Category Archives: Reflexions

El PROJECTE ARTÍSTIC INTERDISCIPLINARI: Deu anys d’emocions compartides.

Equip de professorat  del Projecte Artístic Interdisciplinari. Àrees d’Educació Musical, Educació Visual i Plàstica i Educació Física de la FPCEE Blanquerna

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’estenedor, segona titulació en educació infantil. curs 16-17

El Projecte Artístic Interdisciplinari dels estudis d’Educació de Blanquerna ha arribat als deu anys. Deu anys de treballar per a la integració de les disciplines artístiques en l’educació, de codocència en equips formats per docents de les àrees d’educació musical, educació física i educació visual i plàstica, d’acompanyar els futurs i les futures mestres en els seus processos creatius. 

Recentment, hem tingut l’ocasió de reprendre el contacte amb algunes exalumnes dels estudis d’Educació 텐센트 동영상 다운로드. Les seves trajectòries han estat molt diferents, tant durant el grau com en el seu recorregut formatiu i professional posterior, però quan recorden el seu pas pel Projecte Artístic Interdisciplinari, coincideixen en destacar tres aspectes del Projecte: la integració de les disciplines, l’aprenentatge cooperatiu i les emocions que desencadena el procés creatiu compartit. 

  • És un projecte on has d’englobar tres assignatures, on has de fer una reflexió i sortir de la teva zona de confort per intentar pensar noves maneres de fer i sobretot amb molt de treball en equip: t’has de posar d’acord amb gent que té idees i opinions molt diferents. (Mireia Serra Galea)
  • Va haver-hi moments d’aquells d’emoció en els assajos, en què la gent s’implicava, que acabaves esgotat físicament i emocionalment… i després la mostra va ser espectacular 티비나무 다운로드. (Sandra Carrasco Hernández) 
  • El treball en equip va ser cabdal, com que no estava traçat el recorregut sinó que estava totalment obert, havíem de negociar quina direcció agafàvem, cap a on anàvem. Vam travessar crisis i també moments de desorientació, però realment ens va vincular molt a nivell emocional. Els processos artístics ho tenen això, de transitar per la incertesa… (Laura Zamora Cornadó) 

 

 

 

 

 

 

 

 

El dol, primària en anglès, curs 16-17

Quan els preguntem què creuen que van aprendre i quina incidència ha tingut en el seu perfil professional, responen: 

  • Tant a nivell personal com professional… la creativitat 다운로드. En el projecte me’n vaig adonar de que puc anar més enllà del que jo creia. (Mireia Serra Galea)
  • Aquesta mirada, el poder integrar diferents àrees en un objectiu. Quan ho entens, per exemple a partir del projecte a la universitat, t’obre una quantitat de possibilitats a l’escola. (Sandra Carrasco Hernández)
  • Veus que no hi ha una única manera d’expressar-te i perds la vergonya i el sentit del ridícul (Sílvia Caballé Serrano)
  • Et porta a trencar amb l’educació més tradicional de paper i llibre, a sortir fora de l’aula i ser creatius i imaginatius 다운로드. (Helena Mèlich Miret) 

 

 

 

 

 

 

 

 

Out of control, primària en anglès, curs 16-17

Agraïm a la Mireia, la Sandra, la Laura, la Sílvia i l’Helena el seu testimoni i la contribució de tots i totes les estudiants que han viscut l’experiència del Projecte Artístic Interdisciplinari. Ara toca fer balanç d’aquests deu anys d’emocions compartides, de tutories i presentacions, d’instal·lacions, accions, performances, transformacions dels espais de la facultat… Aviat, esperem poder-vos oferir una mostra d’aquests deu anys en què els llenguatges artístics han contribuït a la formació dels i les mestres de Blanquerna, amb el desig que les arts siguin cada vegada més presents tant a la facultat com a les escoles. 

Bibliografia

Pérez, S., Batlle, N 다운로드. i Gomila, G. (2017). Nubes para volar: proyecto multidisciplinar, educación musical, educación visual y plástica, y educación física. En Danza, Investigación y Educación: experiencias interdisciplinares con música, literatura y teatro (pp. 193-201). Editorial Libargo.

Batlle, N. i Capdevila, R. (2013). Arte y creatividad en momentos revueltos: proyecto artístico multidisciplinar, música, expresión plástica y corporal. Matéria-Prima, 1, 190-197

Batlle,N., Capdevila, R. i Ribalta, D. (2017). Taller “Capturas Biográficas”. En Congreso Tendencias Actuales en Educación y Pedagogía: miradas a las experiències de los niños. Universidad de San Buenaventura, Bogota, Colombia. 

Batlle,N., Capdevila, R. i Ribalta, D. (2018). El proceso creativo elemento de cambio para educar en una visión crítica ante la complejidad del siglo XXI. Una propuesta para la formación inicial: proyecto multidisciplinar. Conferencia invitada, Universidad Católica de Valparaíso, Chile.

Folch, C., Capdevila, R. i Prat, M. (2019). Percepción del Profesorado sobre una Experiencia Multidisciplinar: Arte y Ciencias en un Grado de Educación. Revista Digital De Investigación En Docencia Universitaria, 13(1), 38-56. https://doi.org/10.19083/ridu.2019.743

Folch, C., Córdoba, T. i Ribalta, D. (2019). La performance: Una propuesta interdisciplinar de las áreas de educación física, educación musical y educación visual y plástica en la formación inicial de los futuros maestros. Retos, 37(37), 613-619. https://doi.org/10.47197/retos.v37i37.74187

EL XAMFRÀ, CENTRE DE MÚSICA I ESCENA DEL RAVAL, GUARDONAT AMB EL PREMI NACIONAL DE CULTURA 2020

 

 

 

 

 

 

 

 

El passat 5 d’octubre apareixia la notícia que el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) reconeixia amb el Premi Nacional de Cultura 2020 el projecte cultural Xamfrà, liderat per l’Ester Bonal, juntament amb un gran equip humà i incansable que treballa sempre al seu costat e4u dic download. La Capella del MACBA acollirà el proper diumenge 29 de novembre l’acte de lliurament, si la situació actual, deguda a la pandèmia, ho permet.

L’Ester Bonal ha estat sempre un referent dins l’àmbit de l’educació i moltes  vegades hem pogut gaudir de la seva presència en els Graus d’Educació de Blanquerna-URL 다운로드. El projecte Xamfrà, el qual ens ha compartit a través de xerrades i conferències en diverses ocasions, va començar l’any 2004 i ràpidament va créixer, essent guardonat en diverses ocasions en reconeixement a la seva tasca d’integració social i artística 다운로드. L’entitat treballa per l’educació integral de les persones, ha creat espais de trobada als barris del Raval, Sant Antoni i el Poble-sec, on milers d’infants, joves i famílies s’han pogut trobar per fer música, teatre i dansa 닌텐도 r4 다운로드.

