIÓ

American Psychiatric Association. Diagnostic and statistical manual of mental disorders DSM· IV – TR. Washington, DC: Author, 2000 (4a. edició).

Bruscia, K. Modelos de improvisación en musicoterapia. Vitoria-Gasteiz: AgrupArte Producciones, 2011.

Damiani, M. «La música, medicina per l’ànima». A: Diari de Girona, 28/9/2016 다운로드. Disponible a: http://www.diaridegirona.cat/blogs/espiritualitat-salut-i-benestar/la-musica-medicina-per-a-l-anima.html

Hellen, C. R. Alzheimer’s disease: activity focuses care. Boston: Butterworth Heinemann, 1998 (2a. edició)

Hulme, C.; Wright, J.; Crocker, T.; Oluboyede, Y.;  House A.  «Non-pharmacological approaches for dementia that informal carers might try or access: a systematic review». A: International Journal of Geriatric Psychiatry, 25 (7), 2009, p. 756-763.

Olazarán, J.; Reisberg, B.; Clare, L.; Cruz, I.; Peña-Casanova, J.; del Ser, T.; Woods, B.; Beck, C.; Auer, S.; Lai, C.; Spector, A.; Fazio, S.; Bond, J.; Kivipelto, M.; Bridaty, H.; Rojo, J. M.; Collins, H.;Teri, L.; Mittelman, M.; Orrell, M.; Feldman, H.; Muñiz, R 다운로드. «Eficacia de las terapias no farmacológicas en la enfermedad de Alzheimer: una revisión sistemática». A: Dement Geriatric Cognitive Disorders, 30, 2010, p. 161-178.

Ruggero, A. «Musicoterapia: Conceptos generales y aplicaciones terapéuticas». (2011) Disponible a: http://aleruggero.com/wp-content/uploads/2011/01/Musicoterapia-Conceptos-generales-y-aplicaciones-terap%C3%A9uticas.pdf

Sacks, O. «Music and the brain». A: Tomaino, C. M.  (ed.). Clinical applications of music in neuro· logic rehabilitation. Saint Louis: MMB Music, 1998, p. 1-18.

Solé, C.; Mercadal, M.; Castro, M.; Galati, A. «Aportacions de la musicoteràpia a les persones amb demència». Aloma, 30 (1), 2012, p. 137-141.

Wimo, A.;  Prince, M 리눅스 웹서버.  World Alzheimer Report 2010: the global economic impact of dementia. Londres: Alzheimer’s Disease International (ADI), 2010.

 

Decàleg d’orientacions per al seguiment i actualització del dossier sobre Competència Digital Docent al llarg del Grau en Educació Infantil i Grau en Educació Primària

Elena Sofia Ojando i Jordi Simon

Elena Sofia Ojando i Jordi Simón
Professors de l’àrea TIC dels Estudis d’educació

El curs 2016/17 es va iniciar a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna el desplegament de la competència Digital Docent al llarg dels quatre cursos dels Grau en Educació Wincdemu download.

Recordant una de les entrades d’aquest mateix blog, el punt de partida d’aquest desplegament és “l’assignatura Gestió de la Informació i Tecnologies de la Comunicació (GITIC)” en la que els estudiants hauran d’acreditar la CDI i assentarà les bases per a l’adquisició de la CDM que s’anirà completant al llarg dels altres cursos del grau” 타이젬 바둑 다운로드. En aquest cas, es farà mitjançant l’elaboració d’un lloc web, similar a aquesta mostra, perquè els estudiants puguin recollir totes les evidències (treballs, activitats, experiències…) que acreditin l’adquisició de competències vinculades a la Competència digital docent, en especial la Competència Digital Metodològica 요술지팡이 다운로드.

És per això, que en aquest article recollim algunes de les orientacions perquè els estudiants facin el seguiment i actualització d’aquest lloc web:

  1. Tenir present que és una tasca a 4 anys vista però molt important de cara a acreditar la Competència Digital Docent davant la societat i que no es pot oblidar cap any d’entrar evidències d’aquest treball en les diferents assignatures que conformen el pla docent del mestre 다운로드.
  2. Assegurar-se que l’activitat/tasca que es penja en el lloc web, inclou l’ús de la tecnologia ja sigui des d’un punt de vista instrumental i/o metodològic 다운로드.
  3. Vincular l’activitat o el treball realitzat a alguna de les dimensions, descriptors i indicadors que conformen la Competència Digital Docent 신비아파트 극장판 다운로드. Per això cal penjar-la en l’apartat corresponent del site.
  4. Una activitat, rarament treballa una sola competència, en el moment de penjar-la caldrà redactar i fer referència a la resta de competències treballades 다운로드.
  5. Penjar l’activitat/tasca al lloc web fent referència al context, la descripció del treball i la justificació en relació a la competència/es desenvolupada/es 오글거려 다운로드.
  6. Incloure les evidències necessàries (captures de pantalla, hipervincles, videotutorials, guies de treball, etc…) de l’activitat/tasca realitzada 다운로드. No sempre serà necessari incrustar o enllaçar el treball sencer, sinó aquells fragments o parts en els que apareguin les evidències de la competència digital docent desenvolupada 라그나로크 제로 다운로드.
  7. Assegurar-se que es troben incloses totes les activitats/tasques de totes les assignatures de cada curs (Pla d’estudis d’Educació primària i pla d’estudis d’Educació Infantil) que impliquin el treball de la competència digital docent
  8. Al llarg dels 4 anys d’estudis, es realitzaran moltes activitats que faran referència a les mateixes competències. No cal que les pengeu totes. Trieu aquelles que llueixin més i de les que n’estigueu més contents. Els vostres futurs empleadors ho tindran present.
  9. Revisar que en el lloc web hi hagi evidències de totes les dimensions i indicadors de la CDD, especialment de la CDM.
  10. Per acabar, recordeu que el site que construïu per a demostrar la vostra Competència Digital Docent l’haureu de fer públic un cop acabat el Grau i per tant, a través d’ell us mostrareu al món. Així doncs, sigueu molt curosos en tots els aspectes, també en temes de disseny.

