Category Archives: General Català

El PROJECTE ARTÍSTIC INTERDISCIPLINARI: Deu anys d’emocions compartides.

Equip de professorat  del Projecte Artístic Interdisciplinari. Àrees d’Educació Musical, Educació Visual i Plàstica i Educació Física de la FPCEE Blanquerna

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’estenedor, segona titulació en educació infantil. curs 16-17

El Projecte Artístic Interdisciplinari dels estudis d’Educació de Blanquerna ha arribat als deu anys. Deu anys de treballar per a la integració de les disciplines artístiques en l’educació, de codocència en equips formats per docents de les àrees d’educació musical, educació física i educació visual i plàstica, d’acompanyar els futurs i les futures mestres en els seus processos creatius. 

Recentment, hem tingut l’ocasió de reprendre el contacte amb algunes exalumnes dels estudis d’Educació 텐센트 동영상 다운로드. Les seves trajectòries han estat molt diferents, tant durant el grau com en el seu recorregut formatiu i professional posterior, però quan recorden el seu pas pel Projecte Artístic Interdisciplinari, coincideixen en destacar tres aspectes del Projecte: la integració de les disciplines, l’aprenentatge cooperatiu i les emocions que desencadena el procés creatiu compartit. 

  • És un projecte on has d’englobar tres assignatures, on has de fer una reflexió i sortir de la teva zona de confort per intentar pensar noves maneres de fer i sobretot amb molt de treball en equip: t’has de posar d’acord amb gent que té idees i opinions molt diferents. (Mireia Serra Galea)
  • Va haver-hi moments d’aquells d’emoció en els assajos, en què la gent s’implicava, que acabaves esgotat físicament i emocionalment… i després la mostra va ser espectacular 티비나무 다운로드. (Sandra Carrasco Hernández) 
  • El treball en equip va ser cabdal, com que no estava traçat el recorregut sinó que estava totalment obert, havíem de negociar quina direcció agafàvem, cap a on anàvem. Vam travessar crisis i també moments de desorientació, però realment ens va vincular molt a nivell emocional. Els processos artístics ho tenen això, de transitar per la incertesa… (Laura Zamora Cornadó) 

 

 

 

 

 

 

 

 

El dol, primària en anglès, curs 16-17

Quan els preguntem què creuen que van aprendre i quina incidència ha tingut en el seu perfil professional, responen: 

  • Tant a nivell personal com professional… la creativitat 다운로드. En el projecte me’n vaig adonar de que puc anar més enllà del que jo creia. (Mireia Serra Galea)
  • Aquesta mirada, el poder integrar diferents àrees en un objectiu. Quan ho entens, per exemple a partir del projecte a la universitat, t’obre una quantitat de possibilitats a l’escola. (Sandra Carrasco Hernández)
  • Veus que no hi ha una única manera d’expressar-te i perds la vergonya i el sentit del ridícul (Sílvia Caballé Serrano)
  • Et porta a trencar amb l’educació més tradicional de paper i llibre, a sortir fora de l’aula i ser creatius i imaginatius 다운로드. (Helena Mèlich Miret) 

 

 

 

 

 

 

 

 

Out of control, primària en anglès, curs 16-17

Agraïm a la Mireia, la Sandra, la Laura, la Sílvia i l’Helena el seu testimoni i la contribució de tots i totes les estudiants que han viscut l’experiència del Projecte Artístic Interdisciplinari. Ara toca fer balanç d’aquests deu anys d’emocions compartides, de tutories i presentacions, d’instal·lacions, accions, performances, transformacions dels espais de la facultat… Aviat, esperem poder-vos oferir una mostra d’aquests deu anys en què els llenguatges artístics han contribuït a la formació dels i les mestres de Blanquerna, amb el desig que les arts siguin cada vegada més presents tant a la facultat com a les escoles. 

Bibliografia

Pérez, S., Batlle, N 다운로드. i Gomila, G. (2017). Nubes para volar: proyecto multidisciplinar, educación musical, educación visual y plástica, y educación física. En Danza, Investigación y Educación: experiencias interdisciplinares con música, literatura y teatro (pp. 193-201). Editorial Libargo.

Batlle, N. i Capdevila, R. (2013). Arte y creatividad en momentos revueltos: proyecto artístico multidisciplinar, música, expresión plástica y corporal. Matéria-Prima, 1, 190-197

Batlle,N., Capdevila, R. i Ribalta, D. (2017). Taller “Capturas Biográficas”. En Congreso Tendencias Actuales en Educación y Pedagogía: miradas a las experiències de los niños. Universidad de San Buenaventura, Bogota, Colombia. 

Batlle,N., Capdevila, R. i Ribalta, D. (2018). El proceso creativo elemento de cambio para educar en una visión crítica ante la complejidad del siglo XXI. Una propuesta para la formación inicial: proyecto multidisciplinar. Conferencia invitada, Universidad Católica de Valparaíso, Chile.

Folch, C., Capdevila, R. i Prat, M. (2019). Percepción del Profesorado sobre una Experiencia Multidisciplinar: Arte y Ciencias en un Grado de Educación. Revista Digital De Investigación En Docencia Universitaria, 13(1), 38-56. https://doi.org/10.19083/ridu.2019.743

Folch, C., Córdoba, T. i Ribalta, D. (2019). La performance: Una propuesta interdisciplinar de las áreas de educación física, educación musical y educación visual y plástica en la formación inicial de los futuros maestros. Retos, 37(37), 613-619. https://doi.org/10.47197/retos.v37i37.74187

Benvinguts al segle XXI! Benvinguts a l’humanisme tecnològic!

Miquel Àngel Prats - @maprats 
Professor titular de tecnologia educativa a la FPCEE Blanquerna-URL 
Àrea de TIC dels estudis d'educació

Segons les darreres dades de la UNESCO, la pandèmia del COVID-19 ha tingut a més del 90% dels estudiants del món de 188 països confinats a casa i sense classes presencials. En aquest context, les universitats i els centres educatius i formatius es troben brindant la seva formació a través de tecnologies digitals, o ho estan intentant, de manera que l’alumnat amb o sense experiència prèvia en formació en línia s’ha vist immers en classes no presencials 마더 데레사의 편지.

En aquest sentit, en el marc de l’actual pandèmia del COVID-19, un dels reptes que ens ha tocat viure és precipitar i, en alguns casos, improvisar, processos d’ensenyament-aprenentatge en línia. No en va, s’ha denominat l’experiència viscuda com “ensenyament remota d’emergència다운로드.

Segons el darrer reportatge d’Educaweb, estudiar en línia aporta beneficis per a l’estudiant, com ara la flexibilitat horària i la possibilitat de millorar les seves competències digitals i personals, entre d’altres. Però també comporta desafiaments, com són l’autodisciplina, l’autoorganització i planificació del temps, així com exercitar l’autonomia i l’autoaprenentatge 다운로드.

Alumnat i sobretot docents han augmentat considerablement i, per força, les seves competències digitals. Per això, caldria ara pensar de forma estratègica una sèrie de mesures que permetin fomentar un acompanyament molt més saludable i efectiu (eficient i eficaç) dels docents en matèria digital: en primer lloc, detectar necessitats formatives (inclusives); en segon lloc, realitzar una cartografia o mapa de bones pràctiques; en tercer lloc, identificar facilitadors i dificultadors de l’activitat que s’ha dut a distància; en quart lloc, crear i generar comunitats permanents d’assessorament tecnopedagògic per a docents, i en cinquè lloc, pensar jornades i formats atractius per compartir el coneixement i l’experiència adquirida 다운로드.