Avui nosaltres volem fer el nostre particular homenatge al seu equip i al seu projecte, i és per això, que l’Ester Bonal ens comparteix les reflexions que apareixeran publicades en la propera Circular del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC), en relació al reconeixement rebut pel projecte Xamfrà 시뮬링크 다운로드.

«Penso que ens cal urgentment preguntar-nos i repreguntar-nos sobre allò que escoltem, que llegim als mitjans, a les xarxes…, i no quedar-nos els dubtes per nosaltres 다운로드. Ens cal comunicar-nos i compartir-los més que mai, si volem seguir remant contra el tsunami de la banalització de les nostres vides. De vida, només en tenim una, cadascú la seva, però la condició humana passa per viure-la gaudint d’allò que aquesta condició ens fa singulars com a espècie: la capacitat i la necessitat de gaudir de l’inútil, com diu Nuccio Ordine: la cultura 다운로드. La cultura, allò que, abans que la perversió del mercat  en fes un “producte” de compra-venda, era i és un bé comú i necessari que al compartir-lo enriqueix a tothom.”

Xamfrà i tantes altres iniciatives de participació cultural anònima seguim i seguirem treballant pel compliment dels drets humans i culturals 다운로드. El compliment d’aquests drets universals no hauria de ser Ítaca, hauria de ser el port d’on el vaixell de cada Ulisses, de cada persona, en salpés 다운로드.

Xamfrà i tantes altres iniciatives, són actituds vitals i per això no defallim, i si mai hem de deixar de fer la nostra tasca des d’on ho havíem fet fins ara, segur que trobarem la manera de tornar-hi, perquè és en aquesta actitud on rau el sentit del “per què” i “per a què” d’allò que som i fem.»

Malauradament, la crisi sanitària i econòmica que estem vivint actualment, fa que ara més que mai, sigui necessari visualitzar aquests tipus d’entitats 다운로드. És per aquest motiu que us convidem a visitar l’Efecte papallona, un vídeo creat per Xamfrà que trenca una llança per l’EDUCACIÓ i les ARTS, que tantes vegades queden en l’últim pla de l’agenda política, però que són tan necessàries per aprendre a ser persones.

Des d’aquest altaveu volem felicitar a tots els equips humans que estan al darrere d’iniciatives similars, tan necessàries en aquests moments i volem felicitar de manera especial al projecte cultural Xamfrà pel nou reconeixement, desitjant que pugui ser el far per a moltes altres iniciatives com la seva.

Àrea de Música de la F.P.C.E.E. Blanquerna-URL

Aprenentatge i cohesió per iniciar la universitat

Àrea d’Educació Física al Grau D’Educació Infantil i al Grau d’Educació Primària

Els estudiants de quart de magisteri de Blanquerna-URL organitzen una jornada amb dinàmiques sobre l’Educació, dirigida a l’alumnat nouvingut 

Des de l’any passat, vam iniciar el curs acadèmic amb una Jornada de Benvinguda i Cohesió dirigida als alumnes de primer curs, on el moviment, la paraula, el contacte físic i la reflexió pedagògica, són l’eix principal d’un conjunt de dinàmiques que es duen a terme a les nostres instal.lacions esportives i que volen afavorir el coneixement entre l’alumnat. 

Aquesta jornada suposa un gir radical en la manera d’enfocar les benvingudes als nou alumnat dels estudis d’Educació de la nostra facultat, procurant oferir des del primer dia, una mirada molt concreta a com hem d’entendre i de fer, en educació. 

La proposta es planteja des la visió de comunitat educativa en la que participem l’alumnat i el professorat universitari 다운로드. Els alumnes de quart curs d’Educació son els encarregats de preparar i implementar les dinàmiques durant la jornada als seus nous companys i companyes de primer curs amb el suport i retorn del professorat 오페라에서 동영상 다운로드. Més enllà de dinamitzar els jocs, el protagonisme de l’alumnat de quart rau en el seu testimoniatge i apadrinament als estudiants de primer centrat en dos aspectes fonamentals: quines són aquelles competències que cal desenvolupar un estudiant universitari; i iniciar la reflexió sobre l’educació a través del manuscrit “Les 16 paraules per a fer bonica l’educació” d’Eva Bach 솔리드 웍스 2014 다운로드.

La dinàmica es desenvolupa al llarg de tot un matí en el que tots els alumnes de primer curs d’educació primària i educació infantil passen en petits grups per diferents espais creats on es proposen activitats de caire interdisciplinari que pretenen fomentar el coneixement entre ells i elles, la cooperació, la reflexió i el sentiment de pertinença a la seva nova comunitat educativa 스위치 포트나이트 다운로드. Cada espai o estació està liderat per un grupet d’alumnes de quart curs que a més de desenvolupar l’activitat, proposen una reflexió al final entorn a dues paraules suggerides per l’Eva Bach i el seu mestratge entorn al què vol dir ser estudiant universitari 다운로드. La jornada acaba amb una dansa multitudinària en la que participen tots i totes.

El caire vivencial i competencial d’aquesta proposta de benvinguda no pretén qüestionar o posar en dubte altres propostes acadèmiques, sinó d’imaginar-nos plantejaments alternatius en el que les sinergies entre iguals, les relacions interpersonals i el protagonisme actiu de l’alumnat i professorat es plantegin, des del primer dia, com a un aspecte clau en el seu procés formatiu com a futurs i futures mestres 대성마이맥 강의 다운로드.

Les pintures d’Oriol Mora

 Al taller: olis damunt tela (2020) 웹 하드 일괄 다운로드. 150×150 i 114×146 cm.

El fi últim de la meva pintura es crear una estructura que reflecteixi l’enigma de l’existència 다운로드.
-Arshile Gorky.  Pintor nordamericà d’origen armeni (s. XX – expressionisme abstracte)

  • El moment del CANVI

A principis del segle passat, quan es parlava d’abstracció i avantguarda en pintura, de fet s’iniciava l’abandó d’una tècnica: la que pretén representar la tercera dimensió 사기열전 다운로드. Aquesta s’associarà progressivament al mon de la imatge fotogràfica. Aquells pioners fugien dels anomenats “efectes” –fuga, sfumatto, trompe-l’oeil…– justament pel que ténen d’il·lusió òptica, i els deixaven per a ús dels pintors de l’acadèmia 다운로드.
Tampoc volien cenyir-se a un tema exterior; es buscaba més aviat l’expressió, damunt la tela o el paper, tant pel que fa a la figuració com per l’abstracció 천하제일 쟁자수 다운로드. Fent camí per recuperar l’autenticitat i la puresa del mitjà pictòric;  allò que ben mirat, des de la prehistòria ja li era propi.
Amb la divulgació de la fotografia i l’alliberament que aporten Cézanne, el cubisme, els genis de Picasso, Malevitx, Mondrian, Klee… la formalitat es resoldrà en el pla -en les dues dimensions- 다운로드. Cosa que de fet, sempre ha distingit la pintura i pot fins i tot semblar-nos obvi; però aleshores, i des d’una visió occidental, calia fer aquell pas tan decidit 다운로드.