 

  1. Aula vista des de fora

    By: Ramon LLull 9.11.2016 Foto Pere Virgili

Mediació literària

Dra. Roser Ros i Vilanova,  Àrea de llengua i literatura i les seves didàctiques

La mediació literària és un conjunt d’accions encaminades a desenvolupar el gust per la llengua i la literatura 3d max 2013 download. Els seus efectes, fets amb seny i coneixement, poden apropar el públic al gaudi literari, fins a fer-los avinent que la cultura és tan necessària com l’aire que es respira 다운로드.

Hi ha diferents mediadors literaris, la funció dels quals és fonamental i complementària. L’escola ha de tenir-ne coneixement per cercar aliances, punts de trobada 카카오 tv 다운로드. A la mateixa escola, a casa, a la biblioteca (pública o no), a la llibreria, a les editorials i als diferents espais culturals hi ha mediadors literaris els quals han de tenir una bona formació, amb un bon coneixement d’allò que tenen entre mans, que en definitiva no és altra cosa que llengua, literatura, sense oblidar la cultura que l’ha feta possible windows xp 영문판.

Una bona manera d’exercir la mediació literària hauria de pivotar sobre els eixos següents:

Infant escoltantEscoltar és una de les primeres vivències literàries que experimentem la major part de les persones, és haver crescut escoltant (per després repetir per, si cal, reinventar) el repertori procedent de la literatura de tradició oral. Conèixer i poder fer ús d’aquest repertori beneficia les orelles, els ulls i els cors de les persones 코박스 에임트레이너 다운로드.

Mirar és una de les accions conInfant mirarant un llibrevidades a la festa de la literatura 지니 진한색 지도 다운로드. Mirem cap endins quan imaginem allò que escoltem i llegim; perquè som posseïdors d’imatges, perquè el nostre magatzem mental en va ple. Mirem cap enfora quan absorbim amb els ulls tot allò que ens envolta 윈도우10 프리셀 다운로드.

Parlar (juntament amb escoltar), ja que una cosa no existiria sense l’altra i, encara menys, no sabríem fer ús del llenguatge articulat que ens caracteritza com a humans 다운로드. L’accés a la bona parla s’esperona amb la bona escolta i, esclar, amb un munt d’oportunitats per dir, per argumentar, per descriure, per definir, per expressar, per explicar, per relacionar-se Bypass.apk download.

Tocar ja que bona part de la literatura que consumim reposa damunt d’un suport que anomenem principalment llibre o tauleta, és evident que una de les primeres accions que fem en acostar-nos-hi és explorar-lo a través del tacte 다운로드.

LlegNena llegint estirada a terrair ens permet reconèixer, identificar i imaginar en col·laboració amb les orelles i els ulls, a més de tots els altres sentits. Tanmateix, cap d’aquests actes podrien dur-nos a la lectura si no es fan periòdicament i repetidament de la mà de persones convençudes de la importància de la impregnació literària des dels primers anys de l’infant.

Escriure, com dibuixar, és deixar empremta damunt d’algun suport de manera més o menys permanent. Per fer-ho, cal un element que deixi rastre i una superfície que es deixi marcar.

Ma de nen escrivint

Acte creatiuCrear, que és la suma, el resultat dels verbs descrits més amunt, demostrant la seva existència, donant testimoni que són ben reals.

Així doncs, cal que els diferents mediadors literaris en el camp de la literatura infantil i juvenil estiguin avesats a  llegir, discutir, reflexionar, recitar, cantar i moure’s, i que sàpiguen comunicar-se amb altres llenguatges expressius per arribar a adquirir saber i reflexió literària, eines corporals per transmetre-la, capacitat per crear artísticament, cultura digital per saber reconèixer les bones produccions digitals que tenen com a eix la literatura i saber-ne fer ús.

Des de l’escola cal estar disposats a fer de la mediació literària una eina que sigui font de saber, de gaudi de la llengua i de la cultura, a través del seu vessant artístic. Així mateix, cal que els mestres i tot l’equip que constitueix l’escola sàpiguen que hi ha molts altres indrets interessats a practicar una bona mediació literària, i que amb tots ells es constitueix un ecosistema summament profitós per a tots.