Tenim molt talent ocult en les nostres organitzacions educatives i fer-ho emergir és precisament innovar: pensar “en” i “per a” les persones. I posar, precisament les tecnologies digitals, al servei de les persones.

Però, no tot serà tan fàcil i es pot reduir a quatre o cinc mesures de política educativa 다운로드. La qüestió demana un canvi de xip total. Un canvi de marc mental poblacional. I és el que ens està passant, sense que ens adonem. Tal i com ens recorda Genís Roca en el seu dos darrers posts El Segle XX ja durava massa i Resistir no serà suficient estem abocats a canviar i a reinventar-nos.

“Estem patint la incertesa provocada pel virus i això ens obliga a reconsiderar molts processos, i molts dels nous procediments per fi comencen a ressonar a segle XXI”. 

“No hi arribem de la millor manera, però sembla que hi anem 스타크래프트2 무료 다운로드. La carnisseria de sota de casa ara accepta comandes per whatsapp i fa sis mesos ni ho considerava. Vaig demanar hora al metge i em varen preguntar si volia visita presencial, telefònica o per videoconferència. M’han dit que si per alguna raó el meu fill ha d’estar quinze dies sense anar a escola miraran d’oferir-li un seguiment telemàtic. A la feina m’han dit que els sembla bé que faci teletreball dos o tres dies a la setmana 다운로드. Un client m’ha convocat a una reunió i s’han disculpat perquè voldrien que fos presencial. Certament alguna cosa està canviant, i sembla que ho fa en direcció segle XXI. Insisteixo, d’una manera gens agradable, però es mou.” (G.Roca, 2020)

La pandèmia ens està ensenyant molts aspectes del què suposa viure en aquest nou segle XXI: incertesa, ambigüitat, complexitat i temps per a fer proves i canvis i poder escriure unes noves regles del joc en molts sectors productius,…

 

“Ara és el moment de fer proves, perquè tothom està disposat a entendre que no sapiguem com es fa i ens perdonarà si hem de corregir coses” 다운로드.

“Si proposem quatre dies de presencialitat i un de teletreball, no passarà res massa greu si al final resulta que el model bo era tres més dos. …/… L’etapa dos és d’adaptació i resistència, però ningú entendrà que arribem a l’etapa tres sense haver après coses. Cal aprofitar aquest any que tenim pel davant per fer proves i canvis.” (G.Roca, 2020)

I, per això, ara més que mai, és necessari emmarcar les tecnologies digitals allà on els hi pertoca: al servei de les persones netbus 1.7.

Seguint el Manifest de Viena sobre Humanisme digital cal disposar d’una declaració mundial on les tecnologies i els organismes i empreses que les inventen, les creen, les regulen i les tracten respectin un seguit de compromisos per a construir una societat més justa i democràtica, posant el éssers humans i els seus drets en el centre.

Us convidem a conèixer el Manifest i a pensar de forma crítica, ètica i responsable quin paper ha de tenir la tecnologia d’ara en endavant 원랜디 8.6 치트모드 다운로드. És també responsabilitat de tots els ciutadans aconseguir-ho!

La dimensió social de l’escola en temps de pandèmia

Montserrat Alguacil, Maria Carme Boqué

El 2020 restarà per sempre com un any definit per la presència d’una pandèmia que va sacsejar tots els àmbits de la societat, inclòs el de l’educació.

Davant la complexitat de la situació i la necessitat de confinament s’ha posat de relleu que la discussió sobre la innovació educativa, present en els últims anys, no ha aprofundit en el veritable sentit de l’educació escolar 미드나이트 인 파리 다운로드. En el moment actual, el debat social s’ha centrat, majoritàriament, en aspectes didàctics, tècnics, emocionals i de conciliació familiar, oblidant la funció socialitzadora dels centres educatius. L’educació no és un “problema” de les famílies, ni dels mestres, sinó que interpel·la a tota la comunitat, a tota la societat, no únicament perquè reverteix en el futur, sinó perquè impacta en el present 네이트 판 동영상. Temes com la convivència, la igualtat d’oportunitats, l’equitat o la democràcia cal posar-los en el centre del debat pedagògic.   

Amb l’obra Democracy and Education, editada el 1916, John Dewey reclama que l’escola sigui un escenari per a l’emergència d’una ciutadania plena, un espai on reflexionar, analitzar i experimentar vivències significatives de participació i decisió que permetin a les persones desenvolupar-se en el mitjà social. 

La literatura assenyala àmpliament la relació entre educació i desigualtat, així que, amb diferents enfocaments, els sociòlegs de l’educació analitzen aquest assumpte. Alguns autors se centren en l’anàlisi de l’escola com a “reproductora social”. Així, Ivan Illich subratlla els efectes dels processos informals a través del que ell anomena el currículum ocult (el pla d’estudis ocult) 다운로드. Al seu torn, Basil Bernstein s’interessa en les diferents competències i registres lingüístics en funció de l’origen dels alumnes; i Pierre Bourdieu, per citar un altre pensador, examina la relació entre la cultura escolar i la cultura de la família. Mentre altres referents analitzen els elements que pot potenciar l’escola per millorar la societat, un dels més coneguts, Freire, atorga a l’escola el  poder de la conscienciació social i de l’alliberament. 

 

 

 

 

 

 

 

Així, pensadors com Locke, Rousseau, Tolstoi, Korczak, Freinet, Ferrer i Guàrdia o Makarenko, i tants d’altres predecessors de la introducció de la democràcia a l’escola foren seguits, a Catalunya, pels moviments de renovació pedagògica (MRP) i per l’escola moderna i activa, que reconeixen la importància dels valors democràtics i cívics en l’educació dels nois i noies 다운로드. En el moment present, relligar aquestes idees als actuals moviments d’innovació educativa és molt necessari.

La globalitat, la sobreinformació, l’avanç de les tecnologies, la profusió de xarxes socials i la crisi climàtica han aguditzat les desigualtats socials i econòmiques i ha fet augmentar la bretxa en l’accés a drets basics. Per això, més que mai, l’escola del segle XXI  ha de contribuir, de manera significativa, a una formació integral i a impulsar un món més just, fomentant valors i pràctiques democràtiques 다운로드.

Diferents informes internacionals i lleis d’educació recullen la funció democratitzadora de l’escola. L’informe Repensar l’Educació: vers un bé comú mundial?(2015) explicita que l’educació és un dret humà fonamental que permet la realització d’altres drets humans. Per la seva banda, les propostes de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, promoguts per l’Organització de les Nacions Unides (ONU, 2015) es refereixen a la necessitat d’impulsar arquitectures de governança transversals i multinivell per a aconseguir els 17 ODS plantejats. A Catalunya, la Llei d’Educació de Catalunya (LEC, 2009) també va incloure, entre els seus principis rectors, la capacitació per a l’exercici actiu de la ciutadania, amb respecte als drets i les llibertats fonamentals de les persones i als principis bàsics de la convivència democràtica. La LEC estableix que “els currículums de l’educació bàsica s’han d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques, que han de contribuir al desenvolupament personal dels alumnes i a la pràctica de la ciutadania activa, i han d’incorporar de manera generalitzada les tecnologies de la informació i la comunicació en els processos d’aprenentatge.”