  • Una premissa: l’ESPAI PICTÒRIC

There is no freedom in freedom; there is only freedom in structure 텀블러 음악 다운로드.
-Branford Marsalis. Saxofonista nord-americà contemporani

Si el quadre ja no pot ser una “finestra oberta a la paret”, ni una representació, parlem de l’espai pictòric sorgit de les zones de colors juxtaposades 자바 zip 파일 다운로드. En aquest àmbit de la pura vibració del color, la pintura torna a volar lliure -com la música o la poesia-.
S’ofereix com una realitat duradora (a diferència de l’efímera, que avui és lògicament monopoli del món digital) i pròpiament basada en el color 다운로드. Apartats de les noves tecnologies, retrobem la materialitat del pintar; una mica, com si es tractés d’esculpir, per capes i damunt el pla.
Els meus referents formals comencen en aquella avantguarda i en la represa per part de certs contemporanis (com H. Hodkin ó G. Richter) que recullen el repte de Cézanne: construïr per mitjà del color.
En aquest intent de fugir d’artificis, la pinzellada queda a la vista. L’elaboració del color, la pressió i direcció del traç, fins-i-tot la mida del pincell escollit, son decisions perceptibles capa rera capa fins arribar a la superfície.

"Fum" i "Signe"

“Fum” i “Signe” 2020. Acrílic damunt papers 55x75cm, al taller

  • Forma i fons: EL TEXT AFEGIT

L’evidència de la cal·ligrafia en les meves darreres peces té certes connotacions, començant per la redundància. Tant la retolació, el símbol com la figuració, son més o menys reconeixibles però sempre inserides en el camp de color. Com un referent i alhora apel·len al sentit de l’humor, al distançament que s’oposa a les velles intencions de puresa.
Això no impedeix que la pintura sempre hagi buscat -a les antípodes de la imatge comercial- una experiència real, física, intensa de la comunicació. De fet, procurem arribar a un acord amb els materials, sedimentats al taller amb la intenció que l’ull del visitant hi trobi un reconeixement.
Contrastos, ironies, ideals i pragmatisme alhora … Tanmateix res d’això ens ve de nou, si recordem que els filòsofs grecs consideraven l’ofici del pintor com d’algú “avesat a resoldre dicotomies”.

O.M. és professor associat del Projecte artístic interdisciplinar (GDEP 3r )

Website d’Oriol Mora

L’ukelele com a eina d’expressió musical amb els infants de 0 a 6 anys

Un tutorial pensat pels mestres

 

Oriol Aguilar.Alumni.Mestre de música

Membre actiu de la Cia Com Sona afreeca 다운로드?

comsona@comsona.cat

www.comsona.cat

 

Les possibilitats pedagògiques de l’ukelele són immenses 다운로드. Tot i que és un instrument de corda petit, les seves característiques tècniques (cordes de molt baixa tensió, longitud, portabilitat, preu, etc.) fan que aquest petit instrument esdevingui un gran company de batalla jsp 여러 파일.

L’origen de l’ukelele es remunta a les illes de Hawaii. Segons sembla, a partir de la colonització per part dels portuguesos al s 다운로드. XIX, Hawaii va adaptar els instruments d’origen portuguès, com el cavaquinho, a la seva música, tot i que els hawaians sostenen que aquest instrument ja existia amb anterioritat. 

El nom original de l’instrument és ukulele, que sembla que és una paraula composta entre dos mots —uku (‘puça’) i lele (‘que salta’)— i que faria referència a la seva mida reduïda 다운로드. El nom amb què l’instrument s’ha popularitzat posteriorment és ukelele 성 키우기 다운로드. Molts músics i grups l’han adoptat i incorporat a la seva música actual.

Recordo, quan era petit (i és una sensació que encara és ben viva d’adult), notar la textura harmònica a partir del petit acompanyament de piano que feia la nostra mestra de música mentre cantàvem una cançó 다운로드. La sensació era molt plaent. Sí, sentir un acompanyament harmònic ens agrada, ens ajuda a afinar més i millor el que cantem i sobretot fomenta una sensació de gaudi immediata. 

És per això que l’ukelele es converteix en una eina molt útil des del punt de vista pedagògic, ja que permet acompanyar cançons de repertori de manera fàcil i efectiva 스위치 nsp 다운로드.

Fa uns quinze anys, quan vaig descobrir aquest meravellós instrument, vaig quedar fascinat. És una gran eina amb un cos i un volum molt reduïts, molt fàcil de transportar i amb una projecció de so increïble 다운로드. Si vens del món de la guitarra (com era el meu cas), de seguida t’hi sents còmode, ja que és com tocar-ne les primeres quatre cordes però una quarta més amunt 다운로드. La relació es manté, però quatre notes per sobre. Amb molt poc temps d’aprenentatge, de seguida pots acompanyar cançons amb una sèrie de tècniques molt bàsiques, tant d’acords com de “rascats” i arpegiats.

És interessant que, amb quatre acords, els mestres puguin acompanyar les cançons dels infants i poder afegir a l’experiència de cantar la possibilitat de sentir-se acompanyats de manera rítmica i harmònica. 

És important, també, no oblidar el repertori tradicional i popular bàsic, que any rere any es va cantant a les escoles al costat de les noves cançons i de les músiques més modernes. 

Amb l’objectiu d’ajudar els mestres, estudiants i familiars que canten amb els infants a fer servir l’ukelele per acompanyar-los, neix un curs especialment dedicat a això. 

Està adreçat a mestres i educadors que treballen amb infants de 0 a 6 anys; és a dir, bàsicament, educadors d’escola bressol i d’educació infantil. Com que la cançó és una eina molt valuosa en aquestes etapes, no hi ha res millor que tenir una eina musical de comunicació amb els infants com un ukelele per poder cantar tots junts cançons a l’aula.

Si algú s’anima a fer el curs, trobareu més informació en aquests    Tutorial 

EL JOC LLIURE: un dret dels infants

Dra. Roser Vendrell Mañós  http://recerca.blanquerna.edu/estudi-infancia/inici/

En aquest document presentem, en primer terme, una delimitació conceptual del joc. Posteriorment oferim un argumentari que facilita la comprensió, des d’una perspectiva psicopedagògica, de la importància que té en el desenvolupament dels infants, incidint prioritàriament en l’etapa de 0 a 6 anys 유니티 무료 다운로드. Finalment, incidim en el paper de l’adult en relació amb el joc, tant pel que fa als familiars com als professionals que treballen en l’atenció a la infància.   

L’infant necessita conèixer el seu entorn per poder interaccionar-hi, i la forma més natural de fer-ho, durant els primers anys de vida, és a través del joc lliure. Així, aquesta activitat passa a ser una necessitat gairebé de supervivència i esdevé un dret més de la infància al costat del dret a l’alimentació, a la salut o a l’educació 다운로드. Aquesta atribució del joc com un dret té una trajectòria breu. Hem d’esperar fins a l’any 2013, en què el Comitè dels Drets de l’Infant publica la “Observación General nº 17: Sobre el derecho del niño al descanso, el esparcimiento, el juego, las actividades recreativas, la vida cultural y las artes”, complement de l’article 31 de la Convenció dels Drets de l’Infant (1989).     

El joc el definim bàsicament com una activitat espontània i natural de l’infant. Així, doncs, és una activitat LLIURE en què els nens són els protagonistes. Qualsevol activitat, si neix de l’infant, es pot considerar un joc: picar amb un objecte sobre una superfície, saltar d’una manera determinada, fer ganyotes amb un altre infant, jugar a fer de bombers o al pica paret… De fet, el joc per a l’infant no té cap altra finalitat que la de jugar, gaudir de la mateixa activitat, i malgrat que aquesta li pot suposar un esforç, es manté plaent i satisfactòria 다운로드. Els errors en el joc no tenen el component social de fracàs; al contrari, són situacions de repte que conviden a la pròpia superació. El joc, en definitiva, afavoreix la construcció de la pròpia personalitat, ja que, fent ús de la capacitat de triar, decidir i millorar, s’exercita la llibertat i l’autonomia.    

La seva tipologia és molt diversa i trobem diverses propostes de classificacions. Podem parlar de joc exploratori i/o experimental, de joc simbòlic i també de joc reglat, o bé de joc en solitari, en paral·lel o en grup (amb diferents graus de coordinació) 미래엔 수학 교과서 pdf 다운로드. Segons els autors, la terminologia pot canviar. Així, trobem autors que parlen de joc psicomotriu o de joc funcional com a sinònim del joc exploratori i/o experimental (també s’explora i s’experimenta amb el propi cos).    

El joc afavoreix el desenvolupament global de l’infant. Ajuda al coneixement de l’entorn social, ja que es dona en espais d’interacció amb els altres, des del dia a dia, i també al coneixement físic, del propi cos i de tot el que l’envolta, com les propietats dels objectes i les relacions entre aquests 다운로드. Sobre la base d’aquesta interacció tan complexa, l’infant desenvolupa les seves competències motrius, socials i cognitives. Es desenvolupen estructures bàsiques de tipus cognitiu com les logicomatemàtiques, les simbòliques i les espaciotemporals, que possibiliten més endavant l’adquisició d’aprenentatges escolars com ara la matemàtica, la lectura i l’escriptura. 

Des de la psicologia educativa i del desenvolupament, el joc assoleix unes característiques molt rellevants. En primer terme, garanteix la motivació, ja que es dona a partir de l’interès de l’infant, de manera que compta amb un fort component motivacional de tipus endogen. En segon lloc, i seguint els plantejaments de Vigotski, l’infant se situa de manera natural en la seva pròpia zona de desenvolupament pròxim (ZDP), entre el seu nivell de coneixement real, ja adquirit, i els reptes que ell mateix es planteja. El joc sense repte no és joc. Quan observem els bebès, ja podem veure que ells mateixos es plantegen aquests reptes: es plantegen unes hipòtesis (implícites) que contínuament verifiquen com a èxits o fracassos. En tercer lloc, recordem Ausubel i el concepte d’aprenentatge significatiu, ja que, en el joc, els aprenentatges que fan els infants es fonamenten en coneixements previs i al mateix temps són molt funcionals. Són aprenentatges necessaris, pragmàtics, que a més a més es poden aplicar en moltes situacions de joc similars però mai idèntiques, i, per tant, seran aprenentatges que es podran generalitzar, ja que s’aplicaran en diferents contextos de la seva vida.

Dels plantejaments exposats fins ara no hem de concloure, en cap cas, un posicionament adult situat en el laisser faire, en un paper permissiu i de manca de límits. Tot el contrari. Els infants també necessiten sentir-se segurs i aquesta seguretat demana un vincle afectiu i un límit, una norma. Així, els adults, tant en el context familiar com en altres contextos (educatiu, clínic), han d’oferir un entorn segur, afectuós i amb unes normes de convivència clares i mantingudes que coneixem, en alguns àmbits, com a rutines. És en aquest context en què l’infant podrà jugar de manera lliure, sense por, i els adults ho hem de permetre sempre que l’activitat s’ajusti a les clàusules del context. Aquests límits han de ser, sempre, explícits i clars per als infants, malgrat que puguin ser més o menys raonats segons les edats. 

Mentre l’infant està jugant, és molt convenient que l’adult hi sigui, principalment en el període de l’educació infantil, fins als 6 anys. La seva presència no demana una implicació directa en el joc, sinó que és una presència que acompanya l’infant i participa en el joc quan se l’hi demana, però també dona autonomia. Pot oferir materials, plantejar preguntes, incidir en algun aspecte concret, portar la contrària… Bàsicament ofereix temps per al joc, amb una organització i un material que convidi a jugar però que doni la iniciativa a l’infant. No s’ha d’oblidar que el joc ha de ser plaent i d’acord amb els interessos dels infants. Com més observem i donem significació a les activitats dels infants durant el joc, més sabrem quines són les seves preferències i necessitats. Ens trobarem amb situacions en què els infants mostren uns nivells d’esforç, de concentració i de superació sorprenents que evidencien la quantitat i la qualitat dels aprenentatges que es poden arribar a assolir JUGANT.       

Bibliografia: 

Bruner, J. (1986). Juego, pensamiento y lenguaje. Perspectivas, XVI, 79-86.

Linaza, J.L. (2013). El juego es un derecho y una necesidad de la infancia. Bordón, 65(1), 103-117. Doi: 10.13042/brp.2013.65107.

Vendrell, R. (2009). El joc lliure: un espai natural per al desenvolupament infantil. Aloma: Revista de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport, 25, 137-159.

Vigotski, L.S. (1994). Pensament i llenguatge. Vic: Eumo. 

Educació Física a l’Educació Infantil

Dra. Maria Dolors Ribalta Alcalde.  Professora de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Àrea d’Educació Física al Grau d’Educació Infantil i Primària.

 

Importància de l’educació infantil

Al llarg dels segles la visió sobre els nens i les nenes ha anat variant tal i com  afirma DeMause (1974) amb un recull sobre la infància en diferents moments de la història 다운로드. En aquest sentit han estat varis els pedagogs, pedagogues i els  models educatius (Pestalozzi, Pablo Montesinos, Froëbel, Montessori, Decroly, Freinet, Dolors Canals…) que han influït en aquesta etapa i han permès una renovació metodològica (Gil Madrona, 2003).