Ara, l’escola catalana es troba en un moment crucial propici per a que una nova onada democratitzadora arribi a tots els centres educatius. Confiem en que aquests moviments transformadors avancin, progressivament, des de l’escola “activa” cap a l’escola “participactiva”: els precedents ja hi són (Boqué, Alguacil, García-Raga, Pañellas, 2017; 21018). 

Des de la matèria Societat, Família i Educació es contribueix a la formació dels futurs mestres en la dimensió social i democràtica de l’escola, a partir d’eines de reflexió i propostes pràctiques. A tall il·lustratiu mostrem un parell d’exemples d’una de les activitats realitzades pels estudiants. En aquest cas, els alumnes dissenyen un vídeo tutorial per resoldre un cas pràctic proposat, els dos vídeos desenvolupen la qüestió de la participació infantil, una de les vessants de l’educació democràtica. En el primer tutorial es mostra la dimensió participativa dels infants a través de l’elecció de la figura del delegat

AUTORES: Laura García Collado, Anna Fancelli Capdevila, Noelia Leiva Ortiz, Sanda Montero Ayán, Mireia Vázquez Abellán, Maria Sabuquillo Gonzalvo.

En el segon exemple es planteja com un grup classe redacta les normes d’aula a partir d’un treball realitzat en el marc d’una assemblea d’aula

AUTORES: Maria Castro Martí, Verónica Collado Rosado, Anna Comas Sala, Paula Cotolí Ferrer

Referències

Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. Disponible a: http://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Publicacions/Coleccio_Documents/DOCUMENTS_21_Resolucio_NNUU_AGENDA_2030.pdf

Boqué, M. C.; Alguacil, M.;  García-Raga, L.; i Pañellas, M. (2017). La contribució dels infants en les societats democràtiques de la governança de l’escola a la governança del municipi i el país. Investigació financiada per la Generalitat de Cataluña. Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. Ref. 2015DEMOC00016.

Boqué, M.C.; Alguacil, M.; García-Raga, L.; i Pañellas, M. (2018). Guía de participación infantil. Creación y dinamización de Juntas de infancia y adolescencia. Barcelona: Octaedro.

Dewey, J. (1996). Democracy and education: An Introduction to the Philosophy of Education. New York: McMillan. Disponible a: https://www.questia.com/read/77608453/democracy-and-education-an-introduction-to-the-philosophy

Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC). DOGC Núm. 5422 – 16/07/2009.

UNESCO (2015). Repensar l’Educació: vers un bé comú mundia?. Barcelona: UNESCOCAT.  Disponible a: https://drive.google.com/file/d/1VsmC1Z8M1mFbyMJSu4_xpUth9mhxLl97/view

 

Quins valors (o quina falta de valors) ha destapat la crisi de coronavirus arreu del món?

Alain Blomart, doctor en Antropologia per la Sorbona i professor a la FPCEE Blanquerna-URL

Un aspecte positiu del coronavirus és que ens ha fet replantejar els hàbits i els fonaments de les nostres societats, que han actuat com a mirall. Concretament, la manera de reaccionar dels governs i dels ciutadans davant d’aquesta crisi sanitària ha evidenciat els valors (o la manca de valors) dels diferents països 해요tv 다운로드.

 

 

Sense pretendre ser exhaustiu, podríem presentar deu valors:
1. Honestedat o falta de sinceritat: el coronavirus ha posat a prova la transparència dels governs, alguns dels quals, des que es va començar a propagar el virus, no han explicat sempre la veritat 윈도우7 usb dvd tool 다운로드. És el cas del president xinès, que ho va amagar durant les dues primeres setmanes.
2. Confiança o por: a Suècia i la Xina, per exemple, s’ha vist la confiança dels habitants envers el seu govern i els altres ciutadans. Molts americans, en canvi, van desconfiar totalment dels altres ciutadans i van comprar armes (béns de primera necessitat, segons D. Trump!). Molts pensaven que el coronavirus provocaria la ruïna de les classes desfavorides, que assaltarien les cases de les classes mitjanes i altes per aconseguir menjar 카카오톡 pc 사진 다운로드.
3. Resiliència/valentia o incapacitat de resistir: el coronavirus ha posat de manifest la valentia dels metges i les infermeres i ha obligat la ciutadania a aguantar un període llarg de confinament i totes les conseqüències socials, psicològiques i econòmiques (pèrdua de feina, situacions de molta pobresa, etc.) que comporta.
4. Igualtat o desigualtat: moltes famílies han hagut de conviure en pisos molt petits mentre els multimilionaris, a casa seva, tenien jardí, piscina, pista de tennis, etc 다운로드. D’altres no tenien ordinador perquè els seus fills poguessin fer els deures de l’escola en línia, i moltes persones autònomes han perdut la feina i, per tant, els ingressos, mentre que d’altres tenen un sou fix. Sense parlar de les famílies pobres dels països del tercer món, que no es poden permetre el confinament.
5. Solidaritat o individualisme: alguns països tenen un sistema d’ajudes socials més desenvolupat que d’altres 카니발갱 다운로드. Per exemple, als EUA preval un sistema individualista i molta gent no té seguretat social: per tant, són moltes les persones vulnerables davant de la crisi del coronavirus. La falta de solidaritat també s’ha notat entre països d’Europa quan Itàlia, el primer país afectat va demanar ajuda als altres països europeus i davant de la seva resposta negativa, va haver de demanar-la a Rússia, Xina i Cuba 다운로드.
6. Generositat o egoisme: la generositat consisteix a satisfer les necessitats dels altres, tal com han fet els metges, el personal sanitari i les persones voluntàries que han ajudat la gent gran i les persones desfavorides. Tots han entregat o sacrificat la seva pròpia vida, mentre que alguns actors, actrius o “famosos” no sabien què fer per recuperar el protagonisme perdut 다운로드.
7. Utilitat o futilitat: la crisi del coronavirus ha evidenciat quines són les professions indispensables (personal sanitari, d’alimentació, mestres…) i quines professions són clarament secundàries (actors, cantants, jugadors de futbol…). Així, ha quedat clara la paradoxa de la nostra societat, que paga sous milionaris a feines d’entreteniment mentre que les feines més necessàries no són prou remunerades ni valorades 다운로드.
8. Humilitat o oportunisme: la discreció del personal sanitari, que ha fet una feina de formigues, per sentit de la responsabilitat i del compromís, ha contrastat amb l’afany d’oportunisme d’algunes personalitats del món de l’espectacle o de l’entreteniment que buscaven protagonisme enviant missatges (a vegades hipòcrites) a la població perquè es quedés a casa.
9. Respecte o irresponsabilitat: el respecte per les normes i envers els altres ha sigut majoritari, però en alguns països hi ha gent que no ha actuat amb respecte ni responsabilitat i s’ha saltat les regles del confinament 다운로드. La responsabilitat és un tema que ha interpel·lat cada ciutadà i ciutadana de totes les edats però també els empresaris, els comerciants, etc.
10. Llibertat o control: les mesures de confinament han reduït la llibertat de les persones i hi ha hagut casos extrems de control, com a Israel (on s’han vigilat els mòbils dels habitants per saber qui no respectava el confinament) o a Hongria (on el president ha aprofitat la situació per obtenir els plens poders) 데드 셀 다운로드. Són casos de deriva autoritària que indiquen que la democràcia està en perill.