Un dels canvis pedagògics més importants en la visió d’aquest període a Espanya fou a partir de la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE) promulgada el  1990 on l’educació infantil va prendre un caràcter educatiu, més enllà d’únicament guardar als nens i nenes. La finalitat d’aquesta etapa era (una idea que encara es manté vigent), contribuir al desenvolupament físic, intel·lectual, afectiu, social i moral dels més petits 다운로드. D’ençà, per fer-ho possible l’educació física hi ha jugat un paper importantíssim.

El paper de l’educació física a l’educació infantil

El paper i la importància del moviment en aquesta etapa són cabdals. Els primers anys de vida marquen l’evolució de molts dels riscos de la societat actual (l’obesitat, les malalties, els problemes en el desenvolupament i el sedentarisme…). Malgrat, la Carta Internacional de l’Educació Física i de l’Esport de l’UNESCO de 1978 ja remarcava que “l’educació física i l’esport contribuïen a preservar i millorar la salut, a resistir millor els inconvenient de la vida moderna”, per desgràcia, aquests apareixen cada cop abans.  La manca de moviment, l’ús i abús de les tecnologies (televisió, ordinador, tablet, telèfon Internet…), l’alimentació amb alt contingut calòric i una ingesta menor en fruites i verdures, entre d’altres, fan que actualment a Espanya, tal i com afirmen Gordillo, Sánchez y Bermejo (2019), el sobrepès afecti al voltant d’un 40% dels nens i nenes essent el segon país per darrera de Grècia que encapçala la llista en pes corporal per sobre del considerat com a saludable per als més petits 캡틴 츠바사 다운로드.

Excursió a Can Xercavins (P5, Escola Torre de la Llebre)

És doncs, a partir de la pràctica constant d’activitat física que s’incidirà en el desenvolupament dels individus, en el funcionament correcte del nostre cos i es pal.liaran els efectes perjudicials. En aquest sentit,  l’educació física té un rol fonamental.

A més a més, l’infant es relaciona i es comunica amb el món a través del seu cos. A partir del llenguatge corporal s’ajuden a desenvolupar la resta dels llenguatges (musical, verbal, plàstic i matemàtic). A través del cos i el moviment, es manifesta la globalitat de la conducta humana dels nens i nenes i es mostra la seva personalitat 다운로드.

Sessió dels bombers a l’escola Torre de la Llebre (Rubí)

La contribució de l’educació física infantil es basa en un tractament global i integrat que contempla el cos en totes i cadascuna de les seves dimensions (Vaca, 1995; Mendiara Rivas, 1997; Gil Madrona, 2003 y 2013).

Així considerem que l’educació física en el cas específic de l’educació infantil ha de ser entesa como una disciplina educativa que incideix en la totalitat de la persona, donant lloc a  una educación física que a través de la motricitat en essència és bio-motriu, socio-motriu, psico-motriu, expressivo-motriu…i que contribueix a uns aprenentatges que tenen lloc a partir de les vivències i experiències viscudes en la pràctica motriu.

Estació del metge a la sessió dels bombers a l’escola Torre de la Llebre (Rubí)

És en aquest sentit que contemplem l’educació física des de l’etapa infantil sota els següents plantejaments:

a) Una educació física que estigui totalment al servei del desenvolupament humà i que contribueixi al creixement de totes les seves capacitats 다운로드.

b) Una educació física que abordi els assumptes més preocupants del nostre temps i del futur que ja estem vivint.

c) Una educació física que “s’ocupi d’estimular i operar aprenentatges que siguin decissius per a l’existència humana, que afectin per tant a la totalitat del ser “(Lagardera, 1992, p. 64).

d) Una educació física que s’adequa i que adapta les propostes pedagògiques a les característiques i a les necessitats dels nens i nenes 다운로드.

e) Una educació física que es troba integrada en el marc educatiu general i que dona resposta a les demandes curriculars competencials.

Aquest model d’educació física és de gran utilitat ja des de l’educació infantil perquè contribueix a l’assoliment de les diferents capacitats de la persona amb respecte per la individualitat i per les diferències.

 

Referències bibliogràfiques

Demause, LL. (1974). Historia de la infancia. Madrid: Alianza 다운로드.

Gil Madrona, P. (2003). Diseño y desarrollo curricular en Educación Física y Educación Infantil. Sevilla: Wanceulen.

Gil Madrona, P. (coord.) (2013) Desarrollo curricular de la Educación Física en la Educación Infantil, Madrid: Ediciones Pirámide.

Gordillo, M.D.; Sánchez, S.; Bermejo, M.L. (2019). La obesidad infantil: análisis de los hábitos alimentarios y actividad física. International Journal of Developmental and Educational Psychology INFAD Revista de Psicología, Nº1-Monográfico 1.331-344 신약성경 다운로드. ISSN:0214-9877.

Lagardera, F. (1992). Sobre aquello que puede educar la Educación Física. Revista interuniversitaria de formación del profesorado, 15, iraila/abendua 1992, 55-72.

Mendiara Rivas, J. (1997). Educación Física y aprendizajes tempranos. Contribución al desarrollo global de los niños de 3 a 6 años y estudio de sus estrategias de aprendizaje en espacios de acción y aventura. Tesis doctoral inédita. Zaragoza, Universidad de Zaragoza.

Rodríguez, J.; Ribalta, D.; Franco-Sola, M.; Figueras, S. (2014). Blanquernako FPCEEko Haur Hezkuntzako eta Lehen Hezkuntzako iralasleen hasierako prestakuntza gorputz-hezkuntzan 다운로드. Jakingarriak, 74: 14-23. Recuperat de https://www.mondragon.edu/documents/20182/61440/jakingarriak-74.pdf/

Rodríguez, J. (2015). Análisis y fundamentación para un modelo de educación física en la etapa de la educación infantil: un estudio de caso en la Universidad Ramon Llull. Universitat de Barcelona, Barcelona

Vaca Escribano, M. (1995). Tratamiento pedagógico de lo corporal en Educación Infantil. Propuesta de un modelo de intervención a través del estudio de un caso en el Segundo Ciclo 영화 시나리오 다운로드. Tesis doctoral inédita. Madrid, UNED, pedagogía.

SEMINAR Autobiography: My experience of playing. Autobiografia SEMINARI: la meva experiència jugant

Àrea Educació i Societat
Text prepared by students of 1st Grade of Primary Education in English in the framework of the Seminar where they reflect on the right of children to play.