Després d’aquest decàleg de valors, podem afirmar que la crisi del coronavirus ha evidenciat les contradiccions de les nostres societats i ha fet reflexionar sobre els valors de cada país i la prioritat que tenen: el poder polític o l’interès econòmic, tal com s’ha vist clarament a Gran Bretanya i als EUA al principi de la crisi, o les persones, tal com s’ha pogut observar en alguns països, particularment en països dirigits per primeres ministres (Islàndia, Noruega, Finlàndia, Dinamarca, Taiwan i Nova Zelanda): una perspectiva de gènere seria interessant per determinar si alguns valors (cuidar, protegir la vida?) són més propis de les dones. De totes maneres, el coronavirus ha sigut un amplificador del que fem bé i malament, i, per tant, és una bona oportunitat per millorar el que falla en la nostra societat.

Referències per aprofundir aquest tema:
Rey Peiteiro, Domingo. “La crisis del coronavirus y la crisi de valores”, in El confidencial digital, 01.05.2020:
https://www.elconfidencialdigital.com/articulo/la_voz_del_lector/crisis-coronavirus-crisis-valores/20200429150211143886.html
Ricart, Marta. “El virus nos pone a prueba: ¿somos egoístas o solidarios””, in La Vanguardia, 26.03.2020:
https://www.lavanguardia.com/vivo/psicologia/20200326/474207515821/coronavirus-egoismo-solidaridad.html
Riera, Ramon.Com canviarà el nostre sistema de valors el coronavirus?”, Vilaweb, 31.03.2020: https://www.vilaweb.cat/noticies/coronavirus-canviar-sistema-valors-opinio-ramon-riera/

Les pintures d’Oriol Mora

 Al taller: olis damunt tela (2020) 웹 하드 일괄 다운로드. 150×150 i 114×146 cm.

El fi últim de la meva pintura es crear una estructura que reflecteixi l’enigma de l’existència 다운로드.
-Arshile Gorky.  Pintor nordamericà d’origen armeni (s. XX – expressionisme abstracte)

  • El moment del CANVI

A principis del segle passat, quan es parlava d’abstracció i avantguarda en pintura, de fet s’iniciava l’abandó d’una tècnica: la que pretén representar la tercera dimensió 사기열전 다운로드. Aquesta s’associarà progressivament al mon de la imatge fotogràfica. Aquells pioners fugien dels anomenats “efectes” –fuga, sfumatto, trompe-l’oeil…– justament pel que ténen d’il·lusió òptica, i els deixaven per a ús dels pintors de l’acadèmia 다운로드.
Tampoc volien cenyir-se a un tema exterior; es buscaba més aviat l’expressió, damunt la tela o el paper, tant pel que fa a la figuració com per l’abstracció 천하제일 쟁자수 다운로드. Fent camí per recuperar l’autenticitat i la puresa del mitjà pictòric;  allò que ben mirat, des de la prehistòria ja li era propi.
Amb la divulgació de la fotografia i l’alliberament que aporten Cézanne, el cubisme, els genis de Picasso, Malevitx, Mondrian, Klee… la formalitat es resoldrà en el pla -en les dues dimensions- 다운로드. Cosa que de fet, sempre ha distingit la pintura i pot fins i tot semblar-nos obvi; però aleshores, i des d’una visió occidental, calia fer aquell pas tan decidit 다운로드.

  • Una premissa: l’ESPAI PICTÒRIC

There is no freedom in freedom; there is only freedom in structure 텀블러 음악 다운로드.
-Branford Marsalis. Saxofonista nord-americà contemporani

Si el quadre ja no pot ser una “finestra oberta a la paret”, ni una representació, parlem de l’espai pictòric sorgit de les zones de colors juxtaposades 자바 zip 파일 다운로드. En aquest àmbit de la pura vibració del color, la pintura torna a volar lliure -com la música o la poesia-.
S’ofereix com una realitat duradora (a diferència de l’efímera, que avui és lògicament monopoli del món digital) i pròpiament basada en el color 다운로드. Apartats de les noves tecnologies, retrobem la materialitat del pintar; una mica, com si es tractés d’esculpir, per capes i damunt el pla.
Els meus referents formals comencen en aquella avantguarda i en la represa per part de certs contemporanis (com H. Hodkin ó G. Richter) que recullen el repte de Cézanne: construïr per mitjà del color.
En aquest intent de fugir d’artificis, la pinzellada queda a la vista. L’elaboració del color, la pressió i direcció del traç, fins-i-tot la mida del pincell escollit, son decisions perceptibles capa rera capa fins arribar a la superfície.

"Fum" i "Signe"

“Fum” i “Signe” 2020. Acrílic damunt papers 55x75cm, al taller

  • Forma i fons: EL TEXT AFEGIT

L’evidència de la cal·ligrafia en les meves darreres peces té certes connotacions, començant per la redundància. Tant la retolació, el símbol com la figuració, son més o menys reconeixibles però sempre inserides en el camp de color. Com un referent i alhora apel·len al sentit de l’humor, al distançament que s’oposa a les velles intencions de puresa.
Això no impedeix que la pintura sempre hagi buscat -a les antípodes de la imatge comercial- una experiència real, física, intensa de la comunicació. De fet, procurem arribar a un acord amb els materials, sedimentats al taller amb la intenció que l’ull del visitant hi trobi un reconeixement.
Contrastos, ironies, ideals i pragmatisme alhora … Tanmateix res d’això ens ve de nou, si recordem que els filòsofs grecs consideraven l’ofici del pintor com d’algú “avesat a resoldre dicotomies”.

O.M. és professor associat del Projecte artístic interdisciplinar (GDEP 3r )

Website d’Oriol Mora

EDUCAR CONFINATS

Dr. Valentí Feixas. Professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna – Universitat Ramon Llull Box download. Àrea de Pedagogia.

Va venir de cop. Intuíem que passaria. Alguns havíem començat a preparar-nos quan de sobte, d’un dia per l’altre, totes les escoles i les facultats tancades: tothom a casa mp4 코덱. Havíem vist pel·lícules de pandèmies i havíem seguit les notícies del que passava, primer a la Xina i després a Itàlia, talment com una pel·lícula 다운로드. Que diferent és veure les coses en una pantalla que viure-les en la pròpia pell !

Docent confinat

La ficció s’ha convertit en realitat i hem passat de sobte de la rutina a la incertesa 생활성가 다운로드. Això m’ha fet recordar les paraules del mestre i amic Lluís Duch que en el seu llibre Educación y Crisis de la Modernidad[1]  ens parlava de la contingència, un concepte que defineix molt bé la situació que estem vivint, on les certeses desapareixen, l’angoixa pel que passarà s’instal·la en les nostres vides i el sentit de les coses que fem trontolla 다운로드. I arribava a la conclusió de que una bona educació hauria de consistir, fonamentalment, en una praxi de dominació de la contingència.

Adreçant-se als educadors, Lluís Duch deia que “hem de complir la nostra missió de fer possible que infants i adolescents, dones i homes, es puguin situar significativament en el present, amb la convicció de que individualment i col·lectiva, venim d’un lloc i que el futur de l’ésser humà, malgrat tot el que està passant, és quelcom possible” 다운로드. En aquest sentit, la qüestió essencial que se’ns apareix a tots els qui tenim vocació d’educar és la següent: com podem ajudar-nos i ajudar els nostres alumnes ara en aquesta missió que ens és pròpia i insubstituïble 캐드 학생용 다운로드?

Des del canvi de segle, s’ha fet evident la necessitat d’adaptar l’educació als reptes que planteja aquest món globalitzat i digitalitzat 다운로드. Els informes de la UNESCO, els treballs de la OCDE, les reformes educatives en gairebé tots els països i els moviments i institucions de renovació pedagògica, han fet palesa la necessitat d’adaptar-nos als nous contextos tot repensant les finalitats de l’educació i transformant la pràctica educativa a les escoles 다운로드.

Si algú dubtava de la importància de la tecnologia en tot aquest procés, la crisi del COVID 19 ja ho ha deixat clar 다운로드. La tecnologia està fent possible mantenir la relació educativa amb els nostres alumnes, alhora que ens està mostrant els seus riscos i limitacions. D’una banda, la manca de recursos en els sectors més desafavorits fa que molts infants i adolescents no tinguin la possibilitat de mantenir aquesta relació educativa amb els seus mestres i professors. D’altra banda, ens hem llançat a generar activitats online que multipliquen les hores de treball davant de les pantalles generant cansament i saturació en alumnes i professors.

Tanmateix, tot i reconèixer la importància de la tecnologia per fer front a aquesta situació extraordinària, el més important segueix sent el factor humà: persones ajudant persones malgrat l’adversitat. Ho veiem a la televisió amb el comportament dels professionals sanitaris i ho visc amb els meus companys i els meus alumnes, tant a l’escola com a la universitat.

Cal que orientem totes les nostres energies, professors i alumnes,  a mantenir i millorar la nostra relació educativa creant espais de trobada virtual i entorns d’aprenentatge a distància però amb moderació, conscients que els continguts no són la finalitat sinó el mitjà a través del qual la nostra vida es posa en contacte amb la vida dels nostres alumnes, i que més que receptes hem de donar criteris.

Ens ha tocat viure la contingència i això ens exigeix més que mai ser la millor versió de nosaltres mateixos per fer que els nostres alumnes esdevinguin la millor versió d’ells mateixos: exigir-nos i exigir-los el conreu de la nostra humanitat. I això només ho podem assolir amb el nostre testimoniatge, com deia Lluís Duch, la categoria didàctica per excel·lència, “aquella experiència que feia exclamar a Max Horkheimer que finalment, ni el mal ni la mort tindran la darrera paraula.”

Va d’ això, companys, d’acompanyar els i les alumnes amb la nostra vida, ara des de la nostra presència a distància, a través dels mitjans digitals, esperant poder gaudir ben aviat de la seva presència real.

[1] DUCH (1997) La educación y la crisis de la modernidad. Editorial Paidós: Barcelona

RESSÒ D’UN TREBALL COOPERATIU DE DECA

Dra. Assumpta Sendra i Mestre. Professora de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna – Universitat Ramon Llull. Àrea d’Humanitats

Just farà dos anys, sortia publicat a la revista trimestral de les Dominiques de la Presentació de la Parròquia de Sant Francesc d’Assis de Bufalà (Badalona), un article que descriu el treball cooperatiu d’un grup de DECA de 3r (curs 2017-2018), que avui ja tenen el títol de mestres: Natàlia Alós, Berta Cots, Paula Fenollosa, Ariadna Ferez i Martina Vilaseca 다운로드.

L’objectiu d’aquest treball cooperatiu és elaborar un monogràfic sobre La Parròquia: comunitat de comunitats. És a dir, fer una descoberta i aproximació d’una parròquia i de la seva comunitat parroquial. Per tant, pretenem que el grup pensi molt bé abans de començar el treball quina parròquia és la seva, la del barri, la del poble o ciutat. També és primordial pensar quines persones coneixen d’alguna comunitat cristiana per poder contactar-hi 다운로드.

Una vegada triada la parròquia cal saber què és, com s’organitza i com s’administra. Cal ubicar-la en el propi context de la diòcesi a la qual pertany, saber quins són els seus responsables i quina és la seva funció i missió. És necessari conèixer qui està al front, el sacerdot, i com aquest anima i celebra la fe a la comunitat, qui prepara els sagraments d’iniciació, de curació i de servei, qui els administra i com se celebra el calendari litúrgic fl studio 11. Com es viu la dimensió social i caritativa des de l’acompanyament a persones. Tots aquests aspectes permeten descobrir la realitat viva d’una parròquia. Així va ser amb aquest grup que es va implicar durant el procés de realitzar el treball cooperatiu, el dia de l’exposició que van convidar algunes religioses que col·laboren a la Parròquia de Sant Francesc d’Assis i, fins i tot, aquesta va ser la novetat: participar de l’Eucaristia d’un diumenge windows server 2012 r2 iso 한글. En concret, el 21 de gener de l’any 2018.

La comunitat de la Parròquia de Sant Francesc d’Assis va convidar-les a col·laborar, van escriure i llegir les pregàries dels fidels. I, sobretot, Sor Margarida, que portava la batuta en tot moment, estava feliç i agraïda de disposar d’un grup de joves per ajudar a la celebració del diumenge 다운로드.

Després de l’Eucaristia elles mateixes van preparar un aperitiu per compartir amb la comunitat parroquial.

Aquest treball cooperatiu és una mostra del missatge del Papa Francesc que convida a sortir de les parròquies. Ho trobem publicat en el Pla Pastoral de la Arxidiòcesi de Barcelona: «Sortim, sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist […] m’estimo més una Església accidentada, ferida i tacada per haver sortit al carrer, que no pas una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats» 다운로드. Papa Francesc, La joia de l’Evangeli (EG 49)

 

«Cerca de noves respostes. Treball per a la DECA
Gna. Margarita Garcías, Badalona

Avui dia sorprèn en positiu que un grup de joves estiguin motivades, unides i entusiasmades, amb el treball que s’han proposat dur a terme sobre l’Església, la parròquia i el servei que una comunitat cristiana és capaç de dur a terme Du recorder download. En aquest cas la Parròquia de St. Francesc d’Assís de Badalona, en el nostre barri de Bufalà.

Desitgen que per al dia de demà aquest treball no només sigui una vivència més profunda i convençuda per a elles, sinó un ensenyament eficaç i entusiasta per als seus alumnes.

No van estalviar cap esforç ni interès per aprofundir en l’essencial de la nostra fe cristiana interessant-se en com la comunitat parroquial està animada, viu i anuncia el missatge salvador de Jesús 아두이노 헤더파일 다운로드.