My favourite game 

When I was little, my favourite game to play was acting. I remember my group of girlfriends, most of us used to do theatre after school. Therefore, since we enjoyed acting very much, during break time we would play roles 최고의 사랑 ost 다운로드. One day we would recreate a family, the other day a story that we had read in class, something that we had watched on television, etc. I remember that game being so much fun for my friends and me. To be honest, I don’t remember playing that many games. Sure we used to play some Pichi (baseball) or Polis y Cacos (cops and robbers), but most of the time they ended with someone being mad at another, so that took away a little bit of the fun. Also, I would spend the majority of my time talking to other classmates, dancing or standing on our head.

My favourite game to play at home was SIMS, a video game that was about having a family and taking care of them, and my other favourite game was dressing up with my mother’s jewels and heels 나의 아저씨 13회. I’ve always been very girly and primped.

My experience with playing games 

Now, after having read all the texts  related to games (“Building a System of Indicators to Evaluate the Right of a Child to Play” by Andrés Payà Rico and Jaume Bantulà Janot, la Convención sobre los Derechos del Niño; “El joc lliure: un espai natural per al desenvolupament infantile” by Roser Vendrell; and “Teachers’ Perception of the Right to Free Play in Early Childhood Education and Primary Education. A study carried out in Barcelona (Spain)” by Roser Vendrell Mañós, Àngels Geis Balagué, Núria Anglès Virgili and Mariona Dalmau Montalà-), I realize the importance of playing in children a bit more. I would agree with what all the articles said about the state and society not giving enough importance to playing games. As the first article named “Building a System of Indicators to Evaluate the Right of a Child to Play” by Andres Payà Rico and Jaume Bantulà Janot said: 

The rights related to biological needs and survival (e.g 아이템매니아 다운로드. food, health, safety) are prioritized or have a more urgent nature, mainly in developing countries.

However, this does not justify that rights such as the right to play are left behind or forgotten. All the rights contained in the Convention on the Rights of the Child are related and should be considered as a whole.

Although right now, after reading the articles mentioned before, I am more aware of the benefits of playing and children having free time for them, deep down, I always knew that it was important. I remember I was mortified every time I talked to a friend and she or he told me they had an extracurricular activity each day of the week. Whether it was horse riding on Monday, tennis on Tuesday, Thursday and Friday, match on Saturday, piano lessons on Wednesday, math reinforcement on Tuesday too… I had friends that were busy every single day of the week, literally, and what they had in common, most of them, not to say all of them, was that they told me they didn’t have much time to play or at least have some free time, because after their extracurriculars, they had to do their homework, take a shower, have dinner and then go to sleep 다운로드. Some of them told me they didn’t even like half their extracurricular activities. They said they only did it because their parents wanted them to do it and that was it. For this, I thank my parents a lot. They let me stay at home, let me play, express myself and develop my creativity, while also being able to choose the extracurricular activities I enjoyed, not what they liked or would have wanted me to like.

Sometimes it looks like playing is a waste of time, and that children, in order to become great professionals in the future and be useful, need to constantly be learning things and attending different classes 토크리시 다운로드. But, as the articles completely denied, this false belief is very harmful and comple

tely rubbish. Playing has many wonderful learning opportunities and is absolutely fundamental for children. Thus, children needing to play is not an opinion or something we can debate about, as the articles perfectly defended, it is simply a human right.

 

 

 

 

 

“I’m sorry, Mom, we still got at least an hour left of play. I can’t do my homework.”

Link to a video on the right of the child

 

Traducció: 

Text elaborat per estudiants de 1r del Grau d’Educació Primària en llengua anglesa en el marc del Seminari on reflexionen sobre el dret dels infants al joc

El meu joc preferit 

Quan era petita, el meu joc preferit era actuar 다운로드. Recordo que la majoria de les meves amigues feien teatre com a activitat extraescolar. Per això, com que ens encantava actuar, durant l’hora del pati jugàvem a imitar gent. Un dia recreàvem una família; l’altre, una història que havíem llegit a classe, alguna cosa interessant que havíem vist a la televisió… Era un joc molt divertit per a totes nosaltres. De fet, si soc sincera, no recordo jugar a gaires altres jocs. També jugàvem al pichi o a polis i cacos, però el fet que la majoria de vegades algun company acabés enfadat feia que no ens agradés tant 도트코이 다운로드. Durant la major part del temps, però, xerrava amb els meus amics i amigues, ballàvem, fèiem la roda o el pi… però cal remarcar que no recordo cap joc com a preferit. Tot i això, em divertien molt.

A casa, el meu joc preferit eren els Sims. Es tracta d’un videojoc que permet tenir i cuidar una família virtualment. També m’agradava molt disfressar-me amb les joies i les sabates de taló de la meva mare. Sempre he sigut una noia femenina i presumida. 

La meva experiència jugant 

Després d’haver llegit tots els textos (“Building a System of Indicators to Evaluate the Right of a Child to Play”, d’Andrés Payà Rico i Jaume Bantulà Janot; la Convenció sobre els Drets de l’Infant;“El joc lliure: un espai natural per al desenvolupament infantil”, de Roser Vendrell Mañós, iTeachers’ perception of the right to free play in Early Childhood Education and Primary Education 다운로드. A study carried out in Barcelona (Spain)”, de Roser Vendrell Mañós, Àngels Geis Balagué, Núria Anglès Virgili i Mariona Dalmau Montalà), m’adono una mica més de la importància del joc en els infants, i estic d’acord amb la idea que l’Estat i la societat no donen prou importància al joc. Andrés Payà Rico i Jaume Bantulà Janot, en el primer article, exposen el següent: 

Els drets relacionats amb les necessitats biològiques i la supervivència (per exemple, aliments, salut i seguretat) són prioritaris o tenen una naturalesa més urgent, principalment en els països en desenvolupament.

Tanmateix, això no justifica que drets com el dret a jugar es quedin enrere o s’oblidin. Tot els drets continguts en la Convenció sobre els Drets dels Infants estan relacionats i haurien de ser considerats com un tot 다운로드.

Encara que ara mateix, després d’haver llegit aquests articles, soc més conscient dels beneficis que aporta en els infants jugar i tenir temps lliure, sempre he sabut, en el fons, que era important. Recordo, per exemple, que m’esgarrifava cada cop que parlava amb un amic o una amiga i em deia que tenia una activitat extraescolar cada dia de la setmana: equitació els dilluns; tenis els dimarts, els dijous i els divendres; reforç de matemàtiques també els dimarts; classes de piano els dimecres; partit els dissabtes… Tenia amics que estaven ocupats cada dia de la setmana, literalment, i el que tenien en comú la majoria d’ells, per no dir tots, era que em deien que no tenien gaire estona per jugar o, com a mínim, per tenir temps lliure, perquè després de les extraescolars havien de fer els deures, dutxar-se, sopar i, finalment, anar a dormir. Molts em deien que ni tan sols els agradava la meitat de les activitats extraescolars, i que només les feien perquè els seus pares volien que ho fessin 다운로드. Per això, estic molt agraïda als meus pares. Em deixaven estar a casa, em deixaven jugar, expressar-me i desenvolupar la meva creativitat. D’aquesta manera, vaig aprendre a triar les activitats extraescolars que m’entretenien i no les que ells volien o les que volien que m’agradessin.