Tal com elles van descobrir i van expressar: «La comunitat ho fa a través dels seus trets identificatius. És a dir obrint-se i abraçant tothom, acompanyant el camí dels formadors i formadores i fent vincle en comunitat. D’aquesta manera arriba a ser un punt de trobada, un lloc on compartir la fe, fer tertúlia, on establir un llaç amb la vida i on créixer junts com a persones 다운로드. Ho fa a través de valors, sobretot d’humanitat i ajuda constant. Contacta amb la realitat del barri, ja que contribueix a millorar les seves condicions de vida i dona resposta a les mancances i problemes, oferint un servei social. Es descobreix en les seves activitats que sempre hi ha una participació activa. És un lloc de trobada, de compartir, de diàleg, un lloc obert a tothom tant al creient com al que no ho és, perquè “Déu no fa distincions a l’hora d’estimar”» 다운로드.

Les joves són estudiants de la Universitat Ramon Llull. Van fer el treball dins dels crèdits per a l’obtenció de la DECA (Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica) – Teologia i didàctica de la religió catòlica. Una d’elles molt coneguda per les germanes que van viure a la casa de Bellafila, neta de la senyora María, tan coneguda i estimada per nosaltres.

El mètode que van seguir per dur a terme el treball, va ser les entrevistes, gravades cadascuna, a cada responsable dels diferents grups que actuen en la parròquia, els seus objectius, la seva finalitat, el seu servei i com interactuen els uns amb els altres.

Van realitzar l’exposició del seu treball en la Universitat en presència d’alguns professors, altres grups de companys i alguns convidats, entre ells, la nostra comunitat. En finalitzar l’exposició, Maria Assumpta Sendra, professora que va dirigir el grup, els va expressar la seva opinió: «Heu fet un excel·lent TC de qualitat humana i de continguts». Van obtenir la nota màxima.

Com a agraïment a la disponibilitat i ajuda de tots els grups parroquials, a la setmana següent, van participar en l’Eucaristia dominical de la comunitat i van oferir un excel·lent aperitiu preparat per elles mateixes.»

L’ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera des d’una perspectiva plurilingüe: Formar educadors compromesos amb la diversitat lingüístic i cultural.

L’ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera des d’una perspectiva plurilingüe: Formar educadors compromesos amb la diversitat lingüístic i cultural.

 

Dr. Josep Ballarín i Dra. Caterina Sugrañes, Àrea de didàctica de la llengua estrangera, FPCEE Blanquerna

El 12è Congrés Internacional d’Educació Superior organitzat per la Universitat de la Havana, va tenir lloc a La Havana, Cuba, del 10-14 de febrer de 2020.  En el mateix, el Dr. Josep M. Ballarín i la Dra. Caterina Sugrañes, professors de didàctica de la llengua estrangera van participar com a delegats en el VIII Taller Internacional sobre la Formació Universitària dels professionals de l’educació amb la ponència “L’ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera des d’una perspectiva plurilingüe: Formar educadors compromesos amb la diversitat lingüístic i cultural”.

La ponència que vam presentar es va centrar a descriure l’organització del currículum de la Menció en didàctica de la llengua estrangera en el marc del Grau Universitari en Educació Primària de la Facultat de Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona 7080노래 무료.

Al llarg dels quatre anys de carrera per exercir com a docents, es desenvolupen múltiples activitats que tenen per objecte dotar l’alumne d’una formació especialitzada en com ensenyar i aprendre llengües per tal de desenvolupar el talent i la identitat d’un educador compromès amb la diversitat lingüísticocultural i el plurilingüisme. Així mateix, es destaquen aquelles activitats nuclears que es proposa als estudiants per a una formació multidisciplinària que els ajudin en la millora de les capacitats comunicatives i docents necessàries per a la seva vida professional.

En el present article volem compartir la primera part de la ponència que es centra a descriure l’enfocament metodològic envers l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües.

La ensenyament i aprenentatge de llengües a  Catalunya en l’actualitat

Atesa la composició lingüística i cultural de la societat catalana, les necessitats d’internacionalització cultural, acadèmica i econòmica, i les investigacions més recents en el camp de l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües, el sistema educatiu s’orienta cap a un model lingüístic amb un enfocament plurilingüe i intercultural: “el model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya: l’Aprenentatge i ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural (2018)” 가야금. En aquest sentit, cal tenir en compte diverses consideracions:

Primera. La llengua catalana, una llengua minoritària a l’estat espanyol, s’utilitza a l’escola com la llengua de referència i d’ús habitual en l’àmbit docent, administratiu i de comunicació i com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe. Al llarg dels quatre anys de carrera per exercir com a docents, és desenvolupen múltiples activitats que tenen com a objecte dotar l’alumne d’una formació especialitzada en com ensenyar i aprendre llengües per tal de desenvolupar el talent i la identitat d’un educador compromès amb la diversitat lingüisticocultural i el plurilingüisme. Així mateix, es destaquen aquelles activitats nuclears que es proposa als estudiants per a una formació multidisciplinària que els ajudin en la millora de les pròpies capacitats comunicatives i docents necessàries per a la seva vida professional.

Segona. Les llengües curriculars (català, castellà i llengües estrangeres) es tracten com a llengües d’aprenentatge i com vehiculadores de continguts durant el temps lectiu i el temps escolar depenent dels Projectes Lingüístics de cada centre i entorn 다운로드.

Tercera. Les llengües no curriculars, especialment quan són llengües de l’alumnat i de les famílies d’origen estranger, tenen, en teoria, un paper integrador i d’equitat. En realitat, i segons investigacions recents (Unamuno i Nussbaum, 2006, Sugrañes 2018, Wilson i González Davies, 2016), les llengües familiars no es conceben com a eines d’aprenentatge en molts casos.

Les característiques del model educatiu plurilingüe i intercultural s’entenen des d’una triple perspectiva (Consell d’Europa, 2007) atès que és una competència que pot ser adquirida, i que és una habilitat que permet utilitzar els coneixements parcials de diverses llengües per comunicar-se i és una actitud de tolerància cap a l’acceptació de la diversitat cultural.

Prendre consciència del repertori lingüístic propi ajuda a entendre millor els repertoris lingüístics dels altres, contribueix a reconèixer a altres comunitats lingüístiques i culturals i facilita la interacció des del respecte mutu i la inclusió 3d 빌더 다운로드. D’aquí, que l’educació plurilingüe vagi més enllà de l’ensenyament de diverses llengües. Implica que totes les llengües comparteixen un mateix objectiu: el desenvolupament de la competència comunicativa dels parlants, la qual cosa suposa la utilització dels diferents idiomes com a vehicle per a l’adquisició de nous coneixements (MECRL, 2001,2018).

No es tracta tan sols de decidir quines llengües s’han d’ensenyar i de quina manera sinó de formular uns objectius d’educació lingüística que es dirigeixin a desenvolupar una competència única que inclogui totes les llengües (la familiar, la d’escolarització, les estrangeres, etc). Aquest principi organitzador implica concebre l’educació plurilingüe des del context de l’educació intercultural. Desenvolupar el plurilingüisme ja que no respon tan sols a una necessitat funcional sinó que també és un component essencial del comportament democràtic.