A vegades sembla que el joc sigui una pèrdua de temps i que els infants, per tal de convertir-se en grans professionals en el futur, necessiten aprendre coses constantment i rebre formació diversa diàriament. No obstant això, i també ho afirmen els articles, aquesta falsa creença és altament perjudicial. Jugar aporta aprenentatges meravellosos i és absolutament fonamental per als infants. Per tant, que els infants necessitin jugar no és una opinió ni res que es pugui debatre, sinó que, tal com els articles defensen, es tracta, senzillament, d’un dret humà.

 

 

 

 

 

Link a un vídeo sobre el Dret a jugar dels infants

 

Alumnes del Seminari 1r, Grau Educació Primària en anglès

LA MÚSICA PROPOSA

Ja fa cert temps que plana per sobre les converses entre el professorat de música el paper que juga aquesta assignatura dins l’escola: no parlem tan sols del rol que se li ha assignat dins el currículum (compartint un espai difús amb l’àrea de plàstica), sinó també dins el paradigma que implica introduir noves pràctiques educatives innovadores en els nostres centres (escoles estructurades en ambients adaptades a cada comunitat, treball per projectes… en fi, tot el que significa reformular l’educació centrant l’aprenentatge en les persones) 다운로드. Tal com apunta la directora de l’escola dels Encants, Agnès Barba, “Les emocions tenen una causa-efecte total en l’aprenentatge dels infants i en el seu creixement personal,per això les tenim sempre presents, perquè, si els nens se senten bé, tenen la ment oberta a poder aprendre” 다운로드.

I aquí és on esdevé el dilema: tots els docents tenim present algun projecte del nostre centre que ens ha marcat especialment, ens ha emocionat i ha aconseguit més implicació per part de la comunitat educativa… aquell que ens ha fet vibrar, a nosaltres i als alumnes, d’una forma especial 다운로드. Potser podem recordar quin va ser el catalitzador: una problemàtica social recent, un marc territorial-emocional on tots els docents del claustre ens hi sentíem a gust, una nova energia que ens va inspirar a principi de curs… però si fem memòria, veurem que en molts d’aquests casos, la música hi va tenir un paper essencial: no va ser només la banda sonora que va acompanyar el projecte, sinó que realment va esdevenir l’aglutinador que serví per inocular la il·lusió i l’energia necessària per dur-lo a terme i arribar a bon port 다운로드. Perquè: què és la música? O més aviat, la pregunta del milió: perquè serveix la música? 

La música està feta d’ones sonores que trobem en moments i llocs específics 다운로드. Podríem dir que la música és, entre totes les arts, la més efímera, i també la més propera a una experiència, ja que no la podem deslligar mai del context en la que passa 2 Pivot animator download. Així doncs, perquè no utilitzar-la pròpiament com a punt de partida dels projectes que vulguem treballar dins l’aula? Ens podem imaginar un centre on, sistemàticament, l’experiència musical sigui el detonant per treballar qualsevol mena de projecte, on tinguin cabuda des dels àmbits científics fins als lingüístics 다운로드? Si partim de la idea que hem d’actuar sobre les emocions i el context on es donen per motivar els alumnes, no té massa sentit que desaprofitem l’oportunitat que ens ofereix l’experiència musical per tal d’aconseguir arribar als nostres objectius pedagògics 어노인팅 예배캠프 2018 다운로드. I amb la música podem potenciar no només la dimensió emocional, sinó també la cognitiva, l’ètica… en definitiva, assolir les famoses competències que ens demana el currículum. 

  1. http://www.elcritic.cat/investigacio/llums-i-ombres-de-escola-21-12615 
  2. Byrne, D 다운로드. “Cómo funciona la música”. Reservoir Books. 

Maria Camats,titulada en Orff Schulwerk, és professora de música a les escoles: EMMEl faristol, de Roda de Ter i Esquirol, i a l’Escola Pia d’Olot

Xarxes de corresponsabilitat socioeducativa: un nou repte per a la governança del Sistema Educatiu

Mireia Civís i Jordi Longás

Presentem aquí les 10 línies que a mode de full de ruta clouen el capítol intitulat “Xarxes de corresponsabilitat socioeducativa: un nou repte per a la governança del Sistema Educatiu” de lAnuari de la Fundació Jaume Bofill 2018: Reptes de l’educació a Catalunya, dirigit per Jordi Riera.

Es tracta de propostes que apunten cap a un nou model d’Estat Relacional, que descentralitza al màxim el Sistema Educatiu i promou la seva connexió amb altres actors també implicats en el fet socioeducatiu:

  1. Elaborar pactes integrals en l’àmbit comarcal i local, de caràcter estratègic, que contemplin l’educació dins i fora de l’escola assenyalant prioritats, la gestió de recursos i la temporització. Defensem el concepte integral perquè aquests processos haurien d’integrar a àrees com Educació, Serveis Socials, Benestar i Família, Joves, Ocupació i Salut. Seria precís definir un marc estable per construir veritables xarxes de col·laboració, atenent els nivells macro i micro de la planificació i l’acció socioeducativa Oracle 10g xe download. A partir del territori, que podria definir-se com un sol municipi, agrupacions de municipis o zones d’acció educativa, i amb el co-lideratge del Departament d’Educació s’hauria d’aprofundir en la relació de confiança i la promoció del treball en xarxa entre els actors esmentats. Aspectes com plantilles de professionals per zones reforçarien l’autonomia, estabilitat, rendiment de comptes i compromís amb projectes educatius centrats en l’interès comú.
  2. Renovar el model de Consell Escolar Municipal. A dia d’avui es tracta d’estructures organitzatives poc representatives del territori i sense capacitat operativa. Suggerim substituir-los per Consells Educatius Locals, integrats pels actors que tenen incidència en el territori, amb capacitat per establir consensos i pactes locals, i amb la funció de vetllar pel disseny i execució dels Plans Educatius Locals 단기 플레이어 다운로드.
  3. Complementàriament, establir mecanismes de participació real, que integrin tots els grups d’interès (també els infants i adolescents), degudament articulats en la xarxa local i el Consell Educatiu Local. Haurien de ser espais de coneixement mutu, construcció de confiança i debat democràtic, per facilitar l’establiment d’acords i la resolució de conflictes. Per a la seva efectivitat i sostenibilitat haurien de preveure un pla per donar-los a conèixer i garantir una accessibilitat real a aquests.
  4. Definir Plans Educatius Locals (de ciutat o de poble) que tant podrien ser una evolució més operativa i densa dels Projectes Educatius de Ciutat com una evolució “3.0” dels Plans Educatius d’Entorn. L’estimulant proposta de les Ciutats Educadores necessita baixar al terreny concret i substancial de l’acció socioeducativa per no quedar-se només en allò que s’agrega, comunitàriament, a l’estructura de serveis que funciona segons els  models tradicionals 다운로드. Sense obviar el lideratge imprescindible de l’escola, serà necessari sortir dels estrictes dominis del Departament d’Educació per constituir veritables expressions de la transversalitat. 
  5. Allà on existeixen, racionalitzar les xarxes locals, cercant la màxima connectivitat entre els Projectes Educatius de base Comunitària i els projectes d’escoles que busquen la seva renovació. També intensificar el suport a les xarxes d’acció socioeducativa que ja estan funcionant, donant empenta al seu lideratge per potenciar l’acció multidimensional, l’apoderament dels actors i protagonistes, l’ampliació dels entorns d’aprenentatge més enllà de l’escola, i la construcció d’entorns d’oportunitat a nivell comunitari i social. En alguns municipis hi incideixen múltiples constel·lacions de xarxes que cal repensar per dimensionar-les racionalment en un projecte local integrador de valor afegit, garant d’una acció real.
  6. Cuidar els lideratges de les xarxes, tant el que exerceixen els seus promotors com la mateixa distribució del lideratge que permet millorar l’eficiència i sostenibilitat d’aquesta organització de base comunitària 다운로드. Optar per allò local no és apostar només pels polítics locals, que altrament hauran d’aprendre què vol dir xarxa, sinó també per altres lideratges legitimats en el territori i en altres nivells macro. Considerant els rols, funcions i metodologies que sostenen l’èxit de les xarxes 