Més enllà de la coordinació entre llengües, aquest enfocament promou la reflexió metalingüística conscient per part de l’alumne i el contrast entre formes lingüístiques, la qual cosa contribueix a un aprenentatge profund de totes les llengües i matèries 정준영 공감 다운로드. Un enfocament plurilingüe en el currículum educatiu parteix dels següents principis:

  1. Les activitats lingüístiques es treballen a partir de situacions comunicatives autèntiques i van encaminades a reforçar les competències clau com ara pensament crític, resolució de problemes, creativitat, comunicació, col·laboració, curiositat, consciència social, etc.
  2. L’ensenyament de la llengua es basa en l’ús multimodal i pluricodificat (textos que combinen text verbal, fotos, dibuixos, mapes, gràfics, vídeos, música, …)
  3. La reflexió metalingüística reforça l’aprenentatge tant en relació a la llengua que s’està aprenent com a la resta de llengües que coneix l’alumne.
  4. És important fer explícits els mecanismes de transferència lingüística.
  5. El reconeixement de les llengües de l’alumne s’ha de fer des de totes les llengües i matèries.
  6. S’ha d’aprofitar el potencial didàctic de les pràctiques d’alternança de codi (transllenguatge)

   Font: Generalitat de Cataluña (2018)

Un enfocament plurilingüe cap a l’ensenyament i aprenentatge de les llengües posa de rellevància les connexions entre les llengües: entén que trobar similituds i diferències entre les llengües que els alumnes aporten al context escolar i les llengües curriculars és beneficiós per al seu aprenentatge 다운로드. És a dir, el coneixement ‘de llengua’ de cada alumne es concep com una eina essencial per aprendre altres llengües i es promou el seu ús de forma pedagògicament informada (Esteve i González Davies, 2016; Corcoll i González Davies, 2016). Així, doncs, les pràctiques naturals dels parlants (la traducció, el canvi de codis, etc.) en comptes de prohibir-se, es promouen a l’aula. Es passa, doncs, d’un enfocament ‘English only‘ a un enfocament ‘English mainly’.

D’altra banda, i d’acord amb la MECRL (2001, 2018), un enfocament més plural i holístic té com a objectiu promoure la competència comunicativa plurilingüe dels alumnes i pretén generar parlants interculturals ‘intercultural speakers’ que sàpiguen moure i comunicar-se en entorns plurilingües i pluriculturals. El parlant nadiu com el parlant ‘ideal’ ja no és realista en una societat multilingüe.

Un dels reptes dels professors de didàctica de la llengua estrangera ha estat com incorporar i transformar la seva pròpia activitat docent per ser coherent amb l’enfocament descrit dalt 다운로드. Així mateix, la majoria dels alumnes de la menció en didàctica de la llengua estrangera provenen d’una tradició encara molt monolingüe, la seva pròpia experiència com aprenents de llengua es basa en aprendre anglès en anglès i espanyol en espanyol.

Cal assenyalar la coherència d’aquesta transformació didàctica, basada sobretot en una necessitat emergent que sorgeix d’un entorn concret ja sigui d’una aula d’escola de primària com d’una aula de didàctica de la Facultat.

El nostre plantejament, per tant, no és un receptari de bones pràctiques per a tots, si no propostes reals i autèntiques i fetes a mida i, sobretot, coherents amb l’entorn multilingüe. El nostre objectiu, al llarg de la menció i de les assignatures de didàctica de llengua estrangera, és formar mestres compromesos i sensibles amb la diversitat lingüística: que percebin aquesta diversitat plurilingüe com a beneficiosa i útil per aprendre i conviure 다운로드.

 

Bibliografía

Generalitat de Catalunya (2018). El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. Barcelona: Servei de comunicació i publicacions.

Language Policy Unit (2001, 2018). Common European Framework of Reference for Languages (CEFRL). Strasbourg, Frances: European Commission. Retrieved from http://www.coe.int/t/dg4/linguistic/Source/Framework_EN.pdf

Corcoll. C, y González Davies, M. (2016) Switching codes in the plurilingual classroom. ELT Journal. January 2016; 70: 67-77

Esteve, O., & González Davies, M 다운로드. (2016). Estratègies de transferència interlingüística en l’aprenentatge de llengües addicionals: un Enfocament Plurilingüe Integrador. In M. Pereña (Ed.), Ensenyar i aprendre llengües en un model educatiu plurilingüe. Barcelona, Spain: Hosorio. http://doi.org/10.1017/CBO9781107415324.004

Sugrañes, C. (2018). Repensar la immersió lingüística a Catalunya des d’una perspectiva plurilingüe. ARTICLES, 78

Unamuno, V., & Nussbaum, L. (2006). Competències orals multilingües d’alumnat estranger a Catalunya. Immersió lingüística. Revista d’Ensenyament Integrat de Llengües i Continguts, 115–122.

Wilson, J 다운로드. y González Davies, M. (2016), Tackling the Plurilingual Student/Monolingual Classroom Phenomenon. TESOL Q, 51: 207–219. doi:10.1002/tesq.336

Educació Física a l’Educació Infantil

Dra. Maria Dolors Ribalta Alcalde.  Professora de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Àrea d’Educació Física al Grau d’Educació Infantil i Primària.

 

Importància de l’educació infantil

Al llarg dels segles la visió sobre els nens i les nenes ha anat variant tal i com  afirma DeMause (1974) amb un recull sobre la infància en diferents moments de la història 다운로드. En aquest sentit han estat varis els pedagogs, pedagogues i els  models educatius (Pestalozzi, Pablo Montesinos, Froëbel, Montessori, Decroly, Freinet, Dolors Canals…) que han influït en aquesta etapa i han permès una renovació metodològica (Gil Madrona, 2003).

Un dels canvis pedagògics més importants en la visió d’aquest període a Espanya fou a partir de la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE) promulgada el  1990 on l’educació infantil va prendre un caràcter educatiu, més enllà d’únicament guardar als nens i nenes. La finalitat d’aquesta etapa era (una idea que encara es manté vigent), contribuir al desenvolupament físic, intel·lectual, afectiu, social i moral dels més petits 다운로드. D’ençà, per fer-ho possible l’educació física hi ha jugat un paper importantíssim.

El paper de l’educació física a l’educació infantil

El paper i la importància del moviment en aquesta etapa són cabdals. Els primers anys de vida marquen l’evolució de molts dels riscos de la societat actual (l’obesitat, les malalties, els problemes en el desenvolupament i el sedentarisme…). Malgrat, la Carta Internacional de l’Educació Física i de l’Esport de l’UNESCO de 1978 ja remarcava que “l’educació física i l’esport contribuïen a preservar i millorar la salut, a resistir millor els inconvenient de la vida moderna”, per desgràcia, aquests apareixen cada cop abans.  La manca de moviment, l’ús i abús de les tecnologies (televisió, ordinador, tablet, telèfon Internet…), l’alimentació amb alt contingut calòric i una ingesta menor en fruites i verdures, entre d’altres, fan que actualment a Espanya, tal i com afirmen Gordillo, Sánchez y Bermejo (2019), el sobrepès afecti al voltant d’un 40% dels nens i nenes essent el segon país per darrera de Grècia que encapçala la llista en pes corporal per sobre del considerat com a saludable per als més petits 캡틴 츠바사 다운로드.

Excursió a Can Xercavins (P5, Escola Torre de la Llebre)

És doncs, a partir de la pràctica constant d’activitat física que s’incidirà en el desenvolupament dels individus, en el funcionament correcte del nostre cos i es pal.liaran els efectes perjudicials. En aquest sentit,  l’educació física té un rol fonamental.

A més a més, l’infant es relaciona i es comunica amb el món a través del seu cos. A partir del llenguatge corporal s’ajuden a desenvolupar la resta dels llenguatges (musical, verbal, plàstic i matemàtic). A través del cos i el moviment, es manifesta la globalitat de la conducta humana dels nens i nenes i es mostra la seva personalitat 다운로드.

Sessió dels bombers a l’escola Torre de la Llebre (Rubí)

La contribució de l’educació física infantil es basa en un tractament global i integrat que contempla el cos en totes i cadascuna de les seves dimensions (Vaca, 1995; Mendiara Rivas, 1997; Gil Madrona, 2003 y 2013).

Així considerem que l’educació física en el cas específic de l’educació infantil ha de ser entesa como una disciplina educativa que incideix en la totalitat de la persona, donant lloc a  una educación física que a través de la motricitat en essència és bio-motriu, socio-motriu, psico-motriu, expressivo-motriu…i que contribueix a uns aprenentatges que tenen lloc a partir de les vivències i experiències viscudes en la pràctica motriu.

Estació del metge a la sessió dels bombers a l’escola Torre de la Llebre (Rubí)

És en aquest sentit que contemplem l’educació física des de l’etapa infantil sota els següents plantejaments:

a) Una educació física que estigui totalment al servei del desenvolupament humà i que contribueixi al creixement de totes les seves capacitats 다운로드.

b) Una educació física que abordi els assumptes més preocupants del nostre temps i del futur que ja estem vivint.

c) Una educació física que “s’ocupi d’estimular i operar aprenentatges que siguin decissius per a l’existència humana, que afectin per tant a la totalitat del ser “(Lagardera, 1992, p. 64).

d) Una educació física que s’adequa i que adapta les propostes pedagògiques a les característiques i a les necessitats dels nens i nenes 다운로드.

e) Una educació física que es troba integrada en el marc educatiu general i que dona resposta a les demandes curriculars competencials.

Aquest model d’educació física és de gran utilitat ja des de l’educació infantil perquè contribueix a l’assoliment de les diferents capacitats de la persona amb respecte per la individualitat i per les diferències.

 

Referències bibliogràfiques

Demause, LL. (1974). Historia de la infancia. Madrid: Alianza 다운로드.

Gil Madrona, P. (2003). Diseño y desarrollo curricular en Educación Física y Educación Infantil. Sevilla: Wanceulen.

Gil Madrona, P. (coord.) (2013) Desarrollo curricular de la Educación Física en la Educación Infantil, Madrid: Ediciones Pirámide.

Gordillo, M.D.; Sánchez, S.; Bermejo, M.L. (2019). La obesidad infantil: análisis de los hábitos alimentarios y actividad física. International Journal of Developmental and Educational Psychology INFAD Revista de Psicología, Nº1-Monográfico 1.331-344 신약성경 다운로드. ISSN:0214-9877.

Lagardera, F. (1992). Sobre aquello que puede educar la Educación Física. Revista interuniversitaria de formación del profesorado, 15, iraila/abendua 1992, 55-72.

Mendiara Rivas, J. (1997). Educación Física y aprendizajes tempranos. Contribución al desarrollo global de los niños de 3 a 6 años y estudio de sus estrategias de aprendizaje en espacios de acción y aventura. Tesis doctoral inédita. Zaragoza, Universidad de Zaragoza.

Rodríguez, J.; Ribalta, D.; Franco-Sola, M.; Figueras, S. (2014). Blanquernako FPCEEko Haur Hezkuntzako eta Lehen Hezkuntzako iralasleen hasierako prestakuntza gorputz-hezkuntzan 다운로드. Jakingarriak, 74: 14-23. Recuperat de https://www.mondragon.edu/documents/20182/61440/jakingarriak-74.pdf/

Rodríguez, J. (2015). Análisis y fundamentación para un modelo de educación física en la etapa de la educación infantil: un estudio de caso en la Universidad Ramon Llull. Universitat de Barcelona, Barcelona

Vaca Escribano, M. (1995). Tratamiento pedagógico de lo corporal en Educación Infantil. Propuesta de un modelo de intervención a través del estudio de un caso en el Segundo Ciclo 영화 시나리오 다운로드. Tesis doctoral inédita. Madrid, UNED, pedagogía.

LA MÚSICA PROPOSA

Ja fa cert temps que plana per sobre les converses entre el professorat de música el paper que juga aquesta assignatura dins l’escola: no parlem tan sols del rol que se li ha assignat dins el currículum (compartint un espai difús amb l’àrea de plàstica), sinó també dins el paradigma que implica introduir noves pràctiques educatives innovadores en els nostres centres (escoles estructurades en ambients adaptades a cada comunitat, treball per projectes… en fi, tot el que significa reformular l’educació centrant l’aprenentatge en les persones) 다운로드. Tal com apunta la directora de l’escola dels Encants, Agnès Barba, “Les emocions tenen una causa-efecte total en l’aprenentatge dels infants i en el seu creixement personal,per això les tenim sempre presents, perquè, si els nens se senten bé, tenen la ment oberta a poder aprendre” 다운로드.

I aquí és on esdevé el dilema: tots els docents tenim present algun projecte del nostre centre que ens ha marcat especialment, ens ha emocionat i ha aconseguit més implicació per part de la comunitat educativa… aquell que ens ha fet vibrar, a nosaltres i als alumnes, d’una forma especial 다운로드. Potser podem recordar quin va ser el catalitzador: una problemàtica social recent, un marc territorial-emocional on tots els docents del claustre ens hi sentíem a gust, una nova energia que ens va inspirar a principi de curs… però si fem memòria, veurem que en molts d’aquests casos, la música hi va tenir un paper essencial: no va ser només la banda sonora que va acompanyar el projecte, sinó que realment va esdevenir l’aglutinador que serví per inocular la il·lusió i l’energia necessària per dur-lo a terme i arribar a bon port 다운로드. Perquè: què és la música? O més aviat, la pregunta del milió: perquè serveix la música? 

La música està feta d’ones sonores que trobem en moments i llocs específics 다운로드. Podríem dir que la música és, entre totes les arts, la més efímera, i també la més propera a una experiència, ja que no la podem deslligar mai del context en la que passa 2 Pivot animator download. Així doncs, perquè no utilitzar-la pròpiament com a punt de partida dels projectes que vulguem treballar dins l’aula? Ens podem imaginar un centre on, sistemàticament, l’experiència musical sigui el detonant per treballar qualsevol mena de projecte, on tinguin cabuda des dels àmbits científics fins als lingüístics 다운로드? Si partim de la idea que hem d’actuar sobre les emocions i el context on es donen per motivar els alumnes, no té massa sentit que desaprofitem l’oportunitat que ens ofereix l’experiència musical per tal d’aconseguir arribar als nostres objectius pedagògics 어노인팅 예배캠프 2018 다운로드. I amb la música podem potenciar no només la dimensió emocional, sinó també la cognitiva, l’ètica… en definitiva, assolir les famoses competències que ens demana el currículum. 

  1. http://www.elcritic.cat/investigacio/llums-i-ombres-de-escola-21-12615 
  2. Byrne, D 다운로드. “Cómo funciona la música”. Reservoir Books. 

Maria Camats,titulada en Orff Schulwerk, és professora de música a les escoles: EMMEl faristol, de Roda de Ter i Esquirol, i a l’Escola Pia d’Olot