  7. s’haurà de formar als promotors i actors clau, facilitar recursos i sostenir la seva acció. Que l’escola iniciï camins d’obertura i col·laboració en el territori, que els tècnics municipals dels serveis o àrees d’atenció a les persones, o que els tècnics i Inspectors del Departament d’Educació construeixin projectes locals i comunitaris, requereix més que la seva bona disponibilitat: un marc general i local que li doni impuls i la capacitació/acompanyament per fer camí amb seguretat.
  8. Promoure la cultura professional de la col·laboració, on l’acostament, intercanvi i reconeixement entre sectors, àmbits i institucions suposi un enriquiment i aprenentatge 위아래 mp3 다운로드. El nou enfocament de la governança local ha de comptar que ni tothom sap ni tothom vol. Per això, partint d’una bona col·laboració tècnicopolítica, caldrà trobar sistemes de formar i incentivar als professionals en xarxa pel seu bon funcionament. Molt especialment és necessari organitzar els serveis i les estructures actuals de forma que el treball transversal i/o en xarxa sigui reconegut socialment i laboralment com una funció professional bàsica i no depengui del voluntarisme i les hores extres d’alguns professionals. En aquest sentit, l’espai també és important, tant el físic com el virtual, i això implica que existeixin els llocs de trobada per a que es pugui donar la col·laboració.
  9. Establir sistemes per compartir informació existent en diferents nivells de l’Administració que permetin orientar i avaluar les polítiques socials i educatives que es desenvolupen en el nivell local 다운로드. La informació que permet generar coneixement és allò que genuïnament circula per la xarxa i, en conseqüència, la seva disgregació dificulta la seva sostenibilitat i progrés. L’anàlisi compartida de les necessitats, la selecció de prioritats estratègiques o el mateix rendiment de comptes depenen directament de la qualitat de la informació que es recull i a la qual es té accés.
  10. Crear i mantenir observatoris a nivell local que permetin el seguiment d’indicadors clau i prèviament establerts de l’èxit i la inclusió socioeducativa, així com l’avaluació sistemàtica dels plans que es desenvolupen. A més d’informar de l’evolució de les polítiques implementades a la comunitat, esdevene formes efectives per afavorir l’autoregulació del sistema social 엑셀 가계부 다운로드.
  11. Acompanyar metodològicament els processos de treball en xarxa i base comunitària per aconseguir que siguin efectius i sostenibles, incorporant els mecanismes de gestió administrativa (reunions amb sentit, fluxos de comunicació, redacció d’actes, periodicitat de les trobades, …) i política (pla d’atracció de recursos, relacions institucionals, agenda de pressupostos vinculada a necessitats reals, persones que vetllin o alimentin les xarxes i facin evident el rendiment de comptes, …) propis de qualsevol pla que cerca resultats. S’han de garantir xarxes que no depenguin de les persones que en un moment donat en formen part, sinó que es fonamentin en estructures i engranatges eficaços i estables. La col·laboració de les universitats podria ajudar en aquest sentit.  

Aquestes propostes no pretenen que tot es redueixi al mon local, negant la necessitat que existeixin els diferents nivells en la planificació de les polítiques públiques (Generalitat, Diputacions, Consells Comarcals). Seria però exigible que es treballés des de la perspectiva de xarxa també en aquests nivells i posant més decididament el ciutadà en el centre de les polítiques 다운로드. Sens dubte cal des de l’administració central  més esperit de subsidiarietat envers el mon local. Però aspectes crítics del servei educatiu, com el finançament, la provisió de places segons els fluxos demogràfics, la planificació de la formació professional o l’avaluació del sistema, per citar alguns exemples, necessiten un guiatge global. Això sí, l’aplicació del model xarxa comporta cercar noves formes de connectar els diferents nivells de l’Administració, i reorganitzar o millorar la capacitat de connectar transversalment els propis departaments de l’Administració al més alt nivell i al nivell local. També, aboguem per incorporar els agents socials en l’anàlisi i presa de decisions que afecten a la planificació i l’avaluació general. 

En síntesi, a partir de les evidències i els arguments teòricopràctics s’hauria d’avançar en la construcció d’un nou model de governança que impliqui generar les condicions d’estabilitat a nivell polític per desenvolupar la transversalitat. Així mateix, mitjançant els nivells d’intermediació adients cal anar connectant comunitats, agents locals i governamentals per fer efectiva una cessió política d’àmbits de decisió cap a l’àmbit local i comunitari 맥 어도비 2018. Com també cal facilitar noves organitzacions educatives en xarxa, promoure nous lideratges de base distribuïda, amb clara influència de l’escola però sense la seva hegemonia, i alimentar els nous processos derivats de la col·laboració.

Tot plegat no és una empresa fàcil i implica convenciment respecte  on volem anar, generar canvis en les estructures organitzatives i facilitar suports als actors implicats. El canvi no es genera només des de la visió i la voluntat. sinó que necessita coneixements i capacitació. Les transformacions es poden implementar de manera incremental, aprofitant el pilotatge que representen algunes experiències d’èxit que hem esmentat. Una participació coresponsable i l’exercici de la pràctica reflexiva des de la transdisciplinarietat poden guiar en temps de complexitat el repte de la governança del Sistema Educatiu que intitula aquest capítol 다운로